divendres, 30 de gener de 2009

Be patient my friend

Sigues pacient amic meu.....això és lo que m’estic repetint a mi mateix últimament.

Ahir tenia visites als traumatòlegs, una pel matí al de la Seguretat Social i l’altra a la tarda amb el de la mútua de la federació de triatló.
Pel matí com ja imaginava millor no parla. Estic convençut que el problema és el sistema de funcionament de la sanitat pública però el tracte rebut va ser horrible, només diré que ni em va mirar a la cara i es va limitar a dir-me que torni d’aquí a tres setmanes..... està vist que a la seguretat social una fractura és 4 setmanes d’immobilització i tot perfecte..... això sí, si tens una addicció com el tabaquisme, alcoholisme, drogues o sobrepès....cap problema, tractaments gratis, unitats especialitzades i tot lo que necessitin arghhhh em fica dels nervis que els meus més de set mil euros anuals que tinc que pagar a la sanitat pública vagi per aquestes coses.
Conec un munt de metges molt bons que treballen per aquest sistema, però és molt difícil que puguin fer com ells voldrien la feina doncs el sistema és no els hi permet.

Per la tarda visita al traumatòleg de la unitat de medicina del esport. La veritat anava molt desanimat però com no tenia res millor a fer doncs cap a dins. Resultat, sorpresa darrera sorpresa. Una doctora impecable, em tracten com a una persona, em deixen parlar, m’expliquen les coses, veiem junts la evolució de la fractura a les radiografies, em presenten totes les opcions i al final conjuntament decidim per on tirar. Total com la fractura per un extrem va molt bé i per l’altre va una mica malament decidim canviar el embenatge semirígid per un totalment rígid on el dit esta totalment immòbil i en dos setmanes em tornen a fer radiografia per confirmar que tot va bé....resultat tot i la mala noticia de que un extrem de la fractura s’ha separat una mica surto content perquè m’han tractat com a una persona i segur que ara amb lo positiu que estic segur que curarà millor.

El nou guix.

5 comentaris:

Danielet ha dit...

Eiii Santiaguin!!!!!!!!!!! Jolin ara me'n essabento de lo del dit!!
Espero que et recuperis be i aviat. Menos mal que amb un dit de la ma trencat encara es pot anar a correr, eh? jejjej. Si algun dia tens ganes de fer-nos una visita ja ho sas. Ara no tens l'excusa de no tindre temps. I si no pots conduir agafes el tren...
Anims i una abraçada ben forta de part dels tres!

Luigi ha dit...

Òstres, es veu molt aparatós, però sembla que estàs en bones mans!

Al lloro amb la "invasió" de gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) a l'interior!

Be beer my friend (es veuen d'una altra manera les coses :D)

Santi Millan ha dit...

Danielet córrer? ni això puc fer, la fractura és xunga i millor repós total. Ara per ara només passejar i pujar escales. La visita la tinc pendent. Salut per la familia.
Luigi Les gavines? doncs fent el cens d'hivernants no vaig veure cap però desprès m'han comentat que hi han unes quantes. I jo sense poder anar a veure-les.
La beer millor la deixo per l'estiu, amb el fred soc més de chocolate calent.

Salut

anneta ha dit...

Santiaguin!!!!!!!!!
Com hem vas dir tu un dia... amb la vida que portes i la actitut positiva que mostres tot sortirà bé! No pot fallar!!!
Una abraçada ben forta!

sergi ha dit...

Anims que dos setmanes passen rapid!Lo important , que es recuperi i es soldi bé la ma.Desprès , amb les magnífiques condicions físiques que tu tens , en un plis tornaràs a estar en forma.
Anims , que la Zegama t'esperà!!A veure si tenim tots sort!