dijous, 19 de novembre de 2009

Alakrana: Un fet, diferents punts de vista

A vegades a simple vista i sense aprofundir m’emporto una idea errònia o tergiversada de la realitat. No es bo creure’s tot lo que ens diuen i sempre s’hauria de comprovar i analitzar la informació rebuda. Això ho vaig aprendre a l’escola i tot i que quedi una mica pedant no m’ho va explicar cap professor, ho vaig descobrir jo......això de raonar és un passada.

Això del Alakrana és una de tantes noticies que rebem i que segons qui ho expliqui sembla que el mateix fet sigui totalment diferent. Jo no se qui té raó, però hi ha un seguit de fets que no em queden clars i segons qui els explica encara menys.........cada dia és més difícil sapiguer la veritat en aquesta societat de la desinformació.



Lo que em queda clar és que aquesta pel·lícula ens ha costat i ens costara un munt de diners, que pagarem entre tots perquè uns empresaris, que no tenen cap consideració amb el medi ambient marí, continuïn emplenant-se les butxaques de calerons fins que els peixos només els puguem veure al oceanogràfic o siguin un records del passat.

4 comentaris:

Arnau ha dit...

Una cosa es clara, si navegues per aigües no protegides corres el risc que uns pirates t'abordin. A qui s'ha de demanar explicacions?

M'han explicat una historia semblant amb un vaixell frances i amb un desenllaç que res te a veure amb el del Alakrana. Altra vegada es compleix allo de "Spain is different". I ara vindran tots els retrets politics per guanyar 4 vots. Absolutament penos.

Salut i kms!

Santi Millan ha dit...

I a sobre tenen la barra de dir que no s'ha pagat rescat....podem semblar tontos però que no ens tractin com a tal.

Arnau Molta sort per Donosti!!! Disfruta de la feina feta perquè el dia de la cursa és aixó, una festa on TU seràs el protagonista. Enhorabona pels kms fets durant tota la planificació ;-)

Arnau ha dit...

Gracies Santi!

Una vegada em van dir una gran frase que recordo amb molt carinyo: "les coses no s'intenten, les coses es fan!" I gaudire de la cursa tant com pugui i fins que el cos aguanti. Despres ja sabem que tocara patir i tirar d'orgull fins arribar, o no.

Esperem que tot vagi be. Ens veiem company!

Salut i kms

Luigi ha dit...

No gaire res a afegir, doncs també estava al cas d'aquesta gran demagògia, per no dir FAL.LÀCIA PATRIÒTICA.

Després d'esgotar els caladeros cantàbrics, mediterranis, saharians, xilens... ara toca els africans, fins que la tonyina s'acabi extingint, tot i els nombrosos estudis que s'han fet

A cap dels mitjans informatius he arribat a sentir que la pràctica de l'Alakrana era il.legal, a aigües internacionals, amb una espècie ja delmada i amb uns interessos totalment privats, per no parlar del greuge respecte les poblacions locals... en fi...