dilluns, 4 d’abril de 2011

Hipocondríac??

Dies de “descans actiu” i sembla que el cos aprofita per fer-se notar. Quinze dies fins a la propera cursa i el cos ha decidit que o es manifestava o això no anava per bon camí. Desprès de les curses de llarga distancia venien les “curtes”, 20 i pocs kms per muntanya que aviat està dit, doncs l’idea era aprofitar aquestos dies per introduir qualitat i ritmes intensos, però el cos no estava per la feina i ha decidit fer-me sentir cansat i amb sensacions properes a quan vaig tenir l’anèmia de ferro. Total que l’experiència és un grau i per una vegada he fet cas al cos i he afluixat aquesta setmana passada per recuperar, i si no s’arriba tan fi a les curses properes doncs cap problema, total els sponsors no es queixen jajaja


Diumenge que ve, Sanaüja, Cursa Alta Segarra amb 24,3kms, cursa molt guapa amb una organització que tenen un recorregut espectacular i currat metre a metre. Encara recordo quan en la primera edició vaig pensar que seria una cursa per pistes semi-planes i quan em vaig passar tota la cursa entre senders, torrents i boscos vaig al•lucinar per lo guapa i dura que va ser. Aquest any només vull acabar-la i treure’m el mal sabor de boca de l’última vegada que vaig anar al 2009, quan estava sortint de la meva fractura de dit i en aquesta cursa em vaig fer un esquinç que em va fer abandonar i lo que va ser pitjor, tornar a pensar en negatiu. Aquest any, patir patiré, però vull acabar i disfrutar.


Per cert, diumenge vaig sortir a pedalar amb la bici de carretera....... i ja recordo perquè m’agrada tant. Volta al Doll amb ànsia de kms i més kms.... bé al final ja anava tocadet però content. La llàstima del tema bici és que amb la de muntanya tinc molts problemes amb la mà esquerra, que s’adorm, i sense voler l’estic agafant una mica de mania. Tinc pensat algun canvis en la geometria de la bici per alliberar pes de les mans, però això fa que no porti la posició que m’agrada, i a les baixades em sento insegur...collons semblo el Pedrosa parlant dels reglatges de la moto jajaja. L’últim recurs es operar i mirar d’alliberar el nerví però ja sabem que a un quiròfan se sap com s’entra però no com es surt.



Sortint del Forat o Cova de Gel


Espero que la primavera m’ompli les piles i amb aquestos dies de descans torni a sentir-me amb moltes ganes i forces de sortir a gastar keds i rodes.

2 comentaris:

Driba ha dit...

Santi,
jo a Sanauja hi vaig anar a la primera edició i vaig trobar la cursa molt guapa... fins que també m'hi vaig lesionar (esquinç turmell). Del tema cansament, que t'he de dir, escolta el cos i sobretot recorda que per que afluixis el ritme una setmana no es perd estat de forma (aquesta és una situació que ens angoixa i és una realitat!). Del tema de la ma E i la bici... segur que es un problema de mal recolzament i compressió a la zona del nervi medià... que t'ha de donar problemes al dit gros, al segon i al del mig... més acolxat, guants i canvi de postura de manillar i és probable que desaparegui el dolor!
La volta al Doll que t'he de dir... acollonant, i si es puja per Vilanova de la Sal... doblement guapo per lo poc transitable del terreny! A veure si el cuquet de la bici et fa "oblidar" el correr i coincidim en alguna sortida!
Salut i Km!

Santi Millan ha dit...

David Segur que hi ha alguna mmutació genètica que explica que patir, cansar-nos i buscar el límits ens doni tanta satisfacció. Som raros jajaja

Del tema mà, em vaig fer una prova per mesurar la conductivitat nerviosa i em van dir lo que tu m'has dit. Ara faig canvis, com els que tu comentes, tot i no trobar gaire benefici, lo qual es certament frustrant. Continuarem provant.

Estaria bé fer un dia grupetta Trempolina-Balaguerina.

Salut