dijous, 26 de febrer del 2009

Torno a ser esquerra

Ahir visita doble als traumatòlegs on per fi em van alliberar del guix i ja torno a tenir alguna facilitat més per la vida quotidiana. Però no tot van ser bones noticies i és que el fet de treure’m el guix va venir acompanyat de frases certament preocupants, com per exemple,
- La fractura encara no està consolidada.
- Podràs fer vida normal, però dubto molt que recuperis tota la mobilitat.
- Aquestos primers dies tens que tenir molt de compte de no fer força de tracció amb el dit.
- Aquesta fractura tenia i té molt mala pinta.
- Et quedarà una deformitat en aquesta zona.
I més frases que no vull recorda.
En definitiva que prefereixo mirar la part positiva i pensar que...... pensar que fa solet i que sempre tindré el meu solet per carregar les piles.
Per cert la majoria de gent que em veia amb el braç enguixat em preguntava si em feia mal, la resposta era que no, i és que realment les dos fractures d'ossos que he tingut una vegada baixada l'inflamació no fa gens de mal. Lo que si fa mal de veritat és intentar recuperar la mobilitat perduda. Desprès de dos sessions de recuperació cassolana per la nit no he pogut dormir pel mal que em feia............. fins i tot a les cinc del matí m'he pres un gelocatil per poder dormir.

Canviant de tema, com durant uns quants dies continuaré parat i sense explicar res he pensat que aniré penjant videos que tinc a favoritos o simplement que divagant per la xarxa he vist i crec que us poden fer riure, reflexionar o lo que sigui.

6 comentaris:

Luigi ha dit...

Joder, no és per res, però algun especialista d'aquests rams hauria de fer algun curs de psicologia aplicada al pacient, perquè poden arribar a ser tan desagradables... Obliden tot sovint que no treballen amb una ciència exacta i que el seu diagnòstic no és infalible.

En fi, et desitjo el millor ;-)

Anònim ha dit...

Ànims! Tu al teu rollo. Els metges tendeixen a exagerar...no et deixis doblegar per 4 frases. A tu et toca demostrar a la curta o la llarga que no ha fet un diagnòstic precís.
Mira aquest vídeo molt bo de cruz i raya, boníssim. http://www.youtube.com/watch?v=UNL2XndR180
Salut i força
A reveure

Unknown ha dit...

Nois teniu molta raó i jo també ho se però quan estat dins del "tunel" costa de recorda que té un final i lo que normalment no t'afecta ara sí ho fa.
Això sí, tornarè i amb més ganes així que vigileu la vostra esquena jajaja és broma.

Salut

Anònim ha dit...

Venga, que aixo ja s'acaba!

Als metges deixa'ls estar, pq el dimarts vaig anar al Martin Rueda (fill) pq em mires lo dels genolls i es tracta d'un problema "estructural" de rotadors de cadera, que els tinc molt escurçats i no em deixen correr be. Paraules textuals: "hi hauras de conviure tota la vida, poc si pot fer". En aquell moment no sabia si marxar corrent o tirar-li la camilla al cap.
Despres vaig parlar amb el fisio que em va explicar un munt d'estirament i que em ganes es pot millorar bastant.

Aixi que ja saps, per molt que diguin, tu fes els exercics de recuperacio i mentalitat positiva, que sembla que el cap nomes afecta de tant en tant.

Si al final començarem a entrenar els dos alhora! Si vols quedar algun dia ja sas.

Quan puguis tira-li un ull a www.ibonzugasti.com, no fa gaire va tenir una caiguda amb problemes al canell, i el tio es una maquina.

Unknown ha dit...

Marc Ja tenim motivació per tornar.... quant estiguem bé fem una visita als nostres metges i els diem que estaven equivocats i que amb constància i moltes ganes és pot fer coses que la ciencia dona per impossibles.
Ja quedarem i ens fotem un bon entreno, això sí jo convidarè a algú perquè et faci xerrar i puguis de pulsacions jajaja

Salut Juvenil ;-)

MireiA Santesmasses ha dit...

TENS 2 OPCIONS, Pensar amb Negatiu, i creure q realment et quedara una mà horrible i mai més podras manejar uns pinyos...o, Pensar POSITIU, afrontar el que vingui i sempre de la millor manera possible, q la vida es un regal, i...VOLER ES PODER Santi, ahir m'ho va dir una dona que ha superat lo més xungo que pot passar a una persona, i ara aconseguit tornar a caminar sense ajuda, però saps quina va ser la seva clau, NO RENDIR-SE, i pensar en positiu. Anims.