diumenge, 28 de febrer del 2010

Mitja Marató de Balaguer 2010


Les tradicions no s’han de perdre i si no recordo malament ja van nou edicions d’aquesta cursa. Les expectatives eren poc optimistes i em conformava amb fer una prova per veure on estava de cara a la marató, tenia clar (tot lo clar que és poden tenir les coses quan no s’entrena com un vol) que per sota de 1h25’ estava clar que ho faria però volia sapiguer si m’aproparia gaire a 1h 20’. Els del temps deien que ens mullaríem sí o sí, i el dia tot just aixecar-me ja feia pintar de mullar-nos.

Sense gaires nervis cap a Balaguer, recollida de dorsals en família, anar saludant a tothom i ficant-nos al dia de tot plegat.
Escalfo amb Maria tot intentant decidir quina roba ficar-me, al final pantalonet curt, samarreta màniga llarga i a sobre la de màniga curta del KM0 Ponent i uns guants que al principi m’han anat bé però que desprès no sabia que fer d’ells.
Tan escalfar acabem anant a la sortida amb tothom col·locat però amb bones maneres em fico bastant davant....ostia si la Mireia també correra!!!
Sortida i abans de sortir de Balaguer ja estic col·locat sense gaires calentons, vaig bé. A la pujada de la sortida del poble la gent del davant apreta i jo amb la poca confiança que tinc en les meves cames decideixo no seguir aquell ritme, i el grup del Adan i Murci de Ponts marxa una mica.
Passat Gerb continuo tenint el grup a aquella distancia que és –Aquí mateix- però que mai arribo. Més o menys sol vaig regulant el ritme entre lo que em dia el pulsómetre i la distancia amb el grup.
Em creuo amb els primers i allí tivant del grup està l’Erik....sense paraules un CRACK! la seva primera mitja i 1h13’....fas ràbia però de la d’amics, ja ho saps.
Al arribar a Sant Llorenç giro amb la sensació d’anar bé però també sapiguent que em tindria que exigir una mica més però a la que començo a apretar el meu cap es repeteix que petaré. Tot just gira comença lo bonic d’aquesta mitja....salutacions crits d’ànims i cachondeo que em descentren del meu esforç però que em fan córrer una bona estona mig ofegat però content. Veig a qui em salvarà en aquesta mitja, un tal Flo que amb un ritme constant i impressionant arriba per darrera i és queda al meu costat animant-me per tirar endavant, intento fer-li cas però el meu cap està tremendament conservador i té poca confiança amb els entrenos fets com per seguir el ritme d’un sub3 sí o sí.
Continuo corrent sense patir massa però esperant el moment de petar i tot i veure que no vaig ràpid no sento l’arribada del globo. Tinc de referència al Oscar que marxa a cada pas més i més. Estem tres KM0 allí, jo darrera, al mig el Pico i davant l’Oscar. Arribant a Gerb decideixo fer la pujada lo millor possible per no perdre’ls i passada la pujada apretar una mica per recollir al Pico i anar junts a pel Oscar. Fins Balaguer vaig amb un mini puntet més que al arribar al poble decideixo cremar tots els cartutxos a la recta del carrer Urgell, però no puc augmentar gaire el ritme, es com si dintre meu tingués més energia de la que el cap em deixa cremar. Arribo amb 1h23’11’’ i 29 de la general que no està mal però fa dos anys amb més vent que aquest any vaig fer 3 minuts i algo menys.



Foto d'en Marrako

La cursa bé però el post-cursa i sobretot el dinar lo millor del dia. Riure, xerrar i compartir una taula amb gent tan maja fa que em senti feliç.

Em sap greu no haver pogut poder parlar més estona amb molta gent que he vist i que tenia moltes ganes de veure....Bykeds jo hauria parat a xerrar però la gent no m'hauria esperat, Arnau lo del genoll és una mariconada ja ho veuras tu pensa en positiu i aviat tornaràs a fotre canya, Marc felicitats a la family, Kaiser tu sembla que disfrutes corrent, abans que feies cara de patir i ara sempre somrient, Vicenç de la Duatlo d'Alpicat, sempre agrait ets bona gent, Marrako gràcies per les fotazos que has fet....i no continuo que seria interminable.

Ara ja només queda Barcelona i la veritat que veient lo que tinc que fer en aquestes dues setmanes no soc gaire optimista amb la marató, però lo que segur fare és disfrutar d’aquell dia i ajudar en poca cosa a la futura maraton-woman....perquè lo de la excusa filipides sembla que t’ho has repensat jujuju

8 comentaris:

oscar ha dit...

Crack, hagués sigut maco poder arribar els 3. En tot cas, per mi ets una maquina i un referent, així que amunt que diumenge gaudirem de la festa!!!
(Aquell entrenament a la canalització un dimarts de novembre, on anaves gairebé rient mentre jo treia la llengua, no s'oblida. Veient-te semblava fàcil...)

Kaiser ha dit...

Merci per les paraules company!

Per a actitud positiva la teua, potser no t'ho sembla però ets un exemple per a molts de nosaltres.

Barcelona ja és aquí!!!!!

Anònim ha dit...

Vaya crack aquet tal Santi Millan...
Em sones molt...

Escoolta!!!!1h23'x 2 és un molt bon temps per BCN, plantejat-ho així, de segur que faràs un carreron i si mes no aniràs a pasar un "ratet" per estar uns dies cardat..Cardat!!!

Com diria un... Sangre con gusto, no pica!!!
A pasar-ho bé, SOBRETOT!!!!

Mariano Ortiz Diego ha dit...

Santix...me penso molt que te sorprendràs amb el crono que faràs diumenge...sinó ja veuràs!!! Per cert...jo estaré per Bcn aquest finde i potser ens atansem a veure't patir jejeje!!!! Ànimsss!!!

Unknown ha dit...

Nois moltes gràcies pels ànims i us asseguro que en els 42kms segur que una estona pensarè en lo que diueu i fareu que sigui més facil arribar a la meta.

Salut

oscar ha dit...

Ei, molt guapa la primera foto, no l'haiva vist. Ara mateix la penjo al meu blog, jejejeje...

Unknown ha dit...

Oscar Semblem un clon de KM0 Ponent, els dos amb el peu dret davant i en el mateix punt d'impulsió....A veure si podem compartir molts kms a Barcelona.

Salut

Maria ha dit...

Ja ho tenim això, Santi!

Sisi, l'excusa del grec l'he deixat estar... de moment, jijiji! És més, he de reconéixer que ara mateix m'estic morint de ganes de començar a córrer. Feia temps que no tenia aquestes sensacions abans d'una cursa... gràcies per enredar-m'hi!!!

D'aquí a 24 hores potser m'estic empenendint d'haver-te escrit tot això... d'aquí a 25 espero que no!!!

Gaaaaaasssssssss!