dimecres, 4 de juliol del 2012

Marxa cicloturista del Somontano de Barbastro 2012




La competició diuen que va bé per fer tocar de peus a terra i no viure amb el món imaginari que un vol.

Ahir ( la crònica la vaig escriure fa dies però no l'havia publicat per falta de temps), a Barbastro, vaig rebre una gran cura d’humilitat. Arribava amb ganes de passar-m’ho bé descobrint un racó preciós i amb cap altre expectativa més, però quan estàs allí amb xip i dorsal, tot i ser una cicloturista, per un moment deixes volar l’imaginació i penses que pots fer algo.

Recullo el dorsal, preparo la bici i mentres faig tot això estic molt tranquil, però el cap va barrinant i decideixo lluitar a tope per arribar a la línia de meta amb el sentiment d’haver-ho donat tot, amb les cames tovetes i sense un gram de forces....i perquè no dir-ho, amb una bona classificació.

Com no estic acostumat a rodar en grup amb la bici de carretera els primers quilometres son agobiants....frenades, crits, bandes rugoses, badens, més crits, accelerades, frenades i el cor a mil per hora....no vull sapiguer lo que deu ser la primera setmana del Tour.

De cop i sense avis hi ha un canvi de velocitat, estampida per davant i tots apretant les dents. Intento ficar-me a roda però hi han massa nervis dins meu i m’estimo més no anar a roda. Quan la cosa està més espaiada decideixo anar a la recerca del “meu grup”...vamos un grup que em portin una mica collat però no amb el ganxo. Vaig tirant endavant i em costa d’agafar els grupets, però quan arribo sembla que vagin “parats” i vaig fotent calentons per saltar al grup de davant. Al principi els grupets estan poc separats però cada vegada el calentón entre grup és més gran i més llarg.

En una de les primeres zones de pujada en un seguit de revolts veig un grup d’uns quinze a més d’un minut – Uff aquestos estan molt lluny ,com no foti una bona apretada no els agafo, i com no els agafi haure gastat molt cartutxos en l’intent- minimonent d’indecisió i com a bon esser de sang calenta de cap a per ells. Quan acaba la pujada no els he agafat i tot i semblar-me que els he retallat continuen a quasi 40 segons. Baixada a tope, baixant com mai ho havia fet amb rodes tan finetes, això sí mantenint un coixí de seguretat i sense entrar mai en el carril contrari, i la cosa dona resultat. En els primers metres de la nova pujada els agafo i allí em quedo, que ja està bé de portar les pulsacions adalt de tot, 190 he agafat en aquesta persecució.

En quant arriba el pla, un del grup amb complexe de director d’equip pro-tour ens dona una reprimenda i ens diu que tots a relleus....jo al•lucino de lo sobrat que val el pobret. I més he al•lucinant quan els seus companys d’equip l’han felicitat “por ponerlos en vereda”. Total que a relleus quasi ens fem mal perquè uns tiraven massa, els altres no tiraven i blablabla. Total que jo fart decideixo anar al meu rollo i vaig fent, la gent es queda i quan ha vingut la pujada llarga m’he girat per veure perquè no passava ningú i he vist que no tenia ningú darrera. Jo a lo meu a ritme alegre i anar fent. Els quilometres han anat passant així fins arriba al segon avituallament on he parat i quan arrancava han arribat alguns del “meu grup”. Llavors venia baixada molt ràpida per carretera bona i m’he ficat a cua del grup perquè baixaven a mil per hora. En el pla, la cosa ha tornat a parar-se i jo a lo meu, ritmet i poc a poc a començat les dos últimes pujades. La calor ja és deixava notar però res extraordinari. Ens hem quedat uns 6 o 7 pujant i anàvem fent, i poc a poc les cames m’han anat donant avisos de rampes. Tocava anar dolç i no fer apretades perquè la rampa podia aparèixer en qualsevol moment.

En la següent baixadeta, curteta, he aprofitat per relaxar les cames i no donar pedals. En l’ultima pujada he anat bé de forces però amb por de que acabessin apareixent les rampes. Al final, tot bé adalt de tot, i al avituallament he parat per agafar aigua i Coca-cola. Quan he engegat uns quants ja havien marxat i els altres es quedaven allí, total que fins a Barbastro solet. En principi era tot baixada amb algun repecho...i aquestos repechos del final ja els conec, que amb les forces justes semblen ports de primera. Començo a baixar bé fins quan ha tocat pedalar per donar-li velocitat a la bici, i pitjor ha sigut quan han arribat els curts repechos....allò semblava el Tourmalet o el Galibier, però com tot lo dolent s’acabava acabant, i ja es veia el poble. I quan ja veia el cartell de Barbastro m’ha passat una moto de la guardia chivil que anava precedint un grupet que venia qual peloton en persecució del escapat del dia. Total que just al arribar al primer carrer del poble m’han passat com míssils i jo que no sabia que venien m’he quedat amb cara de TONTO.

Al arribar a meta em sentia molt content per estar buit de forces i amb les cames estovades. Aquesta felicitat m’ha durat fins avui que s’ha publicat les classificacions i he vist que havia fet 4h18’06’’ i 72 de 125. Ja se que això no és una cursa però m’havia fet una idea infundada d’haver estat més al davant i no més enllà de la meitat. Total que m’ho vaig passar molt bé, però la posició em deixa decebut....de totes maneres em quedo amb lo bé que m’ho vaig passar i ja vindran els entrenos i millors resultats.



La ruta té 130kms i és molt recomanable.