dimarts, 3 de març de 2009

El despertar

Segon intent de tornar a la normalitat i aquest sembla i serà el bo.
El primer intent va estar marcat per les moltíssimes ganes que tenia de poder tornar a fer algo i així va anar. Ritmes massa alts, pulsòmetre a mil per hora, poca progressivitat i al final mal de cames i els genolls com si fossin de vidre. Resumint que quatre dies de repòs i tot molt millor.
Llavors tornar a començar i els preceptes bàsics del meu retorn serien, progressivitat, fer menys de lo que volia, ser un esclau del pulsòmetre amb les seves alarmes acústiques enceses, sessions de abdominals i disfrutar. El dia 1 de març vaig començar.....com les bones ;-) i desprès de tres dies la cosa va molt bé. Els genolls perfectes, les cames no em fan mal i sobretot estic disfrutant. Tenir la millor entrenadora, que em controla i em marca el ritme, segur que ajuda. Com a novetat hem introduït les sessions en dejú que segur que ajuden a cremar els greixos acumulats últimament, i és que tot aquest temps parat m’ha deixat en la ruïna esportiva. Perquè no penseu que soc un exagerat fico les dades objectives del abans (novembre 08 quan estava fi) i el desprès.

- Pulsacions en repòs: abans 42, ara 53.
- Pes: Abans 66.5kg, ara 69.3kg.
- Hores mensuals: novembre 55h 24’, febrer 7h 23’




El dit trencat sembla que va per bon camí. La fractura ja no fa mal i les quàdruples sessions de recuperació diàries fan molt mal però estic guanyant molta mobilitat. La força ja es un altre tema, ara mateix no tinc gaire confiança i aguantar un got d’aigua és fàcilment sinònim de vidres trencats al terra. Però lo pitjor de tot plegat és un formigueig que tot sovint tinc a la mà, espero que sigui un indicador de tendons en procés de tornada a la normalitat, però és bastant molest.... però com hi ha gent que està molt pitjor que jo i no és queixen jo tampoc ho faré.
La batalla per tirar-li a la cara, metafòricament parlant, les paraules que em va dedicar el traumatoleg ha començat.


3 comentaris:

anneta ha dit...

Ei campió que ja ho tens fet això!!! Vec el meu futur en totes les frases que escrius... tinc ganes de treure'm el guix i de començar a moure'm perque esta a casa em desespera! Així que em motiva molt que tu estiguis anima't perque jo vinc a darrera!!!!

HdF ha dit...

Eixxxxxx!!!

quatre dies i a tope!!!

ja sé que no et servirà de consol, xò jo en repos 85 ppm :-( o sigui que m'encanten les teves 43 ! ;-D

Cabreta Foteta ha dit...

Jo ni tan sols hi penso, en controlar-me les pulsacions en repòs... així m'estalvio traumes com aquest, jujujuuuu!

I la Terra gira igual...