Trek 12 Puerto Lumbreras

Feia molt temps que no em ficava un dorsal amb la bici i sense buscar-ho va apareixer aquesta proposta que em va agradar. Vacances de platgeta-muntanya en un lloc nou i competició, bona combinació.

Pre-Cursa:

Els dies previs a les curses sempre tinc el mateix pensament donant voltes pel cap –No he entrenat prou. Em falten hores, kms i desnivell. No vaig bé.- Però aquesta vegada enlloc de donar voltes a això tenia el cap a l’apartat mecànic....el fre de darrera, la caixa de pedalier, etc. Però al final la tenda de Torregrossa Bicicletes Pelegrí hem va solucionar el problema del fre de manera ràpida, efectiva i barata. Jo fent una mica de manteniment vaig arreglar la caixa de pedalier. I amb això tenia la bici preparada per la cursa.

Dimecres carreguem la Camper i anem baixant direcció Murcia on es celebrava la cursa. Vam fer nit a l’ermita de Santa Eulalia, aprop de Totana, en un lloc guapíssim per disfrutar de la natura de la Sierra de Espuña. Dijous caminada per un senderillos impecables i desprès de dinar a Puerto Lumbreras, on es disputava la cursa. Arribem a mitja tarda, ens situem on volem perquè som dels primers. Com la recollida de dorsals encara no estava oberta anem a fer una inspecció del recorregut per veure com és.

El circuit té 12 kms i algo i uns 260m positius. Se surt per una riera amb trams durillos amb grava fina que fa més difícil progressar, i poc a poc barrejant pistes i rieres anem guanyant alçada suaument, fins al km 5 on comença una pujada de quasi un quilòmetre, que desprès vaig sentir que tenia una pendent mitja de 12% i una màxima de 20%, vamos lo que ve sent un MURACO. Llavors començava la baixada primer per pista per recuperar i desprès entrava en un sender guapíssim i llarg on la dificultat la ficava la velocitat...com més és fluïa millor s’anava. També hi havia trams de riera amb grava i pista ràpida que al final portaven a meta. Un recorregut PERFECTE sota la meva opinió.

Anna arriba a la meta amb sentiment de victòria, ja que s’ha fet tot el recorregut de baixada a sobre la bici....veure-la així em fa content desprès de patir una mica per la seva integritat mentre baixàvem.

Recollim el dorsal, a sopar i dormir.

La cursa:

La tàctica era simple, aguantar el màxim possible parant el mínim, i sobretot disfrutant. Vaig pensar que pararia cada quatre voltes per menjar entrepanents, canviar roba o descansar baixant de la bici i cada hora menjaria gominoles i cada dos hores una barreta i cada vegada que acabes la beguda doncs a boxes, vist lo vist crec que la tàctica era bona.

Just abans de sortir

A la sortida pocs nervis i com no volia problemes enganxades, empentes i demes em vaig ficar a la part de darrera. Sense problemes la primera volta només volia no caure i deixar un forat per davant per poder fer la volta ràpida en la següent volta. En aquestes curses la classificació va per número de voltes fetes i en cas d’empat la volta més ràpida decideix, així que tot i ser una prova de resistència es important fer una volta gas a fondo per en cas d’empat no perdre llocs.

Foto extreta de la web laruedabuena.es

La segona volta no la vaig començar a tope i poc a poc em vaig anar encebant, a la pujada amb plat del mig vaig tenir algún problemilla per avançar gent però res important i a la baixada un parell de fallos per voler anar ràpid però la resta bé, al final un bon temps 34’33’’

La tercera volta va ser tornada a la calma i enxufar mode estalvi energia. La quarta més de lo mateix, tot controlat.

A la cinquena mentre baixava va venir la primera punxada a la roda de davant, m’ho prenc bé i em fico a reparar però al ficar la camara nova resulta que no entra aire...vinga a manxar i res. Al final trec la camara i veig que té uns petits talls.....Senyor Unipreus o Sr Wala, si fiquen camares de rebaixa també caldria que informessin que estan en mal estat plenes de talls....dos camares a bon preu igual a dos camares que no serveixen de res i que et deixen tirar en mig de la muntanya o cursa.....crec que feia temps que no em cagava tant en una persona, a mi no em tornen a veure per allí tot i tenir grans treballadors com el Carles, Franky i Txema entre altres.

Com puc i perdent moooolt temps, vaig trigar el doble que la volta anterior, aconsegueixo arribar a boxes i agafo camara nova i l’Anna que em fa d’assistència mecànica, menjar i motivadora i es queda reparant la camara. Pujo la pressió de davant de 2,0 bars a 2,8, m’estimo més perdre tacte que tornar a punxar.

Torno a la cursa, i a la baixada de la següent volta torno a punxar, ara darrera. Reparo i torno a parar a boxes per agafar camara que en aquest moments eren ja un bé escàs.

Sense massa mala llet però sapiguen que ja no tenia res a fer a la classificació, doncs havia passat de estar al top ten abans de començar a punxar, ara estava per sota el lloc 20. Total que a pedalar i aguantar el màxim sense massa motivació per lluitar.

Les voltes tornen a passar amb calma i vaig disfrutant del Muraco on intentava pujar amb cadència amb el platillo, i a la baixada intentava disfrutar-la a tope però intentant frenar poc i fluir moooooolt. Com el temps estava insegur i tapat l’organització va decidir avançar una hora de l’encesa de les llums, cosa que va alterar el meu ritme de parades pel box. A la volta nou comença a caure gotes i només em preocupa el fet de que la baixada, amb bastanta, pedra es torni perillosa i més amb el cansament que porto. Al final arribo a meta sense cap problema però continua fent un xim-xim. Agafo les llums i decideixo que faig dos voltes més i plego, a les pujades vaig relativament bé....vamos mort però pedalant... però a la baixada em fa por caure per la pèrdua de reflexos i forces. Faig les dos voltes i el meu cap em diu que ja he assolit el objectiu que m’he proposat i entro a boxes per dir-li a l’Anna ja no puc més.....la veritat és que amb menys problemes de punxades hauria trobat forces per un parell de voltes més però no va ser el cas.

El xim-xim que ens va caure

La foto parla per si sola...dos voltes i plego

Dades finals de la cursa: Posició 25 de la categoria Solo amb 55 participants, amb 11 voltes i la segona volta la millor amb crono de 34’33’’, amb 9h14’27’’ donant voltes.

Post-cursa:

La beguda Wild Wolf està molt bona, no l’havia provat i teníem barra lliure i em vaig fer un fart. Caldrà buscar on comprar-la.

Em cal més concentració per no buscar motivació per patir una mica més.

La gent de l’organització, tant del poble com de l’empresa s’ho van currar molt i ho van fer moooolt bé. Per aquest fet repetiria ben aviat, perquè dona gust veure que amb 30 euros et donen tant, tant materialment com personalment.

Però si em tinc que quedar amb algo, ho tinc claríssim, el suport de l’Anna que en tot moment va estar per mi a tots els racons del circuit tot i la pols, la calor, les hores etc

El primer plat del homenatge que ens vam regalar per la cursa

I com només de curses viu el Santi doncs com a recuperació ens vam marcar uns dies de relax amb l’Anna i la camper pel Cabo de Gata que m’han agradat molt.