Salomon Sense Mantra

Quan vaig veure que les Asics Fuji-Trabucco estaven arribant a la seva fi vaig començar a mirar quines sabatilles serien les encarregades de substituir-les.

"Fart" de tanta amortiguació, de tanta subjecció del peu, de tant de tot.....que ben mirat ja va bé però potser per al meu pes (63kgs) i la meva manera de córrer pot ser era massa. Arriscant-me a cagar-la vaig mirar algo més light, però no exclusivament en pes sino una mica de tot, i aprofitant la nova tendència al trailrunning de sabatilles minimalistes doncs vaig tenir on mirar, llegir i comparar.

Al final tenia clar que segurament els meus peus no aguantarien unes sabatilles minimalistes i que acabaria anant a comprar el pa amb unes sabatilles molt xules però que no podria anar a les muntanyes. De totes maneres volia provar i desprès ja em cagaria en el dia que em va passar pel cap l'idea.

Mirant per internet, fent-me malbé buscant info a les pagines oficials de les marques i al final, i com quasi sempre mirant blog's vaig veure que les Salomon Sense Mantra podien ser una bona opció.....com a mínim em van robar el cor amb aquelles formes i colors....aquestos de Salomon en el tema marketing i estètica son els putus amos.

 Inclús sota l'aigua son boniques

120 euracos (ens hem tornat bojos!!!! però el que ho crida als quatre vents com veieu acaba col·laborant en aquesta bogeria) i ja eren meves.

Des del primer moment son una passada, dolces al peu, amb sensació de poder volar amb elles, amb protecció però millor mirar on fiques el peu, amb una subjecció perfecta i això ja se sap que depen de cada peu però trobo que sense tenir punts de pressió sents que el peu està ben subjectat però amb llibertat.

Per comparar amb algo similar diré que s'assemblen a les Dynafit MS Feline superlight tot i que aquestes últimes no son tan cómodes, però segurament son més amortiguades i potser més protegides però desprès de fer una sortida amb les Dynafit d'una hora llarga gràcies al Ultra-Lleida, que va montar un test de les sabatilles a Sant Llorenç de Montgai, diria que em quedo amb les Salomon com a mínim per distancies per sota dels 30kms, per sobre d'aquestes distancies ja no ho tinc tan clar que les Salomon no es quedin curtes.

La sabatilla, tot i l'aspecte de sabatilla de passeig de platja m'ha donat un resultat molt bo. Al peu és un guant i aquesta sensació per mi es bestial, em fa sentir més enganxat al córrer perquè sembla que sigui una cosa molt més natural, es com si no necessites pensar en que he de fer, el cos ho fa sense pensar, es difícil d'explicar però es com si córrer fos una acció subconscient, com respirar.

L'amortiguació per distancies fins als 32kms (la sortida més llarga) és bona tot i que si es trepitja una pedra guarra es nota i molt però les pedres normals que trepitgem normalment no son problema.

La sabatilla no té massa histories per ajudar a controlar la trepitjada, es a dir llibertat total per jugar als senders però si t'equivoques no esperis que la sabatilla t'ho perdoni. De totes maneres amb elles no he tingut cap torçada de turmell així que benvinguda llibertat i benvingut treball que s'ha de fer per part del corredor.

Només té un espècie de creu de "plàstic" gris a la sola, es veu a simple vistai Salomon l'anomena OS tendon, que ajuda a tenir una mica de consistència i control, i una placa  per aïllar de les pedres.

El desnivell entre taló i dits (el drop dels americans) és de 6mm (16mm darrera i 10 mm davant) que jo el trobo la mesura perfecta per córrer trepitjant amb la part central del peu, la sensació és de no tenir que lluitar contra la sabatilla sino que es fa molt natural.

La sola i la seva tracció és, com sempre a Salomon, bestial. Quan son noves i es cor per superfícies dures, aslfalt, formigó o similars, es nota el soroll dels tacs agafant-se com tentacles de pop. Això fa que tot i que el relleu de la sola no sigui espectacular la goma es tan tova que s'agafa com poques. El terreny tou, estil terra tova, sorra o similar els tacs fan molt bona feina i en terreny pedregós la feina la fa la goma tan tova. Als que sigueu ciclistes es com portar rodes amb compost tou que dura quatre dies però la seguretat i tracció que dona es impressionant. La llàstima d'això es que la sola dura lo que uns pneumàtics de formula1, ja se sap lo bo mai es etern. Total que amb 468kms les he jubilat i les he deixat per sortir per pista i sense pedres guarres perquè ja es noten massa les pedres.

Resumint, de llarg la sabatilla més còmoda que mai he provat amb unes sensacions bestialment naturals, l'únic contra és que val 120 euros i m'ha durat menys de 500kms..........total que fins que Salomon no em patrocini continuaré buscant sabatilles similars a aquesta però a preus raonables.......el meu subconscient em diu que es missió impossible.

Salomon XT Wings

805kms 108 hores i 26800m+. Això és lo que han durat aquestes sabatilles, tot i que crec que podré fer quasi 100kms més, això sí, sapiguent que la sola ja no està per massa alegries i a les zones tècniques patiré.

Com a dada curiosa dir que en tot aquest temps no he patit cap esquinç de turmell, i tot i que no sigui conseqüència directa de portar aquests keds segur que ha ajudat la seguretat que se sent amb ells.
Pesen 400 grs que és bastant però les sensacions son molt bones, potser només en tram d’asfalt o pistes molt bones és noten algo lentes.
Per senders i llocs complicats l’estabilitat és molt gran i l’amortiguació a la part posterior és perfecta, mentres que a la part davant és més escassa i quan trepitges una pedra punxeguda la notes massa però per contrapartida dona un tacte genial i sempre saps com son les pedres que tens sota i dona una gran seguretat per traccionar o corretgir posició.
Veient lo que m’havien durat les anteriors Salomon (XA Pro 3D) pensava que aquestes no arribarien ni als 500kms, però la sorpresa ha sigut positiva i molt gran. La sola s’ha gastat molt bé sense arrencar-se tacos ni coses rares.
La part de sobre tenia molta reixeta per ajudar a transpirar i això em feia patir per veure com aguantarien les trobades amb les argelagues i demes plantes de la zona per habitualment surto a córrer. La veritat és que cap estrip ni rascada ni desgast estrany.
En definitiva que he quedat molt content i si no he tornat a comprar les mateixes és perquè volia buscar unes sabatilles amb més protecció a la sola per no sentir tant les pedres.... i no perquè aquestes fos molest sino perquè últimament tinc la planta més sensible de lo habitual i volia guanyar amortiguació i perdre sensació de tacte als peus. Així que després de passar per el Dani Querol de Balaguer m’he comprat les Asics trabucco 14 i desprès de la primera prova crec que he encertat ja que tenen més protecció de les pedres però a falta de més kms crec que les Salomon son millors, no per molt.

Ha per cert si aneu a comprar les Salomon trobareu la versió 2 d’aquestes sabatilles i jo he estat provant la versió 1 però no sembla que hagi gaires canvis.

800kms desprès

Cangüelis previ al Ultra Trail Sobrarbe

Avui tocava aprofitar el dia de festa, i que millor que fer un test de material i forces de cara a l’Ultra Trail de Sobrarbe.

El pla era provar els keds nous.... bambes per la Maria i Erik i per la gent de Barna, i també trobar d’una vegada els ajustaments a la motxilla per no tenir problemes de ferides. Aprofitant que semblava que avui seria una dia de caloreta he sortit tard i així vaig acostumant al cos a suar a lo bestia.

He deixat la frago a Sant Llorenç de Montgai, he anat escalfant remuntant el riu Segre fins a l’entrada del corriol de la Petrocat, l’he seguit fins arribar al refugi del Buho. La pujada l’he fet a ritme alegre però lluny d’anar a tope, al final han sigut 8’10’’ més lent que el meu record del món mundial. Desprès per pista he passat pel Coll de Porta i pujat a Montalegre, per baixar a la frago seguint el camí vell i el corriol dels Corralets.
Me gusta que los planes salgan bien
Sensacions bones tot i no estar a tope, i això ja comença a ser una frase típica en mi, sembla que qualsevol temps passat va ser millor.

Del test de material he de dir que estic meravellat amb les Salomon Xt Wings.

Per ficar-vos en situació us diré que no porto plantilles i el meu peu és ample. Fins ahir portava les Nike Pegasus Trail 26 amb 637kms i ja bastant atrotinades tot i que per córrer per camins i senders fàcils encara donaran molta guerra. Cal dir que si a les Nike utilitzo una talla 42.5 però a les Salomon faig anar un 44.
La sensació al ficar-se les Xt Wings és la que sempre tinc al ficar-me unes Salomon....el Sr Salomon fa els keds pensant en el meu peu, son un guant.
Em fico a córrer i lo primer que noto és que son molt més toves a l’hora de doblegar el peu que les XA PRO 3D, inciten a córrer ràpid pel pla i per asfalt tot i que no arriben a la suavitat de les Pegasus. Passen els kms i sembla que no estigui estrenant keds, continuen sent un guant, sense butllofes ni punts de pressió. Quan el terreny es complica encara em sento més còmode, el turmell queda molt protegit i amb molta confiança degut a la gran estabilitat que se sent en aquesta zona. A la part davantera el peus van amples però sense ballar i es té molta sensibilitat per sentir que trepitges tot i això si trepitges pedres punxegudes no arriba a fer mal tot i que les XAPRO protegeixen més.
La tracció és excel·lent però venint de les Pegasus doncs es normal, i no perquè les Pegasus siguin dolentes en aquest apartat sinó perquè ja tenen bastant kms i la sola ja està molt perjudicada.
Respecte a la transpiració doncs diria que bona, no tenen aire acondicionat però en unes sabatilles de muntanya si tens molta ventilació llavors tens poca protecció amb punxes, espigues i demes objectes que volen creuar la malla de la sabatilla. Avui he fet algun corriol brut de vegetació i cap problema.

En definitiva que les XT Wings per córrer per muntanya son les millors sabatilles que he provat, les XAPRO 3D les deixaria per caminar ja que son més lentes i les Pegasus tenen menys protecció de turmell i quan passen dels 350-400 kms ja no donen confiança per córrer per terrenys complicats.