dimarts, 7 d’abril de 2009

I Love This Game

Doncs sí, estimo el joc en que treballo. Portava una temporada massa llarga sense anar a treballar i per fi vaig tornar. La veritat és que tenia certa por, doncs passar d’una rutina sense horaris i fent més o menys lo que volia, passava a la rutina laboral. Doncs va ser ficar-me l’uniforme i entre els companys i la feina tot va ser flors i violes. Primer dia i un niu de Falcó Pelegrí a la butxaca.....veure aparèixer un individu volant, fer un parell de passades a la paret, començar la “rutina” d’aproximació al niu, veure el relleu entre la parella, veure com el que es queda recol·loca els ous i s’ajoca a covar-los............això no té preu, com tampoc va tenir preu veure el primer poll de Àliga Cuabarrada.

Quan porto uns dies com els que he tingut m’adono que soc un privilegiat, tot i que algun dia preferiria quedar-me a casa, la majoria i no una simple sinó una quasi absoluta, em sento feliç d’haver decidit treballar a la meva feina..... tot i treballar per l’administració pública que per mlta gent sembla que som els culpables de tots els mals..........potser és enveja, o no?

Ara que comença a arribar el bon temps (el bon temps no solament és el sol, que quedi clar) estic disfrutant de la incipient explosió reproductiva de la fauna i flora. Mascles amb sobredosis d’hormones, femelles fent-se les dures però tothom ficant-se les seves millors disfresses per aconseguir perpetuar la seva individualitat.
Quin plaer veure les flors més cridaneres quin goig veure els vols nupcials dels mascles per impressionar les femelles.
Si un dia aconseguiu una estoneta de temps lliure, sortiu a la natura a disfrutar-la no cal pujar a la muntanya més alta fent marca personal, no cal comptabilitzar els metres ascendits, no cal ficar les alarmes per mantindré el rang de pulsacions ideal per rendir millor, no cal apurar cada corba per millorar el temps en aquell descens, només cal asseure’s en un racó que us desperti l’instint animal però que no pugueu justificar d’una manera racional i esperar a sintonitzar amb el ritme que la natura porta i veureu que allí on només veieu un camp d’entrenament hi ha un món natural immens i del qual podem forma part però mai ser propietaris.

Us deixo alguns moments que he pogut gaudir però això només és una incitació a que sortiu a sentir-vos part de la natura així que penseu en algun lloc i sortiu a ser un més del sistema natural.

FOTOS

5 comentaris:

sergi ha dit...

Ei , ara si que ja torne tot a la normalitat!Molt guapes les fotos!!
cuidat!

Danielet ha dit...

Ei Santiaguin!!!! Jolin quines fotos mes xules... A veure si m'haure de canviar de feina, vaja Xollo!!!!
Cuidat curtiiiit!!!

Santi Millan ha dit...

Sergi Encara no tinc normalitat total perquè la bici de muntanya encara no la puc tocar però tot arribara.

Terribble Quan vulguis fem una permuta o comissió de serveis...de gran vull ser bomber.
Felicitats per la cursa de Pont.

Salut

Luigi ha dit...

Quines fotos més maques. Es nota que gaudeixes del món natural i de tot el que ens envolta.
M'alegro que tornis a estar animat

HdF ha dit...

mamon!

(si, és enveja cotxina));-)