dimecres, 19 de desembre de 2012

Dinant sol com un mussol

Ahir vaig tornar a recordar que amb poca cosa es pot disfrutar molt.

En un principi tenia que passar-me més de quatre hores amb el cul pegat a una pedra gelada, la temperatura de 5ºC tampoc ajudaria, el ventet que passaria pel congost em trauria el més petit indici d’escalfor, el ull pegat a l'objectiu del catalejo, pels amants del català correcte ullera de llarga vista, i dinant qualsevol cosa....i tot això a canvi de la NO segura presència del amfitrió de la zona.

Però li vaig girar la truita al destí, i passant pel forn de Camarasa on em vaig agafar el dinar. Normalment agafo coca de recapte, la famosa i més bona coca de Camarasa, però ahir em vaig decidir per la coca d'escalivada, sense paraules. Desprès 25 minuts de pujar carregat com un ruquet català amb tot el material i llavors, la pedra gelada....això tenia que ser sí o sí.

M’instal•lo i poc desprès apareix el bitxo, perdoneu que no digui l’espècie en concret però així m’ho demana la feina i la pau del propí bitxo. Veure’l venir directe cap a mi i jo sense bellugar un pel, acabaria sentint el soroll de les seves plomes travessant l’aire.....això no té preu – Senyor Mas, ja em pot retallar el sou que això vostè no ho viurà mai, mai !!!


 

Amb l’emoció del moment ja tenia clar que dinaria amb la seva companyia, però la natura no és previsible. Passen els minuts, els quarts, les mitges hores i les hores i al final decideixo dinar la coca de Camarasa solet com un mussol, però content ja que encara tenia gravada l’imatge viscuda minuts abans.

Tot i els nuvols prims que fan augmentar la sensació de fred, la coca entra de meravella i entre el primer i segon tall torno a veure el bitxo. Ara lluny, molt lluny, però el veig. Una estona molt profitosa i desprès molta estona de fred i espera sense més recompensa.

Al final quan ja no tenia més roba per ficar-me, amb els peus glaçats però estranyament feliç torno a deixar la vida salvatge per tornar al món civilitzat.

La societat ens diu que necessitem cada dia més coses per viure i la vida m’ensenya que cada dia necessito menys per ser feliç.

8 comentaris:

Dani Terrisse ha dit...

Quin privilegi Santi!! T'he de dir que jo també el vaig veure un dia des d'on t'has parat a dinar... Anava amb la bici per fer els dos montsecs, però vaig parar una estona per agoitar-lo!

Santi Millan ha dit...

Dani SOM uns privilegiats!!! Doncs mira que baixar per allí i tenir temps de mirar el cel és de Crack. Salut per tu i la family, que tots plegats feu molta enveja..sobretot amb els esquis de muntanya. En un altra vida li ficarè remei jajaja

Dani Terrisse ha dit...

Eiii!!! No cal esperar una altra vida! Quan vulguis et trobo material i cap amunt!!!

Mariano Ortiz Diego ha dit...

Ejem...Santix, perdona per la pregunta però...¿quina és la diferència entre coca de recapte i coca d'escalivada???ho dic perque totes dos porten els mateixos ingredients i fets de la mateixa manera...no se...

Santi Millan ha dit...

Curtit Doncs la disposició dels productes....a la de recapte està tot tallat petit i a la d'escalivada son tires alternes de pebrot i albergina. Sutilitats suposo.
Salut

Anònim ha dit...

Quina sort tenim per tenir una feina en la que disfrutem.
Ah, i la coca estava boníssima.

Anna

Anna Seix ha dit...

Doncs molta sort tens tu de la feina que fas! ni bomber ni futbolista... que carai! Hi ha tasques de la vostra feina que són impresionats i jo les admiro molt!
I quan vulguis pugeu a esquiar, o a caminar o a xerrar, ja saps que per la conca de Tremp sempre sereu benvinguts!
Una abraçada Santiaguin!!!!

Santi Millan ha dit...

Anna Seix
Bomber des de petit que m'agrada, i futbolista?? doncs amb un any a 10 millions d'euros que guanya el Messi em retiro i a viure la vida a la camper jajaja
A veure si passen les festes i us venim a veure i xerrem i fem algo.

Bones festes i molta salut... per cert a Tremp s'ha acabat el món???? aquí a Balaguer no jajaja