dissabte, 24 de gener de 2009

206-1= exasperant lentitud


Diuen que el cos humà té 206 ossos, jo la veritat no m’he entretingut a comptar-los, doncs ja sabeu que jo només m’he trencat un, el quart metacarpià, petit i ridícul, però un al cap i la a fi. Doncs si ho mirem des del punt de vista percentual resulta que m’he trencat 0,48% dels ossos del meu cos, que sona molt poca cosa però des del punt de vista de vida quotidiana puc assegurar que aquest 0,48% és basic i vitalment necessari.
Cada dia quan m’aixeco tot son limitacions. Intentar fer el llit és difícil però intentar que tot quedi simètric és impossible. Esmorzar fruita que no sigui un plàtan torna a ser impossible, com trobo en falta els meus kiwis. Bé no continuo amb les meves limitacions perquè podria col·lapsar internet.
Degut a que estic de baixa tinc moltes hores lliures però aquestos primers dies no vull fer res d’esport, tipus córrer, per cuidar al màxim la fractura i ja més endavant començaré a fer alguna cosa. Cada dia que puc i no tinc que anar a buscar la baixa o alguna historia relacionada amb metges, doncs surto a caminar un parell d’horetes a ritme viu, però tot succeeix tan lentament que hi han moments en que em fico nerviós. Sort que llavors em fixo en algun detall que només amb la lenta velocitat que porto puc observar i tot i haver passat per aquell lloc infinitat de vegades doncs no m’havia adonat.
A més de caminant i aprofitar a tope la connexió a internet buscant chollos (properament tindreu noticies) i info relacionada amb infinites coses, també m’estic afeccionant a la lectura.....sí, sí, i no de revistes d’esport que ja us vec venir, no. M’estic llegint el Alquimista de Paolo Coelho, m’està agradant força i ja estic apunt de acabar-lo, ara faltarà que la meva assessora literària em deixi un altra.

Aquest cap de setmana podria haver pujat a Benasque a veure el Campionat d’Espanya de triatló blanc però m’he estimat més quedar-me a casa per no ficar en perill la meva recuperació i és que la neu, el fred, el vent, la muntanya i jo, inútil com estic, era massa arriscat. Tot i això trobaré en falta el poder riure amb la Mireia i Maria, i disfrutar de les filosofades esportivo-bibliques i del humor negre jajaja. Segur que s’ho passaran de puta mare i tindran un munt d’experiències noves per explicar-me amb un bon xocolate calent i molts riures quan tornin....i inclús alguns d’aquestos riures no els pillaré però riure de lo bé que s’ho passen elles recordant-ho.

Doncs poca cosa més per explicar. A finals de setmana tinc visita amb un traumatòleg i espero poder visitar un altre per tenir dos opinions del estat de la fractura, i com tindre bones noticies (així ho espero i desitjo) doncs començaré a córrer molt suau i a pedalar al rodillo, i si amb una mica de sort em canvien el embenatge per un altre que em permeti conduir doncs pujaré a la muntanya, que tants dies a la plana sense veure una pujada, una baixada, una argelaga, un sender o un bicho m’estic tornant boig.....necessito vida salvatge, necessito tenir davant meu la vista que tenia el divendres de la setmana passada uffff quin plaer.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Santi!!!,tranqui que ja veuràs com milloraràs ràpidament.
Menja una mica més que a la foto estàs molt prim,però prim prim...
lo tauró de secà

anneta ha dit...

Osti com t'entenc... amb les caminades, els llibres, els moments d'internet... tot això ho podria haver escrit jo tot just fa uns mesos! La diferència és que jo no tenia trencat un òs, sinó que n'estava creant uns quants més... jejeje!!!
Espero que et recuperis aviat... ara vaig tant de cul que vaig saber ahir lo de la teva lesió!!!
Doncs ja saps que has de fer... és el moment d'enriquir-te en altres sentits... no tot s'acaba en el curtiment!
Una abraçada ben forta!!!

D.Luis ha dit...

otro que te entiende noi!!
Hace un par de dias que empiezo a ver la luz y espero poder entrenar en unos dias ya, pero este mes y medio que llevo, se me ha hecho muy duro sin poder disfrutar de todo eso que dices.
Yo siiiiiii estuve este finde en benasque viendo correr a mi hermano y a gente que tu nombrabas tb. Anda que no lo pasaron mal, pero tannnnn bien a la vez!!!
Paciencia tio y en menos tiempo del que piensas, todo lo volveras a ver majete!!
1 saludo

demolitsteam ha dit...

Ep!!

No sabia que estiguessis ko. Res noi, paciència i a fer bondat uns dies. Tranquil que tot passa, les estones dolentes també.

Cuida't, que aviat et tenim que tornar a "enganyar" algun dia

Gerard ha dit...

Ànims gasela, que d'aquí uns dies ja et veiem per la Noguera apatrullant i entrenant pel monte! que la recuperació sigui ràpida, cúida't.

Santi Millan ha dit...

Bones,
Lluis A veure si resultara que em veus prim, pero prim prim perque portes les ulleres de nedar jajaja No em parlis de engreixar-me que ja estic als 69kg...si pujo a 70 em suicido jajaja

Anneta Aviat pujare a veure a la family...encara que sigui amb el tren de la Pobla. Un petonet per tu i pel petit i una abraçada del Terribble

David Luis gracias, y tu que ahora ves la luz cuida la tendinitis y a disfruta

Demolisteam Quan dius que quedem per "enganyar-me"? ja tinc ganes, i moltes. Salut Mestre

Ave Fenix estic amb lo teu pero esta dificil el tema, aquesta setmana et truco i parlem. A veure si aviat podem apatrullar junts la Noguera.

Salut per Tothom.....Maria per tu racio doble ;-)

Luigi ha dit...

Bé, per internet també pots adquirir una fabulosa sèrie en DVD "Planet earth" que surten uns bitxos molt xulos de tot el món i els veus molt d'aprop i tal, jejeje

Vinga, una fractura passatgera, i també una curtimenta més

I què bones que són les caminades! ;-)