Vivint i sortida guarra

Els últims dies he estat als dos extrems del meu caràcter bipolar i gràcies a una elefanta m’he acabat quedant al costat de la felicitat.

Últimament, i ara parlant esportivament, tinc les cames de formigó (segur que algú que conec podria fer un pont, tunel o algo semblant amb les dos cames jujuju) però lo millor de tot és el motiu, que no és un altre que els entrenos i la continuïtat.

Ahir per estirar cames que millor que quedar amb el Mariano que està en ple procés de tapering de cara a un dels seus objectius de la temporada..... tio la pots liar molt i jo m’alegro de veure’t motivat i fi, perquè estàs molt fi cabró.
Per una vegada ens vam comportar i realment portàvem un ritme de QUASI estirar cames i qui no va estirar cames van ser les nostres llengües, semblàvem dos porteres ficant-nos al dia de tot plegat. Al final sense buscar-ho mitja de 30,0km/h jajaja

Avui tenia hora a les onze per fer-me el certificat mèdic per treure’m la llicencia de mtb, i això em predestinava a perdre tot el matí. Però una guarrilla que no la mereixo com a amiga ha decidit perdré un entreno per compartir una sortideta amb mi.
L’objectiu era disfrutar sense més, la ruta? sobre la marxa... ens ha quedat preciosa excepte una estona que hem compartit ruta amb algú que tenia més pressa que nosaltres, però desprès tot a tornat a la tranquil•litat. Em fet kms i em fet hores pedalant però a vegades això només és l’excusa per desconnectar de la civilització i disfrutar de les sensacions i de la simplicitat de la vida on les coses es fan perquè ens ve de gust i no per poder dir que he fet això o allò.