dilluns, 5 de novembre de 2012

Crestejant pel Montroig

Feia dies que tenia ganes d'agafar la motxilla (amb tot l'equip de supervivència), les sabatilles i sortint de Balaguer i anar fent fins on em vingués de gust.....i llavors trucar a l'Anna, i amb veu dolça, demanar-li que em vingués a rescatar. I avui ha sigut el dia.

L'idea era fer tota la cresta del Montroig, així que surto de Balaguer i passant per Gerb, Convent de les Avellanes i Vilanova de la Sal he arribat a Montalegre on he gaudit de les vistes del no-embassament de Sant Llorenç de Montgai i de la plana, mentres em menjava una barreta i llavors a disfrutar a tope de la carena de cap a peus, es a dir entrar per Montalegre i sortir aprop de la presa de Camarasa....espectacular. Costa decidir si disfrutar de les vistes del sud, amb tota la plana o del nord amb el Montsec. De tant en quant s'ha de mirar al terra perquè per pedres cabrones no serà.
Quan he arribat al final he baixat per un sender que no coneixia i que dona al que porta a la Cova del Tabac, però jo l'he agafat en direcció contraria i he fet tota l'obaga. Aquell racó és bestial, molsa per tot arreu, animals i rosada, que més es pot demanar? doncs vistes del embassament. Al arribar a l'estació de Vilanova he agafat un corriol que porta al Barranc de Sant Miquel. Mentres anava per la pista direcció Santa Linya he vist que a la Cova gran havia escaladors...allò sembla les rambles, sempre hi ha gent. Desprès de pujar al poble i agafar aigua ja només ha quedat arrossegar-se qual cuc fins Avellanes, on l'Anna m'ha vingut a recollir.
Llàstima d'estar limitat per un cos que ja no podia gaire més, perquè avui hauria anat a parar al Pirineu. 

Resumint, ruta molt salvatge, només un biker a Montalegre i la resta natura i només natura.



El No-Embassament de Sant Llorenç de Montgai



Congost de Terradets i Montsec

Per patí no ha sigut...com per entrepussar

Obaga...humitat i verdor





Prenent lo sol i menjant algo a l'estació de Vilanova






2 comentaris:

Driba ha dit...

Santi,
molt interessant la ruta. Fa uns anys quan estava per Lleida vaig trepitjar aquest terreny amb la BTT i em va semblar fantastic... crec que m'ha obert el cuquet per tornar-m'hi a remenar d'aquí a no gaire!

Santi Millan ha dit...

David
Sento la mort de la Iaia...dels nostres padrins hem pogut aprendre coses molt importants i tot que la trobaras a faltar en el record estara sempre.

Respecte a la ruta....proposta!!!! jo t'ensenyo algo per la noguera i tu pel pallars???? ahhh i de pas la fem petar una estoneta.

Salut i forces