dimarts, 1 de juny de 2010

Cangüelis previ al Ultra Trail Sobrarbe

Avui tocava aprofitar el dia de festa, i que millor que fer un test de material i forces de cara a l’Ultra Trail de Sobrarbe.




El pla era provar els keds nous.... bambes per la Maria i Erik i per la gent de Barna, i també trobar d’una vegada els ajustaments a la motxilla per no tenir problemes de ferides. Aprofitant que semblava que avui seria una dia de caloreta he sortit tard i així vaig acostumant al cos a suar a lo bestia.

He deixat la frago a Sant Llorenç de Montgai, he anat escalfant remuntant el riu Segre fins a l’entrada del corriol de la Petrocat, l’he seguit fins arribar al refugi del Buho. La pujada l’he fet a ritme alegre però lluny d’anar a tope, al final han sigut 8’10’’ més lent que el meu record del món mundial. Desprès per pista he passat pel Coll de Porta i pujat a Montalegre, per baixar a la frago seguint el camí vell i el corriol dels Corralets.
Me gusta que los planes salgan bien
Sensacions bones tot i no estar a tope, i això ja comença a ser una frase típica en mi, sembla que qualsevol temps passat va ser millor.

Del test de material he de dir que estic meravellat amb les Salomon Xt Wings.



Per ficar-vos en situació us diré que no porto plantilles i el meu peu és ample. Fins ahir portava les Nike Pegasus Trail 26 amb 637kms i ja bastant atrotinades tot i que per córrer per camins i senders fàcils encara donaran molta guerra. Cal dir que si a les Nike utilitzo una talla 42.5 però a les Salomon faig anar un 44.
La sensació al ficar-se les Xt Wings és la que sempre tinc al ficar-me unes Salomon....el Sr Salomon fa els keds pensant en el meu peu, son un guant.
Em fico a córrer i lo primer que noto és que son molt més toves a l’hora de doblegar el peu que les XA PRO 3D, inciten a córrer ràpid pel pla i per asfalt tot i que no arriben a la suavitat de les Pegasus. Passen els kms i sembla que no estigui estrenant keds, continuen sent un guant, sense butllofes ni punts de pressió. Quan el terreny es complica encara em sento més còmode, el turmell queda molt protegit i amb molta confiança degut a la gran estabilitat que se sent en aquesta zona. A la part davantera el peus van amples però sense ballar i es té molta sensibilitat per sentir que trepitges tot i això si trepitges pedres punxegudes no arriba a fer mal tot i que les XAPRO protegeixen més.
La tracció és excel·lent però venint de les Pegasus doncs es normal, i no perquè les Pegasus siguin dolentes en aquest apartat sinó perquè ja tenen bastant kms i la sola ja està molt perjudicada.
Respecte a la transpiració doncs diria que bona, no tenen aire acondicionat però en unes sabatilles de muntanya si tens molta ventilació llavors tens poca protecció amb punxes, espigues i demes objectes que volen creuar la malla de la sabatilla. Avui he fet algun corriol brut de vegetació i cap problema.
En definitiva que les XT Wings per córrer per muntanya son les millors sabatilles que he provat, les XAPRO 3D les deixaria per caminar ja que son més lentes i les Pegasus tenen menys protecció de turmell i quan passen dels 350-400 kms ja no donen confiança per córrer per terrenys complicats.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ole, ole Santi, que és això de correr un Ultratrail??
Si que ho tenies amagat i sobre la publicitat de Salomon, no es podran queixar, si jo fos el propietari te les regalava tot l'any!!!

A seguir igual de motivat i sense aixecar el peu, només quan les pedres pasin de la cintura ;)

Luigi ha dit...

Santi, jo al final m'he donat de baixa i no seré a Aínsa. Ho sento. He acumulat massa tralla aquestes setmanes i tinc certa musculatura una mica ressentida (cadera i peu) i no vull jugar-me-la i sobreesforçar-me, perquè no disfrutaré com cal.

Espero que et vagi tan bé com l'any passat o millor

Best wishes

Mariano Ortiz Diego ha dit...

Santix!!!!!estic segur que ho faràs de puta mare al Sobrarbe...pero fes el favor de treure't aquesta mata, selva, bosc, maquia que tens a les cames!!! Una mica de glamour home!!!jijijiji!!!!!
Una petita correcció...la sendera dels corralets té nom: Socarrada.
Salut curtidot!!!!!

Lydia ha dit...

nice blog & good artwork. You have beautifully maintained it, you must try this website which really helps to increase your traffic. hope u have a wonderful day & awaiting for more new post. Keep Blogging!

Santi Millan ha dit...

Erik A veure si el Sr Salomon t'escolta i em regala les seves sabatilles....ja estaria bé!!
Noi salut i a continuar tan bé.

Luigi Lleig això de deixar-me tirat, jo que entrenava veient la tralla que t'estaves fotent per poder-te seguir i disfrutar plegats. Però lo primer és lo primer, la salut i el sapiguer escoltar el cos per poder disfrutar. A veure si ens veiem en alguna cursa. Salut i enhorabona per la decissió, doncs no es facil parar quan toca.

Timeitor O tinc que dir Curtidot metrochechualllll!!! He anat a preguntar a una empresa de gestió de jardins i m'han donat un pressupost per segar les cames que ara mateix amb la retallada del 5% no em puc permetre jijiji
L'altre dia al Montroig quasi em quedo enganxat en un garric jajaja espero que els senders siguin més amples al Sobrarbe....si dilluns no vinc a la feina ja pujareu a buscar-me.
Respecte al nom d'aquest sender, és curiós perquè els tios el coneixem per Socarrada i les ties per Corralets....vol dir que tinc un problema de identitat??? jajaja

Salut per tothom, i si arribo diumenge al refugi de Viadós ja us puc ben assegurar que el meu actual estat de felicitat pujara un parell de punts....estic desitjant estar sentat al banc de l'entrada del refugi mirant el cim del Posets i disfrutant de les sensacions viscudes durant dos dies

anneta ha dit...

Quin tio!
Saps que jo ara m'estic aficionant a fer curses de córrer... estic fatal del cap jo crec, però mira, ara em motiva, encara que se'm continua donant molt millor la bici (imagina't ;-))
A veure si quedem algun dia per pujar a la Portella o no sé... i així em dones alguns consellets! I de pas ens veiem que tots plegats fotem mania!
Bueno xulo, cuida't molt i xarrem aviat!

Santi Millan ha dit...

Anneta Ole!!! Ja m'alegro que no paris ja sigui pedalant o corrent o fent mil coses...l'important és acabar amb un somriure a la cara. El córrer només té una cosa de dolenta, cal escoltar molt el cos perquè si et passes aviat arriben les lesions mentres que la bici es menys agressiva.
A veure si es veritat. això de quedar, que sembla que el Montsec sigui un mur infranquejable...i ho dic per mi. De tota manera que sipiguis que us trobem a faltar. Petons per la family més trempada del Pirineu.