Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trastean. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trastean. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de febrer del 2015

Impermeabilitzador Nikwax TX Direct

Tenia un impermeable Pearl Izumi verd fosforito que per anar amb la bici a la feina m'anava molt bé per la alta visibilitat i perquè com tot impermeable para molt el fred, vent i pluja.
Deu tenir més de vuit anys i el temps havia fet feina en la capacitat de mantindre l'aigua fora de la part interna. Amb una pluja molt suau i per poc temps encara aguantava, però amb intensitat o una estona superior a deu o quinze minuts l'aigua entrava com si fos una capa permeable qualsevol.
L'últim dia que vaig arribar a casa mullat tot i portar el chubasquero vaig decidir que em tenia que comprar un de nou. 
Començo a mirar per internet i recordo que havia un producte que servia per recuperar les característiques impermeables de teixits estil GoreTex i similars. Poques marques trobo, com a molt tres o quatre i difícils d'aconseguir, total que al final decideixo que per les opinions i videos que he vist la millor i amb possibilitats d'aconseguir és el Nikwax TX Direct, té de bo que no cal activar amb calor ni rentat amb aigua calenta ni planxar. El busco en tendes fisíques però res, al final el compro a Bike-Discount i tot perfecte.


Compro el pot de 300ml que dona per 3 peces de roba. Agafo un jaqueta Trango de Goretex i el impermeable Pearl Izumi que no recordo quin és el teixit impermeable que porta, els fico a la rentadora amb programa de roba d'esport, amb aigua freda, centrifugat a 400rpm i amb 200ml del Nikwax. I una vegada eixut el tacte no ha variat gaire, com a molt una miqueteta més relliscós i amb una superfície més homogenea.
La prova definitiva encara no ha arribat ja que encara no he reunit el valor per sortir amb pluja i fred, però la prova sota l'aixeta del lavabo fa molt bona pinta. Abans del tractament amb pocs segons les gotes ja no relliscaven i poc desprès ja mullava la roba i s'enfosquia, ara desprès d'una bona estona les gotes continuen relliscant i no mulla la roba.

VIDEO DEL ABANS



VIDEO DEL DESPRÈS



A falta de veure la durabilitat del tractament, per ara estic més que content amb el Nikwax. He passat de tenir que pagar més de 100 euros per un impermeable nou a pagar 12 euros i com si tingués roba nova. Ara ja puc sortir a mullar-me.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Asics Fuji Attack 2

Jo que soc de passar desapercebut, de no cridar l'atenció i vaig acabar amb aquestos colorins als peus. Però també es veritat que ja fa molt temps que les sabatilles les compro amb els ulls tancats, sentint com s'adapten al peu i quan ja he decidit obro els ulls i compro les que més m'han agradat.....inconvenient d'aquest sistema que arribes a casa amb sensació de pallasso. 


Tornava a repetir Asics bàsicament perquè tenia un cupó de descompte, no per estar enamorat de la marca.

Vaig acabar decidit a provar les Attack 2 perquè suposadament son com unes Trabuco però més lleugeres, més rapides, amb menys control d'estabilitat a la sola i menys subjecció a la part de dalt. Total que aparentment era lo que jo volia. Aviso que peso 63kgs i segur que una persona de 90 tindrà sensacions molt diferents a les meves i a l'inrevés. 


Les primeres sensacions ja confirmen lo que acabo de dir.....son unes Trabuco amb vocació de ritmes ràpids i distancies curtes. 
Com totes les Asics, no son un guant al peu però en aquest cas al tenir la part de dalt molt poc reforçada amb tirants de plàstics i altres histories i només hi ha malla i alguna tira de roba doncs el peu va més lliure tot i sentir que no portes un mitjó. Els cordons fan molt bé la seva feina i sense crear zones o punts de pressió donen molta sensació de estar fent fermat.
La amortiguació i protecció de les pedres és bona, molt bona pel pes que tenen les sabatilles (318gr). Fins als 500 kms han aguantat molt bé però llavors ha començat un declivi progressiu fins als 700 kms on ja he decidit jubilar-les, perquè l'amortiguació potser encara era prou bona però les pedres ja es notaven massa. Resumint, encara li quedava vida a l'amoritguació però els meus peus ja notaven massa les pedres punxegudes.
La sola feia molt bona pinta a la tenda...tot i els colorins, però al camp ha funcionat bastant bé. No té l'adherència d'un Formula1, ni molt menys, però agafa prou tot i que en terreny mullat, com quasi totes ja pots anar amb prudència perquè sino lleparàs. També es veritat que entre els 550-600 kms les baixades eren més divertides perquè la sola ja no feina massa bé la seva feina però d'aquesta manera les baixades son més "entretingudes" fins que les cames ja no s'aguanten i llavors les baixades son una mica perilloses.

La pregunta desprès d'aquet rollo suposo serà -Recomanes aquestes sabatilles? -Ddoncs sí i no...com sempre depen de lo que un busqui. Si vols unes voladores perquè tens tècnica i cames, buscat unes altres aquestes son dures i pesades. Si busques unes sabatilles per fer la competència als Tarahumaras, et semblaran poca cosa. Si busques unes tot-terreny, aquestes poden ser adequades.

Lo que més, i menys, m'ha agradat ha sigut:
La part superior, amb una xarxa de roba fineta, dona molta llibertat al peu ja que no hi han plàstics ni reforçós que comprometin el moviment lliure del peu. Per altra banda és la primera vegada que arribo a casa amb els peus negres de tanta sorra i pols com entrava a traves de la roba, fins i tot he tingut butllofes pel fregament de la pols barrejada amb la suor amb contacte amb la pell. He tingut sabatilles amb la part de roba que semblava més lleugera i menys resistent però mai havia tingut aquest problema.

La sola com sempre a la part davantera està pul·lida des dels 550 kms i per contra la part central i de darrera encara té kms per fer. Això em fa ràbia perquè si no fos per la part davantera encara tindrien uns 200 kms més per fer i arribarien als quasi 1000kms, però per contra amb 711kms les tinc que jubilar.

Requadre vermell marcant la zona de desgast total de la sola

I com no podia ser d'un altra manera, ja tinc substitutes. He decidit sacrificar llibertat i velocitat per protecció i comoditat, així que la pròxima entrada que faci parlant de les sensacions viscudes amb unes sabatilles seran les Saucony Xodus 4.0.
   

dilluns, 9 de setembre del 2013

Salomon Sense Mantra

Quan vaig veure que les Asics Fuji-Trabucco estaven arribant a la seva fi vaig començar a mirar quines sabatilles serien les encarregades de substituir-les.
"Fart" de tanta amortiguació, de tanta subjecció del peu, de tant de tot.....que ben mirat ja va bé però potser per al meu pes (63kgs) i la meva manera de córrer pot ser era massa. Arriscant-me a cagar-la vaig mirar algo més light, però no exclusivament en pes sino una mica de tot, i aprofitant la nova tendència al trailrunning de sabatilles minimalistes doncs vaig tenir on mirar, llegir i comparar.
Al final tenia clar que segurament els meus peus no aguantarien unes sabatilles minimalistes i que acabaria anant a comprar el pa amb unes sabatilles molt xules però que no podria anar a les muntanyes. De totes maneres volia provar i desprès ja em cagaria en el dia que em va passar pel cap l'idea.


Mirant per internet, fent-me malbé buscant info a les pagines oficials de les marques i al final, i com quasi sempre mirant blog's vaig veure que les Salomon Sense Mantra podien ser una bona opció.....com a mínim em van robar el cor amb aquelles formes i colors....aquestos de Salomon en el tema marketing i estètica son els putus amos.

 Inclús sota l'aigua son boniques


120 euracos (ens hem tornat bojos!!!! però el que ho crida als quatre vents com veieu acaba col·laborant en aquesta bogeria) i ja eren meves.

Des del primer moment son una passada, dolces al peu, amb sensació de poder volar amb elles, amb protecció però millor mirar on fiques el peu, amb una subjecció perfecta i això ja se sap que depen de cada peu però trobo que sense tenir punts de pressió sents que el peu està ben subjectat però amb llibertat.
Per comparar amb algo similar diré que s'assemblen a les Dynafit MS Feline superlight tot i que aquestes últimes no son tan cómodes, però segurament son més amortiguades i potser més protegides però desprès de fer una sortida amb les Dynafit d'una hora llarga gràcies al Ultra-Lleida, que va montar un test de les sabatilles a Sant Llorenç de Montgai, diria que em quedo amb les Salomon com a mínim per distancies per sota dels 30kms, per sobre d'aquestes distancies ja no ho tinc tan clar que les Salomon no es quedin curtes.

La sabatilla, tot i l'aspecte de sabatilla de passeig de platja m'ha donat un resultat molt bo. Al peu és un guant i aquesta sensació per mi es bestial, em fa sentir més enganxat al córrer perquè sembla que sigui una cosa molt més natural, es com si no necessites pensar en que he de fer, el cos ho fa sense pensar, es difícil d'explicar però es com si córrer fos una acció subconscient, com respirar.
L'amortiguació per distancies fins als 32kms (la sortida més llarga) és bona tot i que si es trepitja una pedra guarra es nota i molt però les pedres normals que trepitgem normalment no son problema.
La sabatilla no té massa histories per ajudar a controlar la trepitjada, es a dir llibertat total per jugar als senders però si t'equivoques no esperis que la sabatilla t'ho perdoni. De totes maneres amb elles no he tingut cap torçada de turmell així que benvinguda llibertat i benvingut treball que s'ha de fer per part del corredor.
Només té un espècie de creu de "plàstic" gris a la sola, es veu a simple vistai Salomon l'anomena OS tendon, que ajuda a tenir una mica de consistència i control, i una placa  per aïllar de les pedres.
El desnivell entre taló i dits (el drop dels americans) és de 6mm (16mm darrera i 10 mm davant) que jo el trobo la mesura perfecta per córrer trepitjant amb la part central del peu, la sensació és de no tenir que lluitar contra la sabatilla sino que es fa molt natural.
La sola i la seva tracció és, com sempre a Salomon, bestial. Quan son noves i es cor per superfícies dures, aslfalt, formigó o similars, es nota el soroll dels tacs agafant-se com tentacles de pop. Això fa que tot i que el relleu de la sola no sigui espectacular la goma es tan tova que s'agafa com poques. El terreny tou, estil terra tova, sorra o similar els tacs fan molt bona feina i en terreny pedregós la feina la fa la goma tan tova. Als que sigueu ciclistes es com portar rodes amb compost tou que dura quatre dies però la seguretat i tracció que dona es impressionant. La llàstima d'això es que la sola dura lo que uns pneumàtics de formula1, ja se sap lo bo mai es etern. Total que amb 468kms les he jubilat i les he deixat per sortir per pista i sense pedres guarres perquè ja es noten massa les pedres.
Resumint, de llarg la sabatilla més còmoda que mai he provat amb unes sensacions bestialment naturals, l'únic contra és que val 120 euros i m'ha durat menys de 500kms..........total que fins que Salomon no em patrocini continuaré buscant sabatilles similars a aquesta però a preus raonables.......el meu subconscient em diu que es missió impossible.




dimarts, 18 de juny del 2013

Compeed Stick anti-fricció

Per mi un blog pot tenir i de fet tenen diferentes utilitats, a vegades llegir de primera mà opinions de productes lluny de compromisos per darrera, a vegades informació de llocs que no conec, altres simplement entretenir i passar l'estona, alguns llegir opinions de gent amb seny, alguna vegada curses desconegudes .
Total que avui només pretenc donar-vos la meva personal i intransferible opinió sobre un producte.

Estic en procés d'adaptació a les plantilles correctores i la veritat que passar de córrer amb les Salomon Mantra que son 267 grams de llibertat i sensibilitat, ara he passat a sentir-me encaixonat, controlat, corregit i alentit. Diuen que es per la meva salut i per evitar les meves habituals lesions i molèsties però la veritat es que corro engabiat, però estic convençut que amb el temps necessari d'adaptació estaré content de no patir lesions. Ara per ara el peatge a pagar, per acostumar els meus peus i la meva pell hiper-sensible a les noves plantilles, son les butllofes i punts de pressió nous. Total que portava els peus plens de esparadrap i apòsits de compeed per curar i protegir les butllofes.

Però això ja s'ha acabat, i es que gràcies a l'Anna he descobert un producte de la marca Commpeed, es tracta de un stick amb una mena de crema que t'apliqués a la zona que tu vulguis i que penses que pots arribar a tenir butllofa i crea una pel·lícula protectora que impedeix la creació de ferides i butllofes a la pell. S'aplica sobre la zona, es deixa uns minuts, de 3 a 5 minuts, i ja es pot ficar el mitjó i sortir a córrer i funciona perfectament. Jo amb aquest producte no he tingut cap butllofa i quan m'aplico ho faig en 4 llocs diferents i 0 ferides. Ho he provat amb mitjons bons, mitjons dolents, amb calor i sempre funciona bé. A sobre no deixa residus al mitjons com sí fan els apòsits que deixen els mitjons plens de substancia enganxosa que no surt mai més.
L'únic punt negatiu que té es que s'ha de conserva en lloc fresc i això fa impossible portar-lo a la motxilla per si cal tornar a aplicar, tot i que a mi amb dutxa pel mig em dura un parell de dies la protecció.


Doncs res més a aportar, només espero hagi sigut d'ajuda.
Ben aviat faré l'entrada de les Salomon Mantra, que estic a punt de jubilar i donaré la meva impressió. Com a avanç us diré que té l'únic inconvenient de totes les Salomon..........la durabilitat en relació al preu.   

dimecres, 6 de febrer del 2013

Mercat de segona mà

A vegades obro armaris o calaixos i trobo coses que fa segles que no faig anar i que en el seu dia amb la justificació de -Algú dia pot fer servei- doncs allí s'han quedat durant temps i més temps.

Doncs amb el propòsit de que això no passi tan sovint, i per suposat amb l'idea de recuperar una mica de l'inversió feta decideixo crear una secció al blog, MERCAT DE SEGONA MÀ, on aniré ficant material que tinc i que ja no el faig servir.
Aquesta nova secció la trobareu a la columna de la dreta just sota el meu avatar i just per sobre del mapa del campament gitano.

Ara per ara tinc a la venda un Garmin Edge 305 i un Suunto T6c pack Triatló

Ara ja ho sabeu, ara només us queda fer una ullada i si és el cas comprar.

Si veieu alguna cosa a millorar agrairia m'ho feu saber.


dimecres, 28 de novembre del 2012

Boira, neu...BLANC!!!!

Feia dies que no agafava la bici de carretera, suposo que el mal temps en forma de boira, fred, pluja i carreteres plenes de fang feien que trobes més ganes per córrer i per la mountain bike.

Però avui he trobat un bon motiu, tot i els 6º C i el cel tapat. I que millor que sortir a passejar una estoneta amb les noves sabates de la bici....que blanquetes i que boniquetes que son. Desprès d'uns pocs quilòmetres per veure que tot estava bé he tornat a casa feliç per haver tret més de mig kilo a la bici. Però per una vegada lo més destacat no és lo fi que roden, la bona frenada, lo ràpid que s'accelera la bici, sinó lo guapes que son...per què ja estic enamorat que sinó queia rendit als seus encants. Quan tinguin uns quants kms més ja explicaré que tal van, per ara diré que a la bàscula han donat un pes de 590 grams davant i 743 grams darrera.


I com els dies cada vegada son més curts unes webs per entretindres.
La primera és molt interessant, http://well.blogs.nytimes.com/2012/10/15/myths-of-running-forefoot-barefoot-and-otherwise/?ref=nutrition és un estudi sobre quina trepitjada és més eficient, la de dits, metatars o taló. Lo millor és que té un munt d'enllaços a altres estudis anteriors i relacionats amb el tema. Crec que desprès de llegir bastants estudis i opinions aquesta la trobo molt encertada i ben fonamentada.

Per motivar-se un parell de videos, un del Xterra 2012 de Maui on Javier Gomez Noya es va proclamar campió del món de duatló cross.



Aquest tio és un crack com a triatleta i com a persona, ens aniria molt millor si enlloc de veure els nens imitant a Ronaldos i messis intentessin seguir els passos del Javier.


I per últim una curiositat que vaig trobar. Una web on es pot veure els aterraments i enlairaments del aeroport del Prat. Amb un estil google maps pots veure el ritme frenètic i la precisió que requereixen. Curiositat per dies avorrits. http://ems02.bksv.com/webtrak/bcn3




dimecres, 10 d’octubre del 2012

De les Asics Trabuco 14 a les Asics Fuji Trabuco



Doncs sí, desprès de 897kms ha arribat l’hora de jubilar les Asics Trabuco 14, en endavant 14, ja que les pobretes estaven ja molt justetes.





Si voleu una ressenya desprès de 380 kms amb elles teniu el enllaç aquí.
Ara l’ampliaré amb l’experiència haver fet quasi 900kms. Primer cal dir que si he decidit que ara és el moment de retirar-les és per les sensacions que m’han transmès a les últimes sortides.

Al fer 800 kms vaig començar a notar que la sabatilla deixava de tenir la boníssima solidesa general que havia tingut fins llavors, no se com explicar-ho exactament, però un dia vaig notar que res anava malament però notava la sabatilla poc precisa. La sola, a la part de davant de tot estava molt justeta i havia perdut la boníssima tracció que tenia fins llavors. La mitja sola crec que estava ja molt apurada perquè als 875 kms vaig començar a notar les pedres i fins llavors havia tingut una protecció bestial. Total que desprès de tan temps tornava a pensar amb les sabatilles quan fins llavors m’havia oblidat del tema, i això és lo millor que pot passar amb el material, oblidar-se d’ell doncs és senyal de que ha funcionat perfectament.
Ara les deixaré per caminar pel poble i per anar a la feina.

I com sembla que últimament m’ho estic passant molt bé corrent doncs tenia que buscar unes substitutes ràpid. Mirar per internet opinions, tendes, preus, disponibilitat i més mals de caps per acabar decidint-me per la nova versió de les 14, es a dir les Asics Fuji Trabuco.

Vaig baixar a Lleida a veure una nova tenda de trail runinng que han obert, la Ultra Lleida. El Daniel és molt amable i disposat a perdre el temps que calgui per ensenyar-te la seva oferta en sabatilles i la seva experiència així com la dels seus col•laboradors. Una estona provant Sportiva, Raidlight i les Asics em van fer decidir-me per les últimes. De les Sportiva no em va agradar com em quedaven al peu, notava pressions rares en llocs raros. Les Raidlight son per climes humits i freds, es a dir tot lo contrari a on lloc corro. I les Asics doncs son velles conegudes amb un re-styling molt important que fan que pugui dir que son com un model nou.

Només ficar-me-les lo primer que vaig notar és que el peu esta més aprop del terra, abans donava vertigen anar tan alt però tot i això mai vaig tenir un esquinç. Aquesta sensació és real doncs Asics ha reduït el gruix de la sabatilla. Aquesta sensació és molt agradable doncs et sens més aprop del terra, tot i això l’amortiguació continua sent boníssima, per gent lleugera potser és massa. Per mi, tot i pesar 65kgs, i la sabatilla estar pensada per gent de més de 75 kgs és perfecta. En moltes sabatilles l’amortiguació esta restringida al taló, i als dits és molt inferior, però a les Fuji Trabuco es igual de bona al taló com als dits. Per acabar de protegir els peus de les pedres i el terreny irregular porten al llarg de tota la sola una placa antipedres que fa que no es clavin les pedres més punxegudes. Tot això amb els 11 primers kms que vaig fer ahir ja vaig poder comprovar que funciona perfectament.
Un altra característica nova d'aquestes sabatilles respecte a les seves predecessores es que s'ha reduït el desnivell entre taló i dits, el famós drop. També es nota i ajuda, i molt, a poder córrer aterrant sobre la part central-davantera del peu. Abans em sentia incòmode corrent així amb les 14, però ara amb aquestes tot és més natural.

La part superior també té moltes novetats, a les 14 tenia cinc files de forats pels cordons que feia que el turmell i tota la subjecció de la sabatilla quedes una mica precària i amb sensació d'inseguretat, tot i que com ja he dit en 900 kms no he tingut cap esquinç. Les Fuji han afegit dos files més de forats pels cordons passant a set, resultat, una subjecció bestial fins i tot diria que massa, però això potser degut a que amb una sola sortida no he trobat encara la força amb que tinc que lligar-me els cordons. La contrapartida és que la bosseta pels cordons queda més amagada i és més laboriós ficar els cordons dins. La llargada dels cordons ara és molt més curta, tot i ser justa, i ara la “pilota” que cal ficar dins la bosseta és molt més petita i s’agraeix per lo que he comentar abans d’accedir a ella.

Els forats del cordons son metàl•lics i d’ells surten uns nervis plàstics cap a la sola que fan que el peu estigui molt ben subjectat. Potser per lligar-me massa els cordons vaig notar tot el peu massa subjecte, potser amb els cordons més fluixos i lo que es doni la sabatilla el peu es sentirà més natural dins la sabatilla.

Crec que els canvis introduïts en la Fuji Trabuco han sigut molt positius i només els tacs de la part més davantera de la sabatilla em fan pensar que han sigut el únic pas enrere, tot i que només el temps em traurà o donarà la raó.
Quan porti uns 300kms tornaré a parlar d’aquestes sabatilles, doncs amb aquestos kms ja podre parlar i donar una opinió més bona.

Per últim m’agradaria parlar del preu de les sabatilles..........Que està passant???? És de bojos, ara per sota de 100 euros no trobés res (es un manera de parlar) i el preu mitjà està en 120-140 euros i les tope de gama se’n van als 200. Puc entendre que hem de pagar els videos promocionals, els sous dels pocs runners professionals, els patrocinis en curses, etc però crec que pagar 110 euros per unes Asics Fuji Trabuco és de locos i una autentica barbaritat. Això sí ja ho podeu dir, - Ho pagués perquè vols. I us puc dir que teniu raó, però em sembla un autèntic robatori al estil de lo que ja passa amb les bicis. Ahh sí que vivim en una societat consumista. Ja ho diu aquell anunci de Mastercard, unes sabatilles, 110 euros, disfrutar de córrer per la muntanya, no té preu.



dilluns, 30 d’abril del 2012

Smart Lunar R2 2X0,5 Watts Llum darrera



Sempre m’ha ficat de molt mala llet la gent que només pensa en ella mateixa quan les seves decisions afecten a la resta de la humanitat.

D’aquestos comportaments em trobo cada dia, per exemple, conduint en dies de boira i veure que alguns cotxes van sense llums em fot dels nervis, suposo que com ells veuen doncs no cal que la resta podem advertit la seva presència fins que els tenim a sobre.

Com ja fa més d'un any que el meu mitja de transport principal per anar a la feina és la bici, doncs li vaig tenir que afegir una llum de darrera.... ja veus anar mirant dia sí dia també internet per treure un gram a la bici a canvi d’un munt d’euros i ara vinc jo i li foto 56 grams de la llum amb piles i 6 grams més del suport. De locos!!

A lo que anava, vaig ficar-li la llum de carrera que tenia per casa, que només utilitzava en comptades ocasions. Un dia em vaig fixar que potser la llum no era gaire potent, i els cotxes em veien molt tard i això no em va fer gens de gràcia... ja som prou invisibles pels altres usuaris de la carretera com per anar jo ficant-lis fàcil la tasca d’ignorar-me. Total que vaig decidir que tenia que buscar algo més cañero. Forums anglesos i americans que son els que més en saben, i al final em decideixo per la Smart Lunar R2 ....sus vais a cagar amb la llum que m’he comprat, conductors del món!!!!

La llum es pot collar a la tija del seient, al tirant del quadre o amb el clip que porta penjar-la a la motxilla. La construcció és molt bona i resistent....dies d'aigua ho han confirmat i rutes per corriols pedregosos han confirmat que el suport compleix perfectament doncs encara continua la llum al seu lloc. Té 5 modes de funcionament: Un led de 0,5 watts, dos leds de 0,5 watts, intermitent i dos aleatoris o psicodèlics.Funciona amb dos piles AAA que a dia d'avui no he canviat encara...vamos un mechero. Suposo que us pregunteu que quina llum fa? Doncs no se si s’aprecia a les fotos però més que fer llum, lo que fa és enlluerna...peazo de far vermell i psicodèlic que porto sota el cul.


Foto a 100 metres amb foscor total


Foto a 100 metres amb fosocor urbana


Foto a 50 metres amb foscor urbana


Foto a 20 metres amb foscor urbana



dilluns, 23 d’abril del 2012

Per fortuna encara hi han coses que no tenen preu

Unes rodes Novatec - Notubes de 390 € i 1398gr, que em permeten accelerar com si fos el Julien Absalon a la World Cup, uns frens Shimano XT per 230€, potents, dolços i dosificables que em fan pensar que baixo com el Nino Schurter a Houffalize, una coberta Kenda Nevegal Tomac Signatures per 33€ que em permet disfrutar de les baixades amb seguretat i tacte exquisit, però res es comparable a l’èxtasi de recórrer per primera vegada un sender que serà mític.

Avui era la prova de veritat de les noves millores de la bici: frens, rodes i coberta. Resumint puc dir que els calers han estat ben invertits, a falta de veure com aguanten el pas del temps.

La coberta ha sigut lo que més content m’ha fet perquè la Maxxis High Roller Type-R ja estava molt gastada i em sentia molt insegur amb ella, i això a la roda del davant em fa confiar poc per baixar disfrutant, però ara amb la Kenfa Nevegal Tomac Signatures la cosa ha canviat com de la nit al dia. Ara busco plegar a les corbes, apurar les frenades i sapiguent que no estic jugant al límit.


Les rodes, son unes boixes Novatec, llantes Notubes Alpine i radis Pillar i he tubelitzar tot el conjunt i lo que més m’ha agradat és la sensació de apretar i veure com la bici s’accelera instantàneament. Surts d’un revolt i, gasssss, i la bici como alma que lleva el diablo accelera i accelera. Baixant no he notat flexions ni res que les faci imprecises.

Els frens Shimano XT, tot i que al principi no m’agradaven per lo petites de les manetes, tot ha sigut donar una mica de temps i ja m’he fet a les mides. El tacte és dolç....és la paraula que em ve al cap quan penso amb ells. Tenen potencia tot i que avui era la primera prova de veritat. L’única cosa negativa és que venia d’uns Hope i en quant a glamour i estética trobo que he perdut punts, però en quant a funcionament he guanyat tot i que comparar uns frens nous amb uns que tenien 8 anys no és gaire just.

Respecte al nou sender que tinc al meu jardí Noguerenc, només puc dir que la qualificació és: Sender XTR versió Saint....ufff quina explosió de sensacions que he tingut. La sensació de baixar per primera vegada per un sender tècnic és lo més proper al Nirvana....els sentits a tope per adaptar-se a cada novetat i mentres una borrachera d'endorfines pel cos....genial!!! El sender té de tot, pedra (com no, estem a la Noguera), esglaonets, revolts tancats o com ara és diu anti-29, trams ràpids on es tracta de fluir, peraltes, contra-peraltes, barranquet i a sobre és fa llarg. Només puc felicitar al Joan Casals que s’ha currat un senderillo bestial. Ara esperar que les motos no el trobin i el poguem disfutar i conservar molt temps.

Per últim només em queda dir que tot aquesta entrada està sota l'influencia d’una sobredosis perillosa d’endorfines i que potser la realitat no és tan com he explicat, però així ho he viscut i així ho recordaré.............lo que no exagero és quan dic que amb un senderillo nou i el somriure sincer d’algú que estimo és l’únic que necessito per ser feliç.





diumenge, 19 de febrer del 2012

Asics Trabuco 14




Per ficar-vos amb antecedents cal dir que les últimes sabatilles que vaig portar eren les Salomon Xt wings, ho comento perquè tot i no voler fer una comparativa entre aquestes dos sabatilles sempre tinc al subconscient les sensacions de les últimes sabatilles que vaig portar.

La primera sensació al agafar-les és de solidesa i de tenir a les mans unes sabatilles ben fetes. No tenen una gran presència que entra pels ulls, com les Salomon o altres marques més preocupades pel marketing i l’estètica , son espartanes però fan molt bona pinta i ja intueixo que faran molts kms als peus.

El pes de la sabatilla va ser 351gr, més lleugeres que les Xt Wings, 400gr. Primera bona noticia, per les meves cames.

Als ficar-me les Trabuco semblen d’aquelles sabatilles que cal fer-lis un rodatge perquè s’adaptin al peu, però desprès amb un parell de sortides t’adones que mai seran un guant però que tampoc fan ferides ni butllofes. No son com les Salomon, que semblen fetes a mida, però son més agradables al peu que les Mizuno que per mi son massa dures i o t’adaptes a aquesta marca o millor deixar-la pels altres perquè son tremendament rígides i dures.

La subjecció és molt bona tot i que el turmell i taló a les Salomon està més ben agafat. En 380kms que porto amb elles tot i lo que comento no he tingut cap butllofa, ni esquinç de turmell, així que tot i no ser un guant cal dir que funcionen molt bé.

L’amortiguació, i ara parla un corredor que té problemes als metatars del peus, és excel•lent. Havia llegit que les Trabucco eren sabatilles per corredors de llarga distancia per lo bé que passaven els kms amb elles i puc dir que és veritat. Tant a la part del taló com dels dits amb les Trabucco és com anar per una catifa toveta, i el terreny que habitualment trepitjo son uns pedregalets interessants amb pedres de totes les mides, des de mida quasi sorra fins pedres de pam.

La tracció, és molt bona. D’acord que ara estan noves i malament aniríem si ja tingués problemes de relliscades, però com ja he dit tot sovint corro per pistes i corriols amb pedreta de 2 a 10 cms que és de lo pitjor per relliscar. Només un dia al Pirineu corrent per un sender-riu que degut al fred estava gelat vaig tenir problemes....que dit de pas només faltaria que a sobre el gel tinguessin tracció però com estava tan acostumat a no relliscar ni vaig pensar amb el gel. Tot i traccionar molt bé no semblen que es desgastin molt ràpid, diria tot lo contrari, amb 380kms no tenen gaire desgast.

El material de la part superior, tot i que la vegetació està sequíssima degut a que no plou ni per casualitat, no he tingut cap problema de desgast o trencar-se i us puc assegurar que les argelagues i romers els ha vist de molt aprop i unes quantes vegades. De totes maneres el fet de ser resistents no vol dir que tinguin un material tan resistent com poc transpirable, i ho diu un que necessita bona ventilació per no tenir els peus bullint.

Fins ara estic encantat amb elles. Només els cordons son l’únic punt negatiu, i es que son tan llargs que tinc que fer tres nusos i encara els tinc que ficar a la “bosseta” que té la llengüeta, al estil de les Salomon. De fet no és massa problema perquè és tallen i fora problema però fa tants dies que penso que ho tinc que fer i no ho faig que potser sí és un problema jajaja

A falta de veure que duren i com envelleixen, ara per ara, diria que tot i no ser el guant que son les Salomon pel meu peu, si tingués que comprar unes sabatilles noves estic convençut que repetiria.

dilluns, 16 de gener del 2012

Guants Under Armour Extreme ColdGear

Des de que pedalo sempre he tingut la mania de tenir un tacte directe sobre el manillar, maneta de fre i polsadors de canvi, no m’agrada portar guants gruixuts que no em permetin sentir amb tota claredat el que estic tocant. Lo curiós és que el guants curts d’estiu mai m’han agradat, raro que és un desprès de lo que acabo d’explicar, i des de que es van començar a fabricar guants llargs d’estiu, sempre els he portar tot i que al estiu a la meva zona es fàcil pedalar a més de 35º, però jo amb guants llargs!!!

Amb aquestos guants finets i transpirables però amb tots els dits coberts em sento protegit en cas de caiguda i tampoc em donen tanta calor. I al hivern? doncs amb els mateixos guants, que passo un fred important però no era capaç de trobar un guant prou calent i prou fins per tenir un tacte com a mi m’agrada.

Fins l’altre dia que vaig trobar uns guants que son increïbles, calents a més no poder, paren el vent i l’aigua (això últim no l’he comprovat encara i és que al hivern i plovent, a més de difícil és per talibans de l’entrenament) i sobretot tenen un tacte prou directe i agradable.

Son els Under Armour Extreme ColdGear, una passada i mira que quan els vaig comprar estava pensant que allò seria com portar guants d’esquiar, però NO. Son tremendament calents i ens sortides amb la mtb amb temperatures entre 2 i 5º amb humitat de més del 85% i amb boira baixa o alta no he passat gens de fred i quan he fet pujades una mica llargues, de més de 15 minuts, he notat com començava a suar, i al fer cim m’ha tocat parar una mica per treure’m els guants i arrofredar una mica la mà. Al tornar a ficar-la tenia por de que entre l’humitat i el fred la mà es quedes gelada, però no, sents la mà una mica humida però calenta.

En sortides amb la bici de carretera amb temperatures de 9º i el cel cobert de núvols no he passat fred, tot el contrari, les mans ben calentetes.

El tacte sempre és boníssim i la pressió sobre els manetes de fre és clara i precisa així com amb els canvis.

Son tan calents que només en dies de fred intens son bons, ja que crec que amb temperatures per sobre de 10º i solet segurament deuen donar tanta escalfor que suarien massa les mans. Potser amb sortides de carretera de ritme suau i unes quantes hores on sempre és va a còmode potser llavors també son bona opció.
De totes maneres jo estic encantat amb ells per els dies d’hivern de veritat.

I parlant de nou material, us he d'avançar que aviat fare una entrada de les Asics Trabucco 14 que aviat tindran 300 kms i ja les he pogut provar prou bé per tenir conclusions interessants.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Salomon XT Wings



805kms 108 hores i 26800m+. Això és lo que han durat aquestes sabatilles, tot i que crec que podré fer quasi 100kms més, això sí, sapiguent que la sola ja no està per massa alegries i a les zones tècniques patiré.

Com a dada curiosa dir que en tot aquest temps no he patit cap esquinç de turmell, i tot i que no sigui conseqüència directa de portar aquests keds segur que ha ajudat la seguretat que se sent amb ells.
Pesen 400 grs que és bastant però les sensacions son molt bones, potser només en tram d’asfalt o pistes molt bones és noten algo lentes.
Per senders i llocs complicats l’estabilitat és molt gran i l’amortiguació a la part posterior és perfecta, mentres que a la part davant és més escassa i quan trepitges una pedra punxeguda la notes massa però per contrapartida dona un tacte genial i sempre saps com son les pedres que tens sota i dona una gran seguretat per traccionar o corretgir posició.
Veient lo que m’havien durat les anteriors Salomon (XA Pro 3D) pensava que aquestes no arribarien ni als 500kms, però la sorpresa ha sigut positiva i molt gran. La sola s’ha gastat molt bé sense arrencar-se tacos ni coses rares.
La part de sobre tenia molta reixeta per ajudar a transpirar i això em feia patir per veure com aguantarien les trobades amb les argelagues i demes plantes de la zona per habitualment surto a córrer. La veritat és que cap estrip ni rascada ni desgast estrany.
En definitiva que he quedat molt content i si no he tornat a comprar les mateixes és perquè volia buscar unes sabatilles amb més protecció a la sola per no sentir tant les pedres.... i no perquè aquestes fos molest sino perquè últimament tinc la planta més sensible de lo habitual i volia guanyar amortiguació i perdre sensació de tacte als peus. Així que després de passar per el Dani Querol de Balaguer m’he comprat les Asics trabucco 14 i desprès de la primera prova crec que he encertat ja que tenen més protecció de les pedres però a falta de més kms crec que les Salomon son millors, no per molt.

Ha per cert si aneu a comprar les Salomon trobareu la versió 2 d’aquestes sabatilles i jo he estat provant la versió 1 però no sembla que hagi gaires canvis.



800kms desprès



dimarts, 1 de març del 2011

Alimentació esportiva Infisport

Dissabte l’Erik em passava barretes i gels de la marca Infisport, i com fins avui no tenia festa doncs tocava esperar per poder provar el pruductu i veure com funciona una marca diferent a PowerBar, que es la que utilitzo normalment perquè em funciona molt bé, efecte placebo? potser sí però com em va bé doncs endavant.

Per veure si funcionava vaig pensar que tenia que buscar una ruta durilla i que estigués aprop del meu límit per ficar el cos a prova i veure com reaccionava amb l’ajuda de les “barretes”.

Ruta corrent pel Montsec de Rubies, sortint de Vilanova de Meià (610m), escalfar per la carretera que puja al Pas Nou per agafar el desvio que porta al Cogulló (1002m), desprès pista passant pel coll de Cabeces i passant per la Font Blanca. Un trosset més de baixada per carretera i pujar per la pista direcció Rubiés, pujar al Pas de les Eugues, crestejar fins Mirapallars (1668m), baixar pel Grau Ample, pujar el Pas del Camí Ramader (1610m) i des d'aquí tot avall fins Santa Maria de Meià. Total 33 kms i 1864m+.
La ruta molt guapa i encara més dura. Les pujades molt dures, unes per guarres, Pas de les Eugues, altres pels pendents, Pas Camí Ramader i Cogulló. La baixada final llarga i amb pedres que m’han deixat els quàdriceps ben tous.



Així he acabat...faig mala cara jajaja


Per provar avui, he decidit que portaria una ND3SOLIDO, que està pensada per ser una barreta de molt fàcil menjar, i que aporta energia de manera sostinguda, però més rapida a l’hora d’assimilar que les barretes tradicionals com la Energy Bar de la mateixa Infisport o la Perfomance de PowerBar. L’he pres quan portava 2h i aprofitant que tenia que fer la cresta del Montsec on tenia que anar més lent perquè no hi ha camí i es va camp a traves, com no podia anar ràpid, i per lo tant la respiració era tranquil•la, podia empassar fàcilment. Al treure-la del embolcall m’ha sorprès que semblava un tros de codony però gens pringós, consistent (no he patit per si em queia a terra) i de molt fàcil mastegar i empassar...no m’ha calgut beure aigua suposo que amb més calor ajudarà a no tenir la boca pastosa. El gust, tot i ser cítric, jo la veritat es que no l’he trobat i m’ha recordat, i molt al codony, potser per algú diria que és massa dolç però per mi es genial. Als 10 minuts ja em notava menys emboirat i es que tindria que haver-la pres abans. I lo millor es que he fet la cresta amb tobogans, una baixada, un pla per sota de 5’/km, una pujada i la baixada final i he arribat bé d’energia, es a dir, que una barreta dona per 1h45’ potser això seria el màxim doncs els últims metres ja notava que anava un altra vegada justet, potser per falta de forces o per estar trinxat de tant baixar, si la ruta hagués durat més hauria pres el gel però no ha calgut.

Aquesta barreta trobo que és molt bona per lo poc que ocupa, per lo fàcil que es menjar-la, per lo bona que està, per lo molt que duren els seus efectes i perquè entrega l’energia bastant ràpid però no en plan subidon dels gels sino d’una manera més progressiva. En definitiva una barreta a mig camí entre les barretes classiques i els gels. Comparant-la amb PowerBar diria que és algo semblant a els Ride-shots però amb l'avantatja que en una dosis tens lo mateix que amb les 9 gominoles, estalviant-te estar pensant en anar prenent cada poc una gominola.

Cada vegada veig més clar que les barretes tradicionals no em fan gaire servei, excepte si vaig en bici en una tirada molt llarga on puc anar menjant trossets. Ara per ara estic decantant-me per gels en cas de globo o per aconseguir un subidon curt (45’) i sense importar-me el baixon de desprès i barretes de fàcil empassar i relativament ràpides de donar l’energia.

Preus productes Infisport

Barreta Energy Bar 1.5€
Barreta ND3 2€
Barreta Faster Bar 1€
Gel 1.15€

EDITO

Amb calma he estat analitzant un tram en pujada que vaig repetir dos vegades, la primera sense barreta i la segona amb ND3SOLIDO. El tram tenia una llargada de 0.6kms i 145m+, es a dir un 24%.

La primera vegada, sense barreta, portava 1h39'16'' de ruta i vaig trigar 9'41''.

La segona vegada , amb barreta, portava 2h49'47'' de ruta i vaig trigar 8'45''.

En definitiva, gràcies a la barreta vaig pujar amb millors sensacions i millorant el temps en 56''. FUNCIONA o això diuen les dades.

dilluns, 3 de gener del 2011

Mizuno Wave Ronin 2, divagant

Va ser fàcil canviar a les Mizuno però que difícil ha estat deixar-les.

De sempre he tingut tendència a tenir problemes als bessons i potser amb les Ronin les molèsties algun dia han sigut superiors a les habituals però no han creat cap nova lesió, com dic augmentar la simptomatologia d’una ja existent.

Decideixo tornar a unes sabatilles tradicionals, lesSalomon Pro Trail, va ser lligar-me els cordons i tenir una forta sensació d’anti-naturalitat. El peu entra en una estructura rígida i dura que no s’adapta al peu (si la forma s’adapta el tipus de peu, doncs bé, sinó ja pots canviar les sabatilles). Em fico de peu i sento que el contacte amb els keds no és homogeni, hi han 4 o 5 punts de contacte on noto pressió, no forta però sí contacte, i penso en les futures butllofes que segurament tindre (al final no he tingut cap butllofa) la resta del peu balla dintre sense sentir-se subjecte (mentres corria no he tingut cap problema però les sensacions venint de les Ronin son aquestes) .Corrent tinc que lluita perquè la sabatilla faci lo que el meu voldria fer, tot i no aconseguir-lo i sentir una batalla constant no tinc problemes.
De fet les Salomon son unes bones sabatilles però la naturalitat, lleugeresa, adaptabilitat i sensació de córrer lliure que tenia amb les Ronin aquí ha desaparegut.

Havia decidit abandonar temporalment les Ronin fins curar els bessons però vist lo vist (amb qualsevol sabatilla tinc problemes en aquesta zona, amb major o menor mesura) doncs penso combinar totes les sabatilles que tinc: Pegasus, XA pro, Pro Trail, XT Wings i Ronin.

Com aviat tinc que mirar sabatilles per córrer per muntanya intentaré buscar un model barreja de Ronin i uns tradicionals, es a dir, lleugeres, baixetes, poca amortiguació, sola de muntanya i un desnivell entre taló i dits intermedi, ni els 9mm de les Ronin, ni els 23-25mm de les tradicionals. Per ara les Mizuno Wave Harrier m’agraden, les New Balance MT101 també però aquestes tenen molt poc desnivell i son més planes que les Ronin.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Roninnenjant

Com la gent (ara no us penseu que tinc una multitud a la porta de casa jajaja) em reclama més freqüència en les actualitzacions del blog doncs jo l’intento ficar remei. I parlant d’això del blog, em fa molta gràcia quan parlo amb gent i m’expliquen el fart de riure que es foten, i jo content perquè si per una estona la gent riu doncs més feliços que serem tots plegats.

Una vegada acabada l’introducció (desprès us quexeu però la qualitat literaria d’aquest racó és acollonant.... introduccions, etc i fins i tot moralejes.

Ara toca aclarir el títol, i es que Roninnejant no surt al diccionari, ja us ho dic jo abans que vosaltres ho mireu, per lo tant es obligatori que us expliqui la definició que hi ha d’aquesta paraula al meu diccionari.


Roninnejant verb relatiu a tota activitat que es realitzi corrent sempre que als peus és porti unes Nizuno Wave Ronin 2 (a poder ser el model de color taronja que és més fashion). L’activitat es pot realitzar a qualsevol terreny, només estarà limitat per la resistència musculo-esquelètica del individu que llueixi tan llampants espardenyes.

Ara que ja sabeu una paraula més que només podreu utilitzar en aquest blog, i sempre que supereu la vergonya de dir-la en veu alta....a mi m’ha costat uns dies, doncs us explicaré les sensacions viscudes diumenge.

Pel matí vam anar a Ivars d’Urgell a córrer la II volta a l’estany. Molt sorprès de la gentada que allí havia...això del córrer està de moda. La cursa molt recomanable per recorregut i organització i personalment per poder compartir 10300m amb la millor companyia. Vaig disfrutar molt de l’ambient durant la cursa, cosa que costa molt si es va a gas a fondo, però era dia de rodar a 5’05’’/km i córrer al costat de l’Anna que tornava a una cursa desprès de molts anys.
Vaig tenir unes molèsties als bessons de les dos cames, no se si perquè la primera meitat era per asfalt o perquè a estones em despistava i canviava la manera de trepitja.
Per la tarda vaig sortir a reconèixer el nou sender obert gràcies Constructrails SL, una empresa noguerenca que de manera altruista s’està currant una xarxa de senders bestials i des d'aquí faig pública la meva gratitud a tan poc reconeguda tasca. El sender crec que té el nom de el sender 127. Lo millor de la sortida va ser descobrir que tinc un circuit de muntanya a cinc minuts de la porta de casa, amb 360 metres positius i 14.5kms amb un percentatge de senderillos molt gran... lo millor de tot és que a poc que uneixi aquesta ruta amb els altres senders de la zona tinc una mitja de muntanya durilla, entretinguda i divertida.....ja semblo el Xavi Fané fent enveja sana jajaja.
Les sensacions van ser entre boníssimes i una mica dolentes, anem per parts. Lo dolent va ser que els bessons anaven queixant-se tot i que a la que vaig entrar en calor el mal era molt petit. La part bona és que tot i fer pujades molt dretes, baixades amb terraeny molt tendre, passar per llocs amb pendents laterals, pedres grans ,pedres petites, doncs tot i això les sabatilles son més segures que les Salomon, ni intents d’esquinços ni relliscades ni res.

Resumint, cal aclarir d’on venen els problemes dels bessons, tinc dos teories:
- Les cames no estan prou fortes per aguantar tants kms corrent amb la part central i davantera del peu.
- Les meves cames necessiten més amortiguació.

Ahir vaig descansar per veure com van els bessons i avui he fet un simulacre del Test de Conconi a la cinta del gimnàs. Al començar mentres escalfava pensava que la cosa tenia mala pinta, doncs semblava que estava igual o una mica millor que ahir, però quan he agafat temperatura i la màquina s’ha afinat tot a anat molt bé i he pogut arribar a córrer a ritme de 3’25’’/km.
Aviat intentaré fer una entrada parlant del Test de Conconi.

Poc a poc les Ronin m'estan convencent de que lo que sempre ens han dit del córrer no és tan cert com pensàvem.

Continuaré informant.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Mizuno Wave Ronin 2



Feia molt temps que anava darrera d’una idea, reduir el córrer a la mínima expressió, on només el cos i el terreny fossin els protagonistes, i aquestes sabatilles sembla que son la porta a un nou món de sensacions.

El procés no ha sigut simplement lligar-me els cordons i sortir a córrer.
Primer va venir el període de llegir i llegir a internet buscant opinions, estudis, experiències i consells.
Desprès va venir la part de sessions progressivament més llargues de “tècnica de carrera”, es a dir, anar introduint exercicis que em fessin tenir una percepció molt clara de com i amb quina part trepitjava el terra.
Més endavant anar fent fort els bessons per suportar el aterrar amb la part central i frontal del peu enlloc de amb el taló, de manera que pogués córrer així de forma natural i sense tenir sobrecàrregues als bessons i inserció amb el tendó d’aquiles.
Finalment adaptar-me a les noves sabatilles amb menys amortiguació, menys control d’estabilitat, menys suport al taló, més baixetes i infinitament més lleugeres. Aquest últim pas ha sigut el més fàcil, encara al•lucino de lo facil que ha sigut adaptar-me a aquestes sabatilles, quan tenia seriosos dubtes de si podria suportar-les.

Resumint que he passat de unes Nike Pegasus Trail 26+ amb 1077kms i 96hores d’us, de les quals estic molt content i si no fos pel canvi de filosofia tornaria a repetir. D’elles destacaria que serveixen per tot, menys per els extremismes, es a dir, si es vol entrenar còmode, fer entrenos ràpids, córrer per pistes, muntanya i inclús competir en distancies superiors als 10.000m son molt bones, si es vol córrer per muntanya tècnica, si es vol volar si és vol volar competint hi han coses millors.
Ara les Mizuno Wave Ronin 2 seran les meves sabatilles per tot, amb un 56% menys de pes als peus, ara podre volar, rodar còmode, fer entrenos ràpids.... només tinc el dubte de com respondran en zones molt tècniques i en tirades llargues.

A data d’avui porto 5 sessions amb 3h42’14’’ i 50kms a mitja de 4’26’’/km, amb asfalt, pista d’atletisme, pistes fàcils i senders des de molt fàcils fins a tècnics. I el resum és GENIAL, BESTIAL!!!

La sensació de llibertat és total. Abans tenia que mirar quin terreny trepitjava, ara el sento amb els peus. Abans anava amb la sensació d’anar elevat amb el perill en cas d'esquinç de turmell ja que el terra estava lluny, ara estic pegat al terra (fent un simil amb l'automobilisme, és la mateixa sensació d'anar amb un tot terreny o amb un esportiu). Abans el tacte d’adherència no existia només sabia que estava relliscant o no, ara els dits i la planta del peu sent quin tipus d’adherència té el terreny que trepitjo i puc preveure les relliscades que son menys freqüents i més previsibles.


Només em falta comprovar unes poques coses: fer alguna ruta de 3h o més, poder provar-les al Pirineu i veure quan temps i kms duren.

Comença una nova era de córrer amb els sentits i de manera natural.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Shimano M161W

Avui toca explicar la meva experiència amb les sabatilles de la bici. Venia d’unes Specialized mtb Sport, còmodes i robustes, que han aguantat un munt d’anys i kms. Amb el body geometry, una tecnologia que utilitza Specialized per maximitzar el rendiment tot escoltant la biomecànica, al principi les sensacions eren rares però amb pocs kms em vaig acostumar, no he notat cap benefici però tampoc cap molèstia. L’únic punt negatiu d’aquesta sabatilla ha estat la sola, que amb relativament poc temps es va desintegrar, cosa que amb el temps no ha sigut gaire maldecap perquè cada vegada camino menys amb la rígida.

Però anem a parlar del regal pels meus peus, les Shimano M161W. Des d’un principi tot ha estat normal, sense novetats, sense maldecaps....vamos lo que passa amb Shimano, tot perfecte i sense cridar l’atenció en cap apartat. 90€ a ChainReactionCycles, el mateix preu que al Unipreus però en aquest últim no tenien el meu número. Respecte a la talla, doncs el 42 m’anava un pel just amb mitjons d’estiu però els velcros i carraca anava perfecte. Em va fer por que m’anés petit i vaig agafar el 43, de llargada genial i els velcros i carraca les porto bastant apretades però cap problema...sempre em passo això, i es que tenir el peu ample i amb l’empeine (algú sap com es diu amb català) baix es lo que té.
Les he utilitzat a la bici de carretera però utilitzant les cales i pedals de muntanya, i desprès de 351kms amb elles lo millor que puc dir és que m’he oblidat d’elles totalment. Tot genial, el sistema de subjecció (dos velcros i carraca) sense fallar, la sola, amb dos tacs a la punta, fa molt bona pinta però a la carretera poc es camina, però de totes maneres no son sabates per caminar massa, la subjecció del peu és molt bona i la transpiració és bona tot i que cal provar-les amb dies de més de 30º.

Per la meva part totalment aconsellables tant per funcionament com per estètica (cosa molt personal). Us deixo unes fotos de les sabatilles perquè veieu lo boniques que son.............sí,sí, ja ho se, però no us penseu que son pels lo que tinc a les cames,no, és un nou teixit super-revolucionari que estic provant, és el material que Gore-pel treure al 2015 però jo estic fent de provador.

dimarts, 1 de juny del 2010

Cangüelis previ al Ultra Trail Sobrarbe

Avui tocava aprofitar el dia de festa, i que millor que fer un test de material i forces de cara a l’Ultra Trail de Sobrarbe.




El pla era provar els keds nous.... bambes per la Maria i Erik i per la gent de Barna, i també trobar d’una vegada els ajustaments a la motxilla per no tenir problemes de ferides. Aprofitant que semblava que avui seria una dia de caloreta he sortit tard i així vaig acostumant al cos a suar a lo bestia.

He deixat la frago a Sant Llorenç de Montgai, he anat escalfant remuntant el riu Segre fins a l’entrada del corriol de la Petrocat, l’he seguit fins arribar al refugi del Buho. La pujada l’he fet a ritme alegre però lluny d’anar a tope, al final han sigut 8’10’’ més lent que el meu record del món mundial. Desprès per pista he passat pel Coll de Porta i pujat a Montalegre, per baixar a la frago seguint el camí vell i el corriol dels Corralets.
Me gusta que los planes salgan bien
Sensacions bones tot i no estar a tope, i això ja comença a ser una frase típica en mi, sembla que qualsevol temps passat va ser millor.

Del test de material he de dir que estic meravellat amb les Salomon Xt Wings.



Per ficar-vos en situació us diré que no porto plantilles i el meu peu és ample. Fins ahir portava les Nike Pegasus Trail 26 amb 637kms i ja bastant atrotinades tot i que per córrer per camins i senders fàcils encara donaran molta guerra. Cal dir que si a les Nike utilitzo una talla 42.5 però a les Salomon faig anar un 44.
La sensació al ficar-se les Xt Wings és la que sempre tinc al ficar-me unes Salomon....el Sr Salomon fa els keds pensant en el meu peu, son un guant.
Em fico a córrer i lo primer que noto és que son molt més toves a l’hora de doblegar el peu que les XA PRO 3D, inciten a córrer ràpid pel pla i per asfalt tot i que no arriben a la suavitat de les Pegasus. Passen els kms i sembla que no estigui estrenant keds, continuen sent un guant, sense butllofes ni punts de pressió. Quan el terreny es complica encara em sento més còmode, el turmell queda molt protegit i amb molta confiança degut a la gran estabilitat que se sent en aquesta zona. A la part davantera el peus van amples però sense ballar i es té molta sensibilitat per sentir que trepitges tot i això si trepitges pedres punxegudes no arriba a fer mal tot i que les XAPRO protegeixen més.
La tracció és excel·lent però venint de les Pegasus doncs es normal, i no perquè les Pegasus siguin dolentes en aquest apartat sinó perquè ja tenen bastant kms i la sola ja està molt perjudicada.
Respecte a la transpiració doncs diria que bona, no tenen aire acondicionat però en unes sabatilles de muntanya si tens molta ventilació llavors tens poca protecció amb punxes, espigues i demes objectes que volen creuar la malla de la sabatilla. Avui he fet algun corriol brut de vegetació i cap problema.
En definitiva que les XT Wings per córrer per muntanya son les millors sabatilles que he provat, les XAPRO 3D les deixaria per caminar ja que son més lentes i les Pegasus tenen menys protecció de turmell i quan passen dels 350-400 kms ja no donen confiança per córrer per terrenys complicats.

divendres, 4 de desembre del 2009

Nike Pegasus Trail 25 esc



Doncs aquí teniu la meva opinió i experiència sobre aquestes sabatilles:

Suposadament estan pensades per córrer per pistes i camins fàcils. Per poder sobreviure a la muntanya disposen d’amortiguació tan al davant com al darrera, es a dir, el peu està totalment protegit per la seva Air-Sole, a més la sola a la zona del taló està fabricada amb una goma més resistent a l’abrasió BRS1000. Per cuidar encara més els peus tenen un seguit de sistemes i materials com el Rideliner que intenten donar estabilitat i protegir-nos dels obstacles que trepitgem. La part de sobre està molt ventilada però realitzada amb un material que suporta les abrasions i permet transpirar.
Més o menys això és lo que diu el fabricant però ara diré lo que jo he experimentat i sentit.

La meva experiència amb Nike sempre ha sigut molt bona, mai he tingut que arraconar unes sabatilles d’aquesta marca per no ser compatibles amb els meus peus, és més, normalment la sensació és de comoditat. Això ho comento perquè cada peu és un món i lo que per mi és un guant per un algú altre potser una tortura.
El terreny que aquestes sabatilles ha trepitjat ha sigut molt variat, des de curses d’asfalt de 10kms, series a la pista, tirades per mitja muntanya fins a rutes pel Pirineu arribant a 2630m d’’alçada. El percentatge vindria a ser un 40% terreny molt dur, típic Pirinenc, amb pedra molt abrasiva, 50% muntanya fàcil i 10% asfalt.
A dia d’avui tenen 783kms i la sola està molt llisa, ja no és apta per fer muntanya tècnica tot i que per pista encara podran fer uns cent kilòmetres més. Normalment les altres pegasus que he utilitzat arribaven als 1000 kms de vida útil però també he de dir que aquestes sabatilles han patit un estiu de rutes pirinenques, i qui hagi tastat el granit ja sap lo abrasiu que és per qualsevol material. Lo que menys m’ha agradat d’aquest dibuix de sola és que amb 400kms la punta ja quasi estava llisa mentre que la resta encara estava prou bé.
La transpiració és molt bona i això que jo tinc tendència a tenir els peus bullint a la que em fico a córrer, però amb aquest model la ventilació era perfecta. Normalment si una sabatilla és transpirable vol dir que el teixit no és massa amic de rebre rascades amb pedres o vegetació i a la més mínima és produeixen enganxades i inclús algun forat, doncs cap problema. En alguna ocasió desprès de creuar algun garrigar o coscollar havia baixat la vista esperant trobar algun forat però el teixit ha aguantat com un campió.
La protecció del turmell, en les sabatilles de muntanya és molt important, és bona i sempre tenint en compte que no és un model dissenyat per fer muntanya de veritat sinó pista i coses fàcils. Si la comparo amb les Salomon XA-PRO 3D la protecció és pobre, però també he de dir que les Salomon son sota el meu punt de vista de lo milloret......aviat provarè les Salomon XT WINGS (que per fi aconseguirè a un preu molt raonable) que diuen son més ràpides, lleugeres però amb la mateixa protecció que les XA PRO i llavors podre dir quines son millors...... Sempre dic lo mateix, si amb les pegasus entrenes s’aconsegueix uns turmells poderosos, i quan et fiques les Salomon ja pot haver la baixada més tècnica que cap pedra podrà amb mi jajaja


Resumint, si busqueu unes sabatilles per poder fer de TOT, però conscient de que no son les més ràpides per fer asfalt ni les més segures per fer muntanya, doncs aquesta és una opció molt bona.Només us diré que ja tinc les sabatilles que substituiran a aquest pobretes , i son les Nike pegasus trail 26 amb això queda tot dit, i a sobre sense tenir que pagar una fortuna.

dimecres, 27 de maig del 2009

Suunto T6C Triathlon pack

Desprès de fer més de 1000kms amb aquest nou cachorro he decidit que ja era hora de fer un petit repotatge.
L’aspecte del rellotge i dels pods (son els cacharrets que mesuren els paràmetres; corrent, en bici o nedant) és molt robust però estilitzats.... ara porto un rellotge no una central nuclear al canell, a la sabatilla no molesta gens el acceleròmetre (faig un 42), a la bici el mesurador és la tanca de la roda i el cadenciometre desprès de provar al tub vertical, on em tocava amb la biela per 2 o 3mm, el vaig ficar a la vaina i perfecte, la cinta tot i ser de plàstic i no de roba com altres models no m’ha donat cap molèstia ni sensació rara.
Quan obres la capsa dona una mica de por veure tants cacharrets i més quan veus que les instruccions son quatre fulles, però tot és ben fàcil, muntar el pod i fer-lo funcionar i el rellotge ja el detecta. Primer vaig trobar en falta unes instruccions més extenses i detallades, tot i que ja he dit que sense cap problema vaig ficar en funcionament tot, però es que a mi m’agrada llegir manuals ben tochos, raro que és un. Desprès he vist que a la web de Suunto tenen videos, manuals en pdf i un fòrum on s’explica tot i quedes ben fart de info.
El rellotge et permet personalitzar dos pantalles amb les dades que vulguis que surtin i això m’encanta.... en altres pulsòmetres tens que donar mil voltes pels menus fins trobar una dada que volies mirar, aquí no. Jo a la primera pantalla tinc les dades de distancia, velocitat/ritme, velocitat/ritme mig, mitja de ppm, ppm actuals, cadència i crono. A la segona pantalla tinc les dades fisiològiques i de desnivell: El esforç del entrenament (TE), Consum d’oxigen post-exercici (EPOC), velocitat d’ascens, alçada, desnivell ascendit i temperatura.........vamos que si la ruta és avorrida sempre em puc passar una bona estona mirant numerets.
La cinta de les pulsacions és de plàstic perquè tot i que Suunto té una de roba, aquesta té memòria i pots fer esport amb la cinta i sense el rellotge i al arribar a casa és pot descarregar l’info al ordinador.....pels que no volen veure a les curses el pulsòmetre però desprès volen veure com a anat la cosa està molt bé. Per nedar cal ajustar-se bastant la cinta perquè sinó al sortir dels viratges et baixa als peus. Jo que més que nedar em deixo arrossegar per la corrent no tinc massa problema però els que neden bé segur que tenen problemes, això sí, nedant amb aigües obertes aquest problema segur que desapareix i sino sempre queda el neoprè.
La fiabilitat és total, res a envejar a Polar i per sobre de Garmin. El software que porta està molt bé i tot i que requereix d’un període d’adaptació a conceptes com el TE i EPOC al final treus molt de suc de les dades. Jo sempre faig lo mateix: primer descarrego les dades del rellotge i abans de mirar-les faig una descripció de la sortida basant-me en les sensacions i llavors intento entendre, amb les dades, perquè he sentit allò. A vegades tinc la sensació que anava com un míssil i intento veure objectivament si era veritat i perquè o al contrari m’he sentit molt malament i intento veure perquè.
Per cert el fet de poder sortir a córrer veient la velocitat en minuts/km i fer una transició ràpida i sortir a pedalar i veure com automàticament reconeix el canvi de disciplina i dona la velocitat en km/h és genial. A les duatlons s’ha acabat tenir que tocar mil botons per canviar això, ara tot serà córrer com mai ho he fet.

Resumint, i dient la veritat; no cal tant cacharro per fer esport, millor dit no cal cap cacharro, però a mi m’agrada i mentres em pugui permetre aquestos auto-regalets i els trobi a bon preu doncs continuaré pujat al carro del consumisme.