dilluns, 9 de febrer del 2015
Impermeabilitzador Nikwax TX Direct
dilluns, 7 d’abril del 2014
Asics Fuji Attack 2
| Requadre vermell marcant la zona de desgast total de la sola |
dilluns, 9 de setembre del 2013
Salomon Sense Mantra
dimarts, 18 de juny del 2013
Compeed Stick anti-fricció
dimecres, 6 de febrer del 2013
Mercat de segona mà
Doncs amb el propòsit de que això no passi tan sovint, i per suposat amb l'idea de recuperar una mica de l'inversió feta decideixo crear una secció al blog, MERCAT DE SEGONA MÀ, on aniré ficant material que tinc i que ja no el faig servir.
Aquesta nova secció la trobareu a la columna de la dreta just sota el meu avatar i just per sobre del mapa del campament gitano.
Ara per ara tinc a la venda un Garmin Edge 305 i un Suunto T6c pack Triatló
Ara ja ho sabeu, ara només us queda fer una ullada i si és el cas comprar.
Si veieu alguna cosa a millorar agrairia m'ho feu saber.
dimecres, 28 de novembre del 2012
Boira, neu...BLANC!!!!
dimecres, 10 d’octubre del 2012
De les Asics Trabuco 14 a les Asics Fuji Trabuco
dilluns, 30 d’abril del 2012
Smart Lunar R2 2X0,5 Watts Llum darrera
dilluns, 23 d’abril del 2012
Per fortuna encara hi han coses que no tenen preu
diumenge, 19 de febrer del 2012
Asics Trabuco 14
dilluns, 16 de gener del 2012
Guants Under Armour Extreme ColdGear
Son els Under Armour Extreme ColdGear, una passada i mira que quan els vaig comprar estava pensant que allò seria com portar guants d’esquiar, però NO. Son tremendament calents i ens sortides amb la mtb amb temperatures entre 2 i 5º amb humitat de més del 85% i amb boira baixa o alta no he passat gens de fred i quan he fet pujades una mica llargues, de més de 15 minuts, he notat com començava a suar, i al fer cim m’ha tocat parar una mica per treure’m els guants i arrofredar una mica la mà. Al tornar a ficar-la tenia por de que entre l’humitat i el fred la mà es quedes gelada, però no, sents la mà una mica humida però calenta.dimecres, 19 d’octubre del 2011
Salomon XT Wings
Com a dada curiosa dir que en tot aquest temps no he patit cap esquinç de turmell, i tot i que no sigui conseqüència directa de portar aquests keds segur que ha ajudat la seguretat que se sent amb ells.
Pesen 400 grs que és bastant però les sensacions son molt bones, potser només en tram d’asfalt o pistes molt bones és noten algo lentes.
Per senders i llocs complicats l’estabilitat és molt gran i l’amortiguació a la part posterior és perfecta, mentres que a la part davant és més escassa i quan trepitges una pedra punxeguda la notes massa però per contrapartida dona un tacte genial i sempre saps com son les pedres que tens sota i dona una gran seguretat per traccionar o corretgir posició.
Veient lo que m’havien durat les anteriors Salomon (XA Pro 3D) pensava que aquestes no arribarien ni als 500kms, però la sorpresa ha sigut positiva i molt gran. La sola s’ha gastat molt bé sense arrencar-se tacos ni coses rares.
La part de sobre tenia molta reixeta per ajudar a transpirar i això em feia patir per veure com aguantarien les trobades amb les argelagues i demes plantes de la zona per habitualment surto a córrer. La veritat és que cap estrip ni rascada ni desgast estrany.
En definitiva que he quedat molt content i si no he tornat a comprar les mateixes és perquè volia buscar unes sabatilles amb més protecció a la sola per no sentir tant les pedres.... i no perquè aquestes fos molest sino perquè últimament tinc la planta més sensible de lo habitual i volia guanyar amortiguació i perdre sensació de tacte als peus. Així que després de passar per el Dani Querol de Balaguer m’he comprat les Asics trabucco 14 i desprès de la primera prova crec que he encertat ja que tenen més protecció de les pedres però a falta de més kms crec que les Salomon son millors, no per molt.
Ha per cert si aneu a comprar les Salomon trobareu la versió 2 d’aquestes sabatilles i jo he estat provant la versió 1 però no sembla que hagi gaires canvis.
800kms desprès
dimarts, 1 de març del 2011
Alimentació esportiva Infisport
Per veure si funcionava vaig pensar que tenia que buscar una ruta durilla i que estigués aprop del meu límit per ficar el cos a prova i veure com reaccionava amb l’ajuda de les “barretes”.
Ruta corrent pel Montsec de Rubies, sortint de Vilanova de Meià (610m), escalfar per la carretera que puja al Pas Nou per agafar el desvio que porta al Cogulló (1002m), desprès pista passant pel coll de Cabeces i passant per la Font Blanca. Un trosset més de baixada per carretera i pujar per la pista direcció Rubiés, pujar al Pas de les Eugues, crestejar fins Mirapallars (1668m), baixar pel Grau Ample, pujar el Pas del Camí Ramader (1610m) i des d'aquí tot avall fins Santa Maria de Meià. Total 33 kms i 1864m+.
La ruta molt guapa i encara més dura. Les pujades molt dures, unes per guarres, Pas de les Eugues, altres pels pendents, Pas Camí Ramader i Cogulló. La baixada final llarga i amb pedres que m’han deixat els quàdriceps ben tous.
Per provar avui, he decidit que portaria una ND3SOLIDO, que està pensada per ser una barreta de molt fàcil menjar, i que aporta energia de manera sostinguda, però més rapida a l’hora d’assimilar que les barretes tradicionals com la Energy Bar de la mateixa Infisport o la Perfomance de PowerBar. L’he pres quan portava 2h i aprofitant que tenia que fer la cresta del Montsec on tenia que anar més lent perquè no hi ha camí i es va camp a traves, com no podia anar ràpid, i per lo tant la respiració era tranquil•la, podia empassar fàcilment. Al treure-la del embolcall m’ha sorprès que semblava un tros de codony però gens pringós, consistent (no he patit per si em queia a terra) i de molt fàcil mastegar i empassar...no m’ha calgut beure aigua suposo que amb més calor ajudarà a no tenir la boca pastosa. El gust, tot i ser cítric, jo la veritat es que no l’he trobat i m’ha recordat, i molt al codony, potser per algú diria que és massa dolç però per mi es genial. Als 10 minuts ja em notava menys emboirat i es que tindria que haver-la pres abans. I lo millor es que he fet la cresta amb tobogans, una baixada, un pla per sota de 5’/km, una pujada i la baixada final i he arribat bé d’energia, es a dir, que una barreta dona per 1h45’ potser això seria el màxim doncs els últims metres ja notava que anava un altra vegada justet, potser per falta de forces o per estar trinxat de tant baixar, si la ruta hagués durat més hauria pres el gel però no ha calgut.
Aquesta barreta trobo que és molt bona per lo poc que ocupa, per lo fàcil que es menjar-la, per lo bona que està, per lo molt que duren els seus efectes i perquè entrega l’energia bastant ràpid però no en plan subidon dels gels sino d’una manera més progressiva. En definitiva una barreta a mig camí entre les barretes classiques i els gels. Comparant-la amb PowerBar diria que és algo semblant a els Ride-shots però amb l'avantatja que en una dosis tens lo mateix que amb les 9 gominoles, estalviant-te estar pensant en anar prenent cada poc una gominola.
Cada vegada veig més clar que les barretes tradicionals no em fan gaire servei, excepte si vaig en bici en una tirada molt llarga on puc anar menjant trossets. Ara per ara estic decantant-me per gels en cas de globo o per aconseguir un subidon curt (45’) i sense importar-me el baixon de desprès i barretes de fàcil empassar i relativament ràpides de donar l’energia.
Preus productes Infisport
Barreta Energy Bar 1.5€
Barreta ND3 2€
Barreta Faster Bar 1€
Gel 1.15€
EDITO
Amb calma he estat analitzant un tram en pujada que vaig repetir dos vegades, la primera sense barreta i la segona amb ND3SOLIDO. El tram tenia una llargada de 0.6kms i 145m+, es a dir un 24%.
La primera vegada, sense barreta, portava 1h39'16'' de ruta i vaig trigar 9'41''.
La segona vegada , amb barreta, portava 2h49'47'' de ruta i vaig trigar 8'45''.
En definitiva, gràcies a la barreta vaig pujar amb millors sensacions i millorant el temps en 56''. FUNCIONA o això diuen les dades.
dilluns, 3 de gener del 2011
Mizuno Wave Ronin 2, divagant
De sempre he tingut tendència a tenir problemes als bessons i potser amb les Ronin les molèsties algun dia han sigut superiors a les habituals però no han creat cap nova lesió, com dic augmentar la simptomatologia d’una ja existent.
Decideixo tornar a unes sabatilles tradicionals, lesSalomon Pro Trail, va ser lligar-me els cordons i tenir una forta sensació d’anti-naturalitat. El peu entra en una estructura rígida i dura que no s’adapta al peu (si la forma s’adapta el tipus de peu, doncs bé, sinó ja pots canviar les sabatilles). Em fico de peu i sento que el contacte amb els keds no és homogeni, hi han 4 o 5 punts de contacte on noto pressió, no forta però sí contacte, i penso en les futures butllofes que segurament tindre (al final no he tingut cap butllofa) la resta del peu balla dintre sense sentir-se subjecte (mentres corria no he tingut cap problema però les sensacions venint de les Ronin son aquestes) .Corrent tinc que lluita perquè la sabatilla faci lo que el meu voldria fer, tot i no aconseguir-lo i sentir una batalla constant no tinc problemes.
De fet les Salomon son unes bones sabatilles però la naturalitat, lleugeresa, adaptabilitat i sensació de córrer lliure que tenia amb les Ronin aquí ha desaparegut.
Havia decidit abandonar temporalment les Ronin fins curar els bessons però vist lo vist (amb qualsevol sabatilla tinc problemes en aquesta zona, amb major o menor mesura) doncs penso combinar totes les sabatilles que tinc: Pegasus, XA pro, Pro Trail, XT Wings i Ronin.
Com aviat tinc que mirar sabatilles per córrer per muntanya intentaré buscar un model barreja de Ronin i uns tradicionals, es a dir, lleugeres, baixetes, poca amortiguació, sola de muntanya i un desnivell entre taló i dits intermedi, ni els 9mm de les Ronin, ni els 23-25mm de les tradicionals. Per ara les Mizuno Wave Harrier m’agraden, les New Balance MT101 també però aquestes tenen molt poc desnivell i son més planes que les Ronin.
dimarts, 23 de novembre del 2010
Roninnenjant
Una vegada acabada l’introducció (desprès us quexeu però la qualitat literaria d’aquest racó és acollonant.... introduccions, etc i fins i tot moralejes.
Ara toca aclarir el títol, i es que Roninnejant no surt al diccionari, ja us ho dic jo abans que vosaltres ho mireu, per lo tant es obligatori que us expliqui la definició que hi ha d’aquesta paraula al meu diccionari.
Roninnejant verb relatiu a tota activitat que es realitzi corrent sempre que als peus és porti unes Nizuno Wave Ronin 2 (a poder ser el model de color taronja que és més fashion). L’activitat es pot realitzar a qualsevol terreny, només estarà limitat per la resistència musculo-esquelètica del individu que llueixi tan llampants espardenyes.
Ara que ja sabeu una paraula més que només podreu utilitzar en aquest blog, i sempre que supereu la vergonya de dir-la en veu alta....a mi m’ha costat uns dies, doncs us explicaré les sensacions viscudes diumenge.
Pel matí vam anar a Ivars d’Urgell a córrer la II volta a l’estany. Molt sorprès de la gentada que allí havia...això del córrer està de moda. La cursa molt recomanable per recorregut i organització i personalment per poder compartir 10300m amb la millor companyia. Vaig disfrutar molt de l’ambient durant la cursa, cosa que costa molt si es va a gas a fondo, però era dia de rodar a 5’05’’/km i córrer al costat de l’Anna que tornava a una cursa desprès de molts anys.
Vaig tenir unes molèsties als bessons de les dos cames, no se si perquè la primera meitat era per asfalt o perquè a estones em despistava i canviava la manera de trepitja.
Per la tarda vaig sortir a reconèixer el nou sender obert gràcies Constructrails SL, una empresa noguerenca que de manera altruista s’està currant una xarxa de senders bestials i des d'aquí faig pública la meva gratitud a tan poc reconeguda tasca. El sender crec que té el nom de el sender 127. Lo millor de la sortida va ser descobrir que tinc un circuit de muntanya a cinc minuts de la porta de casa, amb 360 metres positius i 14.5kms amb un percentatge de senderillos molt gran... lo millor de tot és que a poc que uneixi aquesta ruta amb els altres senders de la zona tinc una mitja de muntanya durilla, entretinguda i divertida.....ja semblo el Xavi Fané fent enveja sana jajaja.
Les sensacions van ser entre boníssimes i una mica dolentes, anem per parts. Lo dolent va ser que els bessons anaven queixant-se tot i que a la que vaig entrar en calor el mal era molt petit. La part bona és que tot i fer pujades molt dretes, baixades amb terraeny molt tendre, passar per llocs amb pendents laterals, pedres grans ,pedres petites, doncs tot i això les sabatilles son més segures que les Salomon, ni intents d’esquinços ni relliscades ni res.
Resumint, cal aclarir d’on venen els problemes dels bessons, tinc dos teories:
- Les cames no estan prou fortes per aguantar tants kms corrent amb la part central i davantera del peu.
- Les meves cames necessiten més amortiguació.
Ahir vaig descansar per veure com van els bessons i avui he fet un simulacre del Test de Conconi a la cinta del gimnàs. Al començar mentres escalfava pensava que la cosa tenia mala pinta, doncs semblava que estava igual o una mica millor que ahir, però quan he agafat temperatura i la màquina s’ha afinat tot a anat molt bé i he pogut arribar a córrer a ritme de 3’25’’/km.
Aviat intentaré fer una entrada parlant del Test de Conconi.
Poc a poc les Ronin m'estan convencent de que lo que sempre ens han dit del córrer no és tan cert com pensàvem.
Continuaré informant.
dimarts, 16 de novembre del 2010
Mizuno Wave Ronin 2
El procés no ha sigut simplement lligar-me els cordons i sortir a córrer.
Primer va venir el període de llegir i llegir a internet buscant opinions, estudis, experiències i consells.
Desprès va venir la part de sessions progressivament més llargues de “tècnica de carrera”, es a dir, anar introduint exercicis que em fessin tenir una percepció molt clara de com i amb quina part trepitjava el terra.
Més endavant anar fent fort els bessons per suportar el aterrar amb la part central i frontal del peu enlloc de amb el taló, de manera que pogués córrer així de forma natural i sense tenir sobrecàrregues als bessons i inserció amb el tendó d’aquiles.
Finalment adaptar-me a les noves sabatilles amb menys amortiguació, menys control d’estabilitat, menys suport al taló, més baixetes i infinitament més lleugeres. Aquest últim pas ha sigut el més fàcil, encara al•lucino de lo facil que ha sigut adaptar-me a aquestes sabatilles, quan tenia seriosos dubtes de si podria suportar-les.
Resumint que he passat de unes Nike Pegasus Trail 26+ amb 1077kms i 96hores d’us, de les quals estic molt content i si no fos pel canvi de filosofia tornaria a repetir. D’elles destacaria que serveixen per tot, menys per els extremismes, es a dir, si es vol entrenar còmode, fer entrenos ràpids, córrer per pistes, muntanya i inclús competir en distancies superiors als 10.000m son molt bones, si es vol córrer per muntanya tècnica, si es vol volar si és vol volar competint hi han coses millors.
Ara les Mizuno Wave Ronin 2 seran les meves sabatilles per tot, amb un 56% menys de pes als peus, ara podre volar, rodar còmode, fer entrenos ràpids.... només tinc el dubte de com respondran en zones molt tècniques i en tirades llargues.
A data d’avui porto 5 sessions amb 3h42’14’’ i 50kms a mitja de 4’26’’/km, amb asfalt, pista d’atletisme, pistes fàcils i senders des de molt fàcils fins a tècnics. I el resum és GENIAL, BESTIAL!!!
La sensació de llibertat és total. Abans tenia que mirar quin terreny trepitjava, ara el sento amb els peus. Abans anava amb la sensació d’anar elevat amb el perill en cas d'esquinç de turmell ja que el terra estava lluny, ara estic pegat al terra (fent un simil amb l'automobilisme, és la mateixa sensació d'anar amb un tot terreny o amb un esportiu). Abans el tacte d’adherència no existia només sabia que estava relliscant o no, ara els dits i la planta del peu sent quin tipus d’adherència té el terreny que trepitjo i puc preveure les relliscades que son menys freqüents i més previsibles.
Comença una nova era de córrer amb els sentits i de manera natural.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Shimano M161W
Però anem a parlar del regal pels meus peus, les Shimano M161W. Des d’un principi tot ha estat normal, sense novetats, sense maldecaps....vamos lo que passa amb Shimano, tot perfecte i sense cridar l’atenció en cap apartat. 90€ a ChainReactionCycles, el mateix preu que al Unipreus però en aquest últim no tenien el meu número. Respecte a la talla, doncs el 42 m’anava un pel just amb mitjons d’estiu però els velcros i carraca anava perfecte. Em va fer por que m’anés petit i vaig agafar el 43, de llargada genial i els velcros i carraca les porto bastant apretades però cap problema...sempre em passo això, i es que tenir el peu ample i amb l’empeine (algú sap com es diu amb català) baix es lo que té.
Les he utilitzat a la bici de carretera però utilitzant les cales i pedals de muntanya, i desprès de 351kms amb elles lo millor que puc dir és que m’he oblidat d’elles totalment. Tot genial, el sistema de subjecció (dos velcros i carraca) sense fallar, la sola, amb dos tacs a la punta, fa molt bona pinta però a la carretera poc es camina, però de totes maneres no son sabates per caminar massa, la subjecció del peu és molt bona i la transpiració és bona tot i que cal provar-les amb dies de més de 30º.
Per la meva part totalment aconsellables tant per funcionament com per estètica (cosa molt personal). Us deixo unes fotos de les sabatilles perquè veieu lo boniques que son.............sí,sí, ja ho se, però no us penseu que son pels lo que tinc a les cames,no, és un nou teixit super-revolucionari que estic provant, és el material que Gore-pel treure al 2015 però jo estic fent de provador.
dimarts, 1 de juny del 2010
Cangüelis previ al Ultra Trail Sobrarbe
El pla era provar els keds nous.... bambes per la Maria i Erik i per la gent de Barna, i també trobar d’una vegada els ajustaments a la motxilla per no tenir problemes de ferides. Aprofitant que semblava que avui seria una dia de caloreta he sortit tard i així vaig acostumant al cos a suar a lo bestia.
He deixat la frago a Sant Llorenç de Montgai, he anat escalfant remuntant el riu Segre fins a l’entrada del corriol de la Petrocat, l’he seguit fins arribar al refugi del Buho. La pujada l’he fet a ritme alegre però lluny d’anar a tope, al final han sigut 8’10’’ més lent que el meu record del món mundial. Desprès per pista he passat pel Coll de Porta i pujat a Montalegre, per baixar a la frago seguint el camí vell i el corriol dels Corralets.
Me gusta que los planes salgan bien
Sensacions bones tot i no estar a tope, i això ja comença a ser una frase típica en mi, sembla que qualsevol temps passat va ser millor.
Del test de material he de dir que estic meravellat amb les Salomon Xt Wings.
Per ficar-vos en situació us diré que no porto plantilles i el meu peu és ample. Fins ahir portava les Nike Pegasus Trail 26 amb 637kms i ja bastant atrotinades tot i que per córrer per camins i senders fàcils encara donaran molta guerra. Cal dir que si a les Nike utilitzo una talla 42.5 però a les Salomon faig anar un 44.
La sensació al ficar-se les Xt Wings és la que sempre tinc al ficar-me unes Salomon....el Sr Salomon fa els keds pensant en el meu peu, son un guant.
Em fico a córrer i lo primer que noto és que son molt més toves a l’hora de doblegar el peu que les XA PRO 3D, inciten a córrer ràpid pel pla i per asfalt tot i que no arriben a la suavitat de les Pegasus. Passen els kms i sembla que no estigui estrenant keds, continuen sent un guant, sense butllofes ni punts de pressió. Quan el terreny es complica encara em sento més còmode, el turmell queda molt protegit i amb molta confiança degut a la gran estabilitat que se sent en aquesta zona. A la part davantera el peus van amples però sense ballar i es té molta sensibilitat per sentir que trepitges tot i això si trepitges pedres punxegudes no arriba a fer mal tot i que les XAPRO protegeixen més.
La tracció és excel·lent però venint de les Pegasus doncs es normal, i no perquè les Pegasus siguin dolentes en aquest apartat sinó perquè ja tenen bastant kms i la sola ja està molt perjudicada.
Respecte a la transpiració doncs diria que bona, no tenen aire acondicionat però en unes sabatilles de muntanya si tens molta ventilació llavors tens poca protecció amb punxes, espigues i demes objectes que volen creuar la malla de la sabatilla. Avui he fet algun corriol brut de vegetació i cap problema.
divendres, 4 de desembre del 2009
Nike Pegasus Trail 25 esc

Suposadament estan pensades per córrer per pistes i camins fàcils. Per poder sobreviure a la muntanya disposen d’amortiguació tan al davant com al darrera, es a dir, el peu està totalment protegit per la seva Air-Sole, a més la sola a la zona del taló està fabricada amb una goma més resistent a l’abrasió BRS1000. Per cuidar encara més els peus tenen un seguit de sistemes i materials com el Rideliner que intenten donar estabilitat i protegir-nos dels obstacles que trepitgem. La part de sobre està molt ventilada però realitzada amb un material que suporta les abrasions i permet transpirar.
Més o menys això és lo que diu el fabricant però ara diré lo que jo he experimentat i sentit.
La meva experiència amb Nike sempre ha sigut molt bona, mai he tingut que arraconar unes sabatilles d’aquesta marca per no ser compatibles amb els meus peus, és més, normalment la sensació és de comoditat. Això ho comento perquè cada peu és un món i lo que per mi és un guant per un algú altre potser una tortura.
El terreny que aquestes sabatilles ha trepitjat ha sigut molt variat, des de curses d’asfalt de 10kms, series a la pista, tirades per mitja muntanya fins a rutes pel Pirineu arribant a 2630m d’’alçada. El percentatge vindria a ser un 40% terreny molt dur, típic Pirinenc, amb pedra molt abrasiva, 50% muntanya fàcil i 10% asfalt.
A dia d’avui tenen 783kms i la sola està molt llisa, ja no és apta per fer muntanya tècnica tot i que per pista encara podran fer uns cent kilòmetres més. Normalment les altres pegasus que he utilitzat arribaven als 1000 kms de vida útil però també he de dir que aquestes sabatilles han patit un estiu de rutes pirinenques, i qui hagi tastat el granit ja sap lo abrasiu que és per qualsevol material. Lo que menys m’ha agradat d’aquest dibuix de sola és que amb 400kms la punta ja quasi estava llisa mentre que la resta encara estava prou bé.
La transpiració és molt bona i això que jo tinc tendència a tenir els peus bullint a la que em fico a córrer, però amb aquest model la ventilació era perfecta. Normalment si una sabatilla és transpirable vol dir que el teixit no és massa amic de rebre rascades amb pedres o vegetació i a la més mínima és produeixen enganxades i inclús algun forat, doncs cap problema. En alguna ocasió desprès de creuar algun garrigar o coscollar havia baixat la vista esperant trobar algun forat però el teixit ha aguantat com un campió.
La protecció del turmell, en les sabatilles de muntanya és molt important, és bona i sempre tenint en compte que no és un model dissenyat per fer muntanya de veritat sinó pista i coses fàcils. Si la comparo amb les Salomon XA-PRO 3D la protecció és pobre, però també he de dir que les Salomon son sota el meu punt de vista de lo milloret......aviat provarè les Salomon XT WINGS (que per fi aconseguirè a un preu molt raonable) que diuen son més ràpides, lleugeres però amb la mateixa protecció que les XA PRO i llavors podre dir quines son millors...... Sempre dic lo mateix, si amb les pegasus entrenes s’aconsegueix uns turmells poderosos, i quan et fiques les Salomon ja pot haver la baixada més tècnica que cap pedra podrà amb mi jajaja
Resumint, si busqueu unes sabatilles per poder fer de TOT, però conscient de que no son les més ràpides per fer asfalt ni les més segures per fer muntanya, doncs aquesta és una opció molt bona.Només us diré que ja tinc les sabatilles que substituiran a aquest pobretes , i son les Nike pegasus trail 26 amb això queda tot dit, i a sobre sense tenir que pagar una fortuna.
dimecres, 27 de maig del 2009
Suunto T6C Triathlon pack
L’aspecte del rellotge i dels pods (son els cacharrets que mesuren els paràmetres; corrent, en bici o nedant) és molt robust però estilitzats.... ara porto un rellotge no una central nuclear al canell, a la sabatilla no molesta gens el acceleròmetre (faig un 42), a la bici el mesurador és la tanca de la roda i el cadenciometre desprès de provar al tub vertical, on em tocava amb la biela per 2 o 3mm, el vaig ficar a la vaina i perfecte, la cinta tot i ser de plàstic i no de roba com altres models no m’ha donat cap molèstia ni sensació rara.
Quan obres la capsa dona una mica de por veure tants cacharrets i més quan veus que les instruccions son quatre fulles, però tot és ben fàcil, muntar el pod i fer-lo funcionar i el rellotge ja el detecta. Primer vaig trobar en falta unes instruccions més extenses i detallades, tot i que ja he dit que sense cap problema vaig ficar en funcionament tot, però es que a mi m’agrada llegir manuals ben tochos, raro que és un. Desprès he vist que a la web de Suunto tenen videos, manuals en pdf i un fòrum on s’explica tot i quedes ben fart de info.
El rellotge et permet personalitzar dos pantalles amb les dades que vulguis que surtin i això m’encanta.... en altres pulsòmetres tens que donar mil voltes pels menus fins trobar una dada que volies mirar, aquí no. Jo a la primera pantalla tinc les dades de distancia, velocitat/ritme, velocitat/ritme mig, mitja de ppm, ppm actuals, cadència i crono. A la segona pantalla tinc les dades fisiològiques i de desnivell: El esforç del entrenament (TE), Consum d’oxigen post-exercici (EPOC), velocitat d’ascens, alçada, desnivell ascendit i temperatura.........vamos que si la ruta és avorrida sempre em puc passar una bona estona mirant numerets.
La cinta de les pulsacions és de plàstic perquè tot i que Suunto té una de roba, aquesta té memòria i pots fer esport amb la cinta i sense el rellotge i al arribar a casa és pot descarregar l’info al ordinador.....pels que no volen veure a les curses el pulsòmetre però desprès volen veure com a anat la cosa està molt bé. Per nedar cal ajustar-se bastant la cinta perquè sinó al sortir dels viratges et baixa als peus. Jo que més que nedar em deixo arrossegar per la corrent no tinc massa problema però els que neden bé segur que tenen problemes, això sí, nedant amb aigües obertes aquest problema segur que desapareix i sino sempre queda el neoprè.
La fiabilitat és total, res a envejar a Polar i per sobre de Garmin. El software que porta està molt bé i tot i que requereix d’un període d’adaptació a conceptes com el TE i EPOC al final treus molt de suc de les dades. Jo sempre faig lo mateix: primer descarrego les dades del rellotge i abans de mirar-les faig una descripció de la sortida basant-me en les sensacions i llavors intento entendre, amb les dades, perquè he sentit allò. A vegades tinc la sensació que anava com un míssil i intento veure objectivament si era veritat i perquè o al contrari m’he sentit molt malament i intento veure perquè.
Per cert el fet de poder sortir a córrer veient la velocitat en minuts/km i fer una transició ràpida i sortir a pedalar i veure com automàticament reconeix el canvi de disciplina i dona la velocitat en km/h és genial. A les duatlons s’ha acabat tenir que tocar mil botons per canviar això, ara tot serà córrer com mai ho he fet.
Resumint, i dient la veritat; no cal tant cacharro per fer esport, millor dit no cal cap cacharro, però a mi m’agrada i mentres em pugui permetre aquestos auto-regalets i els trobi a bon preu doncs continuaré pujat al carro del consumisme.


