dissabte, 7 de febrer de 2009

I els dies passen molt lentament

Que lent que va el rellotge. Comença a fer-se pesat això d’estar amb el dit tieso, ja no se a on anar a caminar perquè ja tinc totes les rutes avorrides i començo a tenir sensació de jubilat sortint a fer la passejada de cada dia. Ben bé passejar no és, que vaig a ritme de 9’20’’/km, no és gran cosa però com a mínim pujo a 100 ppm (pulsacions per minut)....sí, sí, ja ho podeu pensar i dir en veu alta –Esta boig, sortir a passejar amb pulsòmetre- Per cert ja tinc pulsòmetre nou i quan porti uns dies provant-lo ja faré un reportatge de tot plegat.

Ja no tinc llibre per llegir i demà aniré a la biblioteca pública per veure si trobo algo que m’agradi, però ja se que quan vegi tants llibres no em decidiré per cap. En tot cas he vist un llibre sobre entrenament a internet, però això de llegir a la pantalla no m’agrada gens. Aquest paragraf va dedicat a algú que amb lo brillant que és segur que se sent al·ludida i fica remei ;-)

L’altre dia em preguntaven si no anava sent hora de deixar de fer el ruc i anar per terra cada dos per tres. La resposta va ser -Un ruc només pot fer rucades i moriré disfrutant fent lo ruc, no vull passar-me la resta de la vida preguntant-me que hauria passat si hagués intentat fer això o allò.
Aquestes frases d’alguna manera descriuen la meva manera de pensar:

“No alcanzarás la gloria si no flirteas con el peligro.”
“Progreso significa comerse un marrón de vez en cuando.”
“Reconócelo, eres un esclavo de la gravedad.”
“Tu cuerpo es un laboratorio no un templo.”


Per últim buscant per la xarxa coses d’un dels millors tenistes de l’historia, Roger Federer, perquè Pete Sampras era un altre dels millors sino el millor, he trobat un video d’un anunci que m’ha fet riure i molt.

5 comentaris:

Marc ha dit...

Bones Santi!

Tranquil amb el dit, ni que els dies passin a poc a poc, acaben passant.
Quan estiguis be ja sortirem pq tornis a agafar el ritme jeje. Lo del pulsometre esta be, hi ha gent que se'l posa per dormir x'D

Records,

Marc

Santi Millan ha dit...

Eiii Juvenil!!!

Ja quedarem per treure la carbonilla del meu rovellat motoret.
Tu ja pots fer bondad ara que has acabat al podium (per fi jajaja) al Gran Premi Massi de duatlo...FELICITATS CRACK!!!
No vulguis anar mes rapid de lo que el cos et demana, avegades para una setmana per recuperar be un principi de lesio es millor que no parar a temps i despres estar parat dos mesos amb una lesio.

Salut

Anònim ha dit...

Ja veig que això d'estar a casa tans dies et passa factura psicològica,una gacela com tú, tancada,passejant amb jubilats....menos mal que ja et queda poc,anims curtit!!ahhh,no apretis molt als padrins,a veure si els passaràs de voltes i no els recuperarem.jejeje
lo tauró

Anònim ha dit...

Bones i al final quin pulsómetre t'has comprat? He trobat el teu blog al foromtb i com que jo també m'estic debatent sobre aquest aparell potser em pots donar un cop de mà.

Santi Millan ha dit...

Tauro Ets una inspiració, una referencia... així que avui desprès d'un sopar genial per companyiap erò sobretot per la sípia doncs avui desprès d'una sessió de Metallica, Trapt, Rise Against...m'he ficat la roba de córrer i han caigut 35minuts disfrutant de tornar a recordar lo que és suar i sobretot amb les pulsacions disparades (180)però he arribat a casa FELIÇ!!!

Anónim Al final ha caigut el Suunto T6c amb el pack de Triathlon....pregunta lo que vulguis que t'ajudo en lo que pugui. Ara per ara el pulsometre i el accelerometre és l'únic que he provat.

Salut...........TORNO A CÓRRER!!!!!