dissabte, 16 de març de 2013

Estic esquiant




Doncs sí, ja estem esquiant que no vol dir que ja sapiguem esquiar.
Feia molts anys que em moria de ganes de provar l’esqui de muntanya i sempre se’m feia molt costa amunt. Eren tantes coses noves i tan diferents a lo que tenia controlat que sempre trobava o una excusa o directament em feia enrere.
Però gràcies o segons es miri per culpa de facebook i les fotos dels amics/amigues fent esqui de muntanya, el cuquet per dintre va anar fent més força i l’última espenta va ser que l’Anna també em volgués acompanyar en el projecte Pow!!!!

Total que el projecte Pow consta de uns quants passos o cicles que s’han d’anar fent per arribar a un dia fer una ruta obrint traça pit amunt i desprès de disfrutar de les vistes, tirar-nos avall disfrutant d’una baixada lliure i sense pilones de remuntadors ni sorolls que no siguin els esquis obrint-se pas per la neva verge.




Per ara el primer pas està fet. Ens em calçat les botes, que té la seva feina, i a fer hores a les pistes d’esquí. Hem començat per les cintes, desprès remuntadors i blaves i també anar fent croquetes a la neu que caure està permès però aixecar-se es obligatori. Ara estem al procés de les vermelles, el tenim bastant costa avall, mai millor dit. En total portem 29 hores i 11000 m-. Ja estem mirant on, quan, com i amb qui fem l’estrena a la muntanya de veritat. Si algú coneix cursos d'iniciació al esqui de muntanya doncs serà benvinguda tota suggerència o recomanació.




Personalment pensava que això d’esquiar no m’agradaria però m’ha ben enganxat i suposo que el fet de poder disfrutar de la neu entre setmana amb la pau i tranquil·litat que hi ha a les pistes ajuda molt, i més a mi que soc ermità per definició.
Per ara he provat Boi Tahull i Port Ainé, i per ara no hi ha color, Boi Resort sí o sí. Els treballadors molt amables, la neu, sense entendre, em sembla molt bona i aguanta molt bé les temperatures elevades, les pistes molt divertides i si a sobre l’afegim els preus doncs el resultat es que em faig fan de aquesta estació.
Ara només espero que la temporada s’allargui el màxim possible i poder agafar més nivell i poder acabar la temporada amb un bon nivell perquè a la vinent poder ja dedicar-nos a fons a foquejar i deixar el parc infantil de les estacions i passar a les muntanyes lliures i sense límits.


2 comentaris:

Dani Terrisse ha dit...

Enhorabona parella!! La clau de l'èxit és poder-ho fer junts! Quan vulgueu fer "l'estreno" amb les pells, aviseu-nos!!!!

Santi Millan ha dit...

TerriBble!!! o no??? ara que se que pilles pajares i coses de mortals jajaja
Ja tens raó, lo més important, qui està al teu costat fent el que sigui.
Et prenem la paraula i a veure si trobem un dia i ens feu una master-class.

Salut i petons a la family