Córrer lliure per la muntanya

Feia molt temps que no podia fer una sortideta corrent per muntanya i sobretot no-circular, és a dir, sortida del punt A i arribada al punt B.
Divendres amb el suport de dos companys de feina que son molt més que això, vaig poder fer una ruta sortint de Balaguer i arribant a Montalegre. Va ser genial sortir des d’un polígon industrial ple de civilització i, pas a pas, metre a metre, i sempre amb la visió del meu objectiu, l’ermita de Montalegre al ben mig de la Serra del Mont-Roig, anar deixant darrera el soroll i la vida controlada i esclavitzada pel rellotge per anar entrant en un món de natura on el rellotge és més elàstic però més implacable.
L’idea era arribar a Montalegre intentant agafar el mínim de metres asfaltats i la veritat que vaig quedar molt satisfet, només dos trams als pobles de La Sentiu de Sió i Camarasa em van fer recordar que l’asfalt només es bo per fer marques i sentir-se veloç.
El dia va ser genial, solet, bona temperatura i vent suau favorable que em va fer suar bastant però millor això que tenir-lo de cara.
Les sensacions van ser molt bones, passar per una zona estèpica que em transmet un bon rollo bestial sigui quina sigui l’època de l’any, desprès córrer per conreus de secà amb enclavaments de bosquet d’alzina, per més endavant passar per una zona de reg amb quantitats d’ocells fringíl·lids, desprès arribar al bosc de ribera del riu Segre amb els seus bernats pescaires, corb-marins entre altres i acabar entrant en un bosc d'alzina i pi amb el seus cabirols per allí disfrutant de la tranquil·litat només alterada per la meva presencia.......ufff que més es pot demanar? doncs arribar al objectiu content, cansat, alegre, motivat i amb tenir allí dalt gent que m’ha donat tant i que a canvi de veure’m feliç fan qualsevol cosa.......tot i que jo no em vaig menjar els postres que ells em van explicar havien dinat mentres jo dinava un trist plàtan jajaja.

Us recomano provar això de fer rutes en línia, suposa recórrer a transport o amics que vulguin ajudar però les sensacions d’anar avançant i a cada pas estar més aprop del objectiu és una sensació fantàstica. Tot plegat és un cúmul de sentiments que no tenim habitualment.
Jo penso tornar a fer-ho ben aviat, a més la gent de la meva zona sempre poden ser autosuficients i preparar rutes amb el tren de Lleida - La Pobla com a mitjà de retorn...........ja em venen al cap unes quantes rutes que em motiven molt de fer. Espero que les pròximes rutes pugui portar la motxilla i així poder fer fotos per que pugueu disfrutar una mica dels paratges per on passaré.

Les fotos que a continuació us fico son dels llocs per on vaig passar però d'altres epoques de l'any.