dijous, 28 de maig del 2009

Exploració Carreteril

Dissabte em van ensenyar una zona molt profitosa per fer rutes amb la flaca per carreteres molt tranquil·les i com la guia la va clavar doncs em vaig quedar amb ganes de més i més.


Avui com plegava de currar a les 14 m’he canviat ràpid i desprès de carregar tot els trastos he ficat rumb a Verdú.
Arribo, i a les 15:23 amb el menjar a les butxaques (una barreta i un gel), el kit de supervivència (la targeta, el dni i 20 euros), la cutre-fotocopia del mapa, el pepe-ese i el T6c.... sí, sí, el meu manillar sembla el lloc de comandament del Falcó Mil·lenari jajaja


Doncs surto direcció Sant Martí de Riucorb, al arribar a Maldà faig un bucle que em portarà als Omellons tot fent un portet de 6kms molt progressius amb candecia entre 90 i 95.... m’he sentit genial pujant a aquell ritme tan constant. Desprès m’he alegrat de pujar per on ho he fet perquè per baixar a Vallbona de les Monges he trobat unes pendents bastant fortes.
Passo pel balneari de Rocallaura.... llàstima que està en obres perquè fa una pinta. Continuo pujant molt suau fins a la Serra del Tallat on desprès de creuar la C-14 baixo per una carretera preciosa amb corbes i més corbes on disfruto del descens a bona velocitat i sense repós començo l’ascens a Forès, no s’empega però és durillo i com vaig d’exploració no puc passar-me doncs desprès ho puc pagar molt car. Al arribar al poble tenia que agafar una “carretera” que em portava a Conesa però em trobo una furgo parada a la cuneta i li pregunto si vaig bé i em diu que sí, però que ell ha punxat una roda de la furgo perquè estan d’obres i hi ha grava molt gorda........a la merda la ruta.


Hi ha l’opció d’anar a Sarral i arribar a Conesa però això suposa fer un munt de kms i no soc prou valent i decideixo passar per lo conegut, es a dir per Passanant i arribar a Ciutadilla. Al arribar a aquest últim poble tinc l’opció marikilla de fer 6kms i arribar al cotxe o l’opció intentar_aprofitar_el_dia que és remuntar el riu Corb passant Guimerà i Vallfogona de Riucorb (aquest tram és espectacularment bonic), desprès pujar, per una carretereta amb mil corbes, a la Guardia Lada i explorar camins rurals asfaltats però amb una mica de gravilla (gens perillós i amb molt de encant) que em portin a Verdú passant per Montoliu de Segarra i Montornès de Segarra.

Diuen que lo dolent de les persones s’empega, doncs jo crec que lo bo algunes vegades també, doncs avui l’he clavat al igual que el dissabte la Mireia la va clavar.
94kms, 3h23’, 1200m+ i sobretot un bon rollo increïble.........això d’estar 1h17’23’’ sense que un cotxe m’avanci o se’m creui és genial, i quan ha aparegut un cotxe era un padrinet a 40km/h que m’ha saludat i tot...que més es pot demanar.


Per últim i per arrodonir el dia, hidratació immmmmpecable.
Mariano tenim una ruta pendent per aquesta zona i als xampus convido jo, això sí, on tu vulguis jajaja ;-)

dimecres, 27 de maig del 2009

Suunto T6C Triathlon pack

Desprès de fer més de 1000kms amb aquest nou cachorro he decidit que ja era hora de fer un petit repotatge.
L’aspecte del rellotge i dels pods (son els cacharrets que mesuren els paràmetres; corrent, en bici o nedant) és molt robust però estilitzats.... ara porto un rellotge no una central nuclear al canell, a la sabatilla no molesta gens el acceleròmetre (faig un 42), a la bici el mesurador és la tanca de la roda i el cadenciometre desprès de provar al tub vertical, on em tocava amb la biela per 2 o 3mm, el vaig ficar a la vaina i perfecte, la cinta tot i ser de plàstic i no de roba com altres models no m’ha donat cap molèstia ni sensació rara.
Quan obres la capsa dona una mica de por veure tants cacharrets i més quan veus que les instruccions son quatre fulles, però tot és ben fàcil, muntar el pod i fer-lo funcionar i el rellotge ja el detecta. Primer vaig trobar en falta unes instruccions més extenses i detallades, tot i que ja he dit que sense cap problema vaig ficar en funcionament tot, però es que a mi m’agrada llegir manuals ben tochos, raro que és un. Desprès he vist que a la web de Suunto tenen videos, manuals en pdf i un fòrum on s’explica tot i quedes ben fart de info.
El rellotge et permet personalitzar dos pantalles amb les dades que vulguis que surtin i això m’encanta.... en altres pulsòmetres tens que donar mil voltes pels menus fins trobar una dada que volies mirar, aquí no. Jo a la primera pantalla tinc les dades de distancia, velocitat/ritme, velocitat/ritme mig, mitja de ppm, ppm actuals, cadència i crono. A la segona pantalla tinc les dades fisiològiques i de desnivell: El esforç del entrenament (TE), Consum d’oxigen post-exercici (EPOC), velocitat d’ascens, alçada, desnivell ascendit i temperatura.........vamos que si la ruta és avorrida sempre em puc passar una bona estona mirant numerets.
La cinta de les pulsacions és de plàstic perquè tot i que Suunto té una de roba, aquesta té memòria i pots fer esport amb la cinta i sense el rellotge i al arribar a casa és pot descarregar l’info al ordinador.....pels que no volen veure a les curses el pulsòmetre però desprès volen veure com a anat la cosa està molt bé. Per nedar cal ajustar-se bastant la cinta perquè sinó al sortir dels viratges et baixa als peus. Jo que més que nedar em deixo arrossegar per la corrent no tinc massa problema però els que neden bé segur que tenen problemes, això sí, nedant amb aigües obertes aquest problema segur que desapareix i sino sempre queda el neoprè.
La fiabilitat és total, res a envejar a Polar i per sobre de Garmin. El software que porta està molt bé i tot i que requereix d’un període d’adaptació a conceptes com el TE i EPOC al final treus molt de suc de les dades. Jo sempre faig lo mateix: primer descarrego les dades del rellotge i abans de mirar-les faig una descripció de la sortida basant-me en les sensacions i llavors intento entendre, amb les dades, perquè he sentit allò. A vegades tinc la sensació que anava com un míssil i intento veure objectivament si era veritat i perquè o al contrari m’he sentit molt malament i intento veure perquè.
Per cert el fet de poder sortir a córrer veient la velocitat en minuts/km i fer una transició ràpida i sortir a pedalar i veure com automàticament reconeix el canvi de disciplina i dona la velocitat en km/h és genial. A les duatlons s’ha acabat tenir que tocar mil botons per canviar això, ara tot serà córrer com mai ho he fet.

Resumint, i dient la veritat; no cal tant cacharro per fer esport, millor dit no cal cap cacharro, però a mi m’agrada i mentres em pugui permetre aquestos auto-regalets i els trobi a bon preu doncs continuaré pujat al carro del consumisme.

divendres, 22 de maig del 2009

iai que bé!!!

Ahir tot dinant el Xavi i jo som convocats per la Mireia a una ruta de bici de carretera de les seves, d’aquelles de desplegar el mapa i buscar carreteretes amagades i boniques.
La convocatòria seria a la benzinera de Castillonroy i aquella zona té molt potencial així que la cosa feia molt bona pinta, però les expectatives han sigut sobrepassades i amb escreix.
La ruta comença amb els preparatius on ja és nota el nerviosisme amb petites coses, el triatleta carretero ens fa una demostració d’optimització de material ficant al davant una roda de perfil de com a mínim 90 i darrera una sense perfil, la Curtida no és fica crema de protecció però a les ulleres sí i jo m’oblido la camara de fotos a més d’anar amb dejú per arribar tard.



La guia ens informa que el tram d’escalfament el guardem pel final i passarem a fer una pujadeta de 6kms i 200 positius per començar -Hay va la ostia pero si esto es una falso llano– Aquesta noia des de que ha tornat de Navarra no va amb tonteries.
Fem el portet de Baldellou, el congost de Baldellou està com mai l’havia vist amb l’aigua corrent pel torrent, camps de cereal verd adornats amb mil flors d’infinits colors, Camporells, Estopiñan, Purroy, un pobler preciós de veritat i amb diferencia el que més m’ha agradat que és diu Gabasa, Peralta, San Esteban on s’acabava el paradís de carreteres sense cotxes, però si dic sense cotxes vol dir que potser ens han passat 7 cotxes..... per mi ha sigut genial, impecable i mil adjectius més. Si tingués que donar una nota de 1 a 10 seria de 12 i a la guia un 19.







Al arribar a Binefar ens ha tocat tornar a les carreteres convencionals amb trànsit. La guia, passat Tamarit, ens ha regalat un kit-kat en forma de bucle a Albelda, on tornàvem a tenir tota la carretera per nosaltres, la putada és que el poble enlloc de fer-lo al peu de la serra el fan adalt i ens ha tocat apretar les dents, però el bucle ha sigut deliciós. I l’últim regalet ha sigut un atajo que ens estalviava passar per Alfarras i gràcies a un camí asfaltat hem arribat a les furgos amb la calma i sense l'agobio dels cotxes, això sí, el Xavi jo al últim repecho hem ficat els nostres cors a mil per hora i no per fer un ridícul pike per veure qui arribava abans adalt sinó pel susto que ens hem fotut amb una serp que estava prenent el sol al mig del camí.....també he de dir que per a susto el de la serp....vaya bot que ha fotut.
Arribem a la furgo feliços i contents i sapiguent que l'hem clavat amb un dia perfecte. Només ens quedava fer l'obligatoria rehidratació a base amb xampus i ració doble de patatetes ummmmm. Al sortir del bar em sentia com ple de vida i ganes de pedalar i mentres la Mireia i el Xavi anaven a dinar jo només tenia ganes de pedalar i pedalar..........

dimarts, 19 de maig del 2009

Vivint i sortida guarra

Els últims dies he estat als dos extrems del meu caràcter bipolar i gràcies a una elefanta m’he acabat quedant al costat de la felicitat.



Últimament, i ara parlant esportivament, tinc les cames de formigó (segur que algú que conec podria fer un pont, tunel o algo semblant amb les dos cames jujuju) però lo millor de tot és el motiu, que no és un altre que els entrenos i la continuïtat.


Ahir per estirar cames que millor que quedar amb el Mariano que està en ple procés de tapering de cara a un dels seus objectius de la temporada..... tio la pots liar molt i jo m’alegro de veure’t motivat i fi, perquè estàs molt fi cabró.
Per una vegada ens vam comportar i realment portàvem un ritme de QUASI estirar cames i qui no va estirar cames van ser les nostres llengües, semblàvem dos porteres ficant-nos al dia de tot plegat. Al final sense buscar-ho mitja de 30,0km/h jajaja



Avui tenia hora a les onze per fer-me el certificat mèdic per treure’m la llicencia de mtb, i això em predestinava a perdre tot el matí. Però una guarrilla que no la mereixo com a amiga ha decidit perdré un entreno per compartir una sortideta amb mi.
L’objectiu era disfrutar sense més, la ruta? sobre la marxa... ens ha quedat preciosa excepte una estona que hem compartit ruta amb algú que tenia més pressa que nosaltres, però desprès tot a tornat a la tranquil•litat. Em fet kms i em fet hores pedalant però a vegades això només és l’excusa per desconnectar de la civilització i disfrutar de les sensacions i de la simplicitat de la vida on les coses es fan perquè ens ve de gust i no per poder dir que he fet això o allò.


dijous, 14 de maig del 2009

Això comença a agafar forma

Ja fa tres setmanetes que sembla que la cosa va per bon camí. Començo a fer kms, hores i desnivell.... la mtb encara no però tot arribarà.
Ara tampoc us penseu que estic fent el gran entreno, però com vinc d’un període bastant ruïnós doncs ara que sembla que tot torna a la normalitat doncs em sembla que soc un pro fent infinits kms, quan en realitat faig poquets, però els faig i a sobre content i disfrutant.

Us deixo una frase que em tindria que aplicar més sovint.
L'home és l'únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir sed i parla sense tindre res a dir.

dilluns, 11 de maig del 2009

Mitja marató de Tarrega i MOLT més



Treita, pont premiat, pedalar, ull, marques, mànigues, sopar, inflamació, cabeçuts, calor, marques...personals, dinar genial i gelats de dos boles.... a veure qui em diu que no he tingut un bon finde.


Dissabte, vinguda de la gran metròpolis, rebia la visita de la IronWoman, la Cabreta Foteta. Com té objectiu carreteril a la vista doncs a pedalar per les carreteres del Segrià i Garrigues amb poc trànsit, molts tobogans, moltes flors, molt verd i una xerrera digna de les porteres més professionals...ahhh i un mosquit una mica cabró. Això sí la ruta va ser a bon ritme durant les més de 2h30’ de ruta.... inclús varem veure als pulsòmetres els 40km/h.... tot sigui pels invents de la super-ingeniera que dissenyar ponts mereixedors de premis.
Tarda de compres que hi ha qui té la tasca de reactivar l’economia mundial. Sopar de cabres i cabrits amb una cabreta absent per estar al campionat d’Espanya de duatló cros, fent top10, toma nivell !!!
Diumenge de cursa a la mitja marató de Tàrrega, però hi ha qui no podia obrir el ull i no perquè els llençols se l’hagin empegat.
Amb les ulleres de sol, les marques i moltes ganes de córrer anem cap a Tàrrega. La cursa digna d’unes falles valencianes, amb petades dels dos però amb objectius assolits i ganes de continuar millorant. La Maria, puja a la entrega de premis per fer cinquena i jo com m’he oblidat el xip doncs el trenta-unè lloc assolit no consta enlloc.
Desprès d’una bona suada que millor que una bona dutxa i a dinar. Al dinar l’hem clavat amb una amanida de llepar-se els dits i de segon proteïna animal (uns de procedència marina i altres terrestre) i per arrodonir el tiberi i les nostres siluetes un gelat que s’ha resistit però al final ha caigut.

El finde que ve treballo, aparentment una mala noticia, però no se perquè (o sí que ho sé) ara veure els findes de curro amb il·lusió i ganes de.....
Per cert em sap molt greu no poder anar a la cursa de muntanya de la Laura i David però la feina és la feina. Qui pugui que no ho dubti, una cursa preciosa amb un recorregut dur però preciós i lo millor el post-cursa..... sopar, entrega de premis i festa ahhh i diumenge xocolatada popular, de veritat deixareu passar aquesta oportunitat de fer esport a la natura i gaudir d'un ambient muntayenc nocturn.

divendres, 1 de maig del 2009

Abril

Els números del mes de març son:

- Corrent 13 sessions amb 158.95km, 14h 10’

- Caminades 1 sessions amb 1h 57’

- Bici 8 sessions amb 406 kms, 15h07’

- Nedar 3 sessions amb 4kms, 1h50’

Segon més de la meva temporada i lo més destacable és que arriba el bon temps i estic molt malament. És nota el temps parat, però és nota que el coco no està al seu lloc i aqui és on més tinc que treballar i també és nota que la gent entrena molt fort i sortir amb segons qui ara mateix està fora del meu abast.
Definitivament el nedar el deixo com activitat de relaxació i sense cap objectiu... tinc massa feina amb les altres disciplines com per “perdre” el temps a l’aigua. Corrent i amb bici vaig millorant però no tinc fons, no tinc potencia ni explosivitat.....millor dit d’explosivitat vaig ben servit perquè foto uns pets de campionat a la que intento passar del meu ritme cochinero a un ritme exigent.
Pel maig lo més important és trobar la continuïtat que encara no he trobat i per sobre de tot ficar ordre al meu cap i aclarir-me amb un seguit de coses.
De la mala sort no parlaré perquè no hi crec en ella, tot és una predisposició que últimament tinc a que em passin coses dolentes...... el dit trencat, un esquinç del turmell molt bestia i des de ahir una lesió nova, síndrome del túnel carpia.... per no parlar de la putada soferta laboralment o la confirmació de la falsetat d’una suposada amistat. Potser és hora de tornar de tancar-me al meu autisme i renéixer de les cendres amb l’ajuda de la gent del meu petit món.

Us deixo el link d'una web imprescindible pels amants de la bona música i en concret de Metallica, hi trobareu videos oficials i parts de concerts de un munt de gires que han anat fent durant la seva dilatada historia.