divendres, 14 de gener de 2011

Borreguero Training Camp

-Ja està el Santi dient tonteries-. Suposo que és lo que esteu pensant la majoria, i no aneu desencaminats però amb moltes explicacions potser, i només potser, entendreu lo que passa pel meu cap.

Entre els yonquis de l’esport es conegut que tenim un vocabulari especial i que només nosaltres entenem. Per no dir, que un dia surts a fer un ritme aeròbic utilitzem, i depenen de a quin sector es sigui més proper, ja sigui el sector oví o porcí, la paraula borreguero o cochinero. Ara ja sabeu quin ritme he portat durant aquest període de temps.
Lo de training camp, o lo que és lo mateix campament d’entrenament, només té l’explicació que queda molt pro i ja que no ho soc, com a mínim que ho sembli.

Set dies de festa, que he aprofitat per agafar una mica d’embranzida en els entrenos. D’aquesta manera poder estar en disposició de tenir una base per afrontar els reptes que em passin pel cap, sense estar cometen un delicte de auto-suïcidi.

Hi ha hagut de tot: córrer per muntanya, bici de muntanya, bici de carretera, caminades i gimnàs. El ritme sempre tranquilet i anar controlant de no emocionar-me i pujar de pulsacions. El temps ha anat des de pluja, boira, solet, i nuvols, de tot una mica però sobretot bon temps.

Destacar la ruta que vam fer amb l’Anna per Corça que va ser preciosa i on vam descobrir que a la Noguera tenim un artista al estil Chillida.





També molt guapa, però molt, la ruta córrent des de Castillonroi, passant per les coves de Salgar.




I destacable, però no divertit, el globo quasi èpic que vaig pillar fent la volta per les carreteres de La Noguera, Pla d’Urgell i Garrigues, tot visitant les tres capitals de comarca. En aquesta ruta, a l’entrada de Mollerussa, el paradís és va materialitzar en forma de benzinera on vaig poder comprar una Coca-Cola i un Snickers que em van retornar una miqueteta a la vida, perquè portava un globo que només feia que pensar en plats de spaghettis carbonara i arròs a la cubana.




Només la meva ombra em va donar relleus... és lo que té anar sol




Un petit tros de cel, en forma de beguda i menja

I encara no es pot dir, però amb quatre dies més de curro de veritat el nostre creador de senderos, Mariano el Curtit, ens presentarà un nou corriol XTR. Jo aquesta tarda he fet tasques voluntàries per acondicionar-lo acompanyat i supervisat pel mestre-creador.

Per qui vulgui la versió reduïda i de butxaca d’aquesta entrada, aquí va.
Setmana festiva aprofitada per continuar creant base aeròbica amb 19 hores i +3600m.

2 comentaris:

www.kmvertical.blogspot.com ha dit...

Bones!

No ens coneixem i he anat a parar al teu bolg desde km0! Jo surto a correr gairebé tots els caps de setmana per la zona del Montsec, si et ve de gust un company per les tiradestes llargues aquí en tens un!!

Francesc.

Santi Millan ha dit...

Hola Francesc, No estem sols!!! sembla que pel Montsec no hi hagi ningú però som uns quants els que disfrutem per allí.
Ho tindre en compte per compartir una estoneta en el "nostre camp d'entrenos".

Salut