Impermeabilitzador Nikwax TX Direct

Tenia un impermeable Pearl Izumi verd fosforito que per anar amb la bici a la feina m'anava molt bé per la alta visibilitat i perquè com tot impermeable para molt el fred, vent i pluja.

Deu tenir més de vuit anys i el temps havia fet feina en la capacitat de mantindre l'aigua fora de la part interna. Amb una pluja molt suau i per poc temps encara aguantava, però amb intensitat o una estona superior a deu o quinze minuts l'aigua entrava com si fos una capa permeable qualsevol.

L'últim dia que vaig arribar a casa mullat tot i portar el chubasquero vaig decidir que em tenia que comprar un de nou. 

Començo a mirar per internet i recordo que havia un producte que servia per recuperar les característiques impermeables de teixits estil GoreTex i similars. Poques marques trobo, com a molt tres o quatre i difícils d'aconseguir, total que al final decideixo que per les opinions i videos que he vist la millor i amb possibilitats d'aconseguir és el Nikwax TX Direct, té de bo que no cal activar amb calor ni rentat amb aigua calenta ni planxar. El busco en tendes fisíques però res, al final el compro a Bike-Discount i tot perfecte.

Compro el pot de 300ml que dona per 3 peces de roba. Agafo un jaqueta Trango de Goretex i el impermeable Pearl Izumi que no recordo quin és el teixit impermeable que porta, els fico a la rentadora amb programa de roba d'esport, amb aigua freda, centrifugat a 400rpm i amb 200ml del Nikwax. I una vegada eixut el tacte no ha variat gaire, com a molt una miqueteta més relliscós i amb una superfície més homogenea.

La prova definitiva encara no ha arribat ja que encara no he reunit el valor per sortir amb pluja i fred, però la prova sota l'aixeta del lavabo fa molt bona pinta. Abans del tractament amb pocs segons les gotes ja no relliscaven i poc desprès ja mullava la roba i s'enfosquia, ara desprès d'una bona estona les gotes continuen relliscant i no mulla la roba.

VIDEO DEL ABANS

VIDEO DEL DESPRÈS

A falta de veure la durabilitat del tractament, per ara estic més que content amb el Nikwax. He passat de tenir que pagar més de 100 euros per un impermeable nou a pagar 12 euros i com si tingués roba nova. Ara ja puc sortir a mullar-me.

Explorant el Montsec d'Àres

Boira que pujava del embassament de Canelles però ja deixava veure Àger a l'esquerra

-Que li ha passat a aquest que es fica a escriure al blog-. Segur que és lo primer que us ha vingut al cap, i raó no us falta.

Doncs feia dies que no em sentia explorador. Agafar les sabatilles, el gps per sapiguer per on he passat, la motxilla carregada amb aigua, menjar, roba i alguna cosa per si de cas....i a descobrir algun racó. Lo que més m'agrada de tot plegat és que per més exploracions que faig sempre queden racons per descobrir i perdre-s'hi.

Avui ha sortit dia exploració. Sembla simple però cal ajuntar en un mateix moment, forces per emmerdar-se, perseverança per no girar cua a la primera de canvi, tenir un dia sense hora de tornada, portar dies barrinant al cap aquell racó que una vegada vaig veure o aquella traça que he vist al mapa i sobretot cal motivació.

Al tema. Sortida del poble d'Àger amb la boira quasi desfent-se però amb un fred important (-1º). Quan ja estava canviat he fet un canvi ràpid traient-me la jaqueta i ficant-me l'armilla paravent (encert total). Primers pasos per la pista que sense pujar molt va guanyant alçada direcció Ermita de Pedra. A la font de la Pedra agafo el barranc del mateix nom i per senderet anar pujant entre molta pedra fins la Font de Gabrieló. Direcció oest per la pista arribo al camí asfaltat, anar baixant fins agafar el trencant direcció Castell de Sant Llorenç i als pocs metres agafo la pista que em durà al Montsec de Badia, raconet ben tranquil i anar fent. Agafo el sender, que passant per un raconet màgic i ple de teixós, em deixa al peu del Castell. Ara per pista fins al Pla de Lluís, i aquí comença l'exploració.

Surt un sender que sense por s'encara a la paret del Montsec i per les Costes del Grau sembla que pujarà. Primer molt fàcil desprès amb més pedra i pedretes, per acabar pujant per tartera pura i dura. Un pas endavant i dos passos enrera relliscant sobre les pedres, com s'ha fet desitjar arribar a peu de paret. Una vegada allí. -I ara per on? Ah sí allí una fita, allí sembla que hi ha una branca trencada, allí una esgarrapada-.Fa estona que no veig "res". Aixecar el cap i, -Que collons faig aquí?- Impossible per enlloc. Tornar enrere fins al últim punt civilitzat i on no havia mirat allí continua el camí. Desprès de molta diversió, esforç i activitat neuronal.....estic a dalt de tot. Em giro i, -Per on he pujat?- 

La Noguera no tindrà pics de 3000m però a mi em dona tant o més que rutes alpines.

Per la carena anar fent fins al observatori astronòmic i baixar fins al cotxe per asfalt, pista, sender.

Quatre hores de natura salvatge, sense un soroll civilitzat només el soroll del vent passant per les fulles dels pins, o per les plomes dels voltors...aquests podrits m'han vist i han dit avui dinem fijo i m'han anat seguint per les Costes del Grau de ben a prop.

Au ja la teniu, una bona parrafada gratuïta. Només em queda dir que sortiu a explorar però amb seny, sense deixar rastre del vostre pas i sobretot respectant la natura, que els animalons i les plantetes estan allí cada dia.

Sallente, Pic de Dellui, Pic Mariolo

Ruta que tot i sortir d'un lloc molt típic i concorregut com és el Pantà de Sallente una vegada arribat a la Collada de Dellui comença un racó molt tranquil i preciós que no havia conegut encara i que agradat molt.

Com deia sortim de Sallente i enlloc de pujar per Pigolo, que és lo més comú a part de l'opció dominguera del telefèric, nosaltres hem pujat pel sender que va sota la sirga del telefèric per un camí poc freqüentat i molt divertit però que puja dret i que fa que la ruta comenci forta.

Tram equipat, pujat dret però sense complicacions

Arribats al Estany Gento fugim de la multitud ràpid pel camí que porta direcció Colomina, una vegada s'arriba al carrilet ens desviem direcció Estany Tort, Estany Mariolo, Estany Cubieso i pugem ben dret a la Collada de Dellui. Allí enlloc de seguir el camí seguirem les fites que ens queden a la nostra esquerra i anirem pujant fins al Pic de Dellui 2082m.

Senda amb fites que porta al cim del Dellui, darrera Estany Cubieso

Estany Major de Morrano vist des del cim del Dellui

Estany Tort, mai l'havia vist tan buit

Baixem al coll ben marcat que tenim al S-O i allí seguint l'orientació que portem comencem la entretinguda cresta, sempre per la banda E, que ens portarà al cim del Pic de Mariolo 2857m. Allí tenim la sort d'aixecar una Perdiu blanca, la primera vegada que veia una. Baixem al coll que veiem al S-O i allí seguim les aigües que ens portaran per una vall molt bonica i oblidada pels Estanys de Reguera, el deixem a la dreta, l'Estany de Grenui, el deixem a l'esquerra, i tot seguit el de Morera, que el deixem a l'esquerra i passem per sobre la paret que reté les seves aigües i tot seguint el GR 11 anem a buscar la Collada de Font Sobirana i baixem suaument fins Estany Gento.

Panoramica a l'esquerra de tot Dellui, collada i la carena amb Mariolo i nosaltres a la Collada

Un vigilant del territori

Ara tot seguint el carrilet fins que arribem a Pigolo i ja pel seu camí baixem fins al punt d'inici.

 Sessió de crioterapia amb el Buff que em vaig trobar per la ruta

Per la ruta vam utilitzar el mapa Estany de Sant Maurici Encantats 1:25000 de l'Editorial Alpina. I el track de la ruta el trobareu al Wikiloc.  

Haute-Garonne

Teniem uns dies de festa en previsió que sigués un dels afortunats que podien participar l'experiència que Gore-Tex havia creat, l'Alpine Quattrathlon. No vaig tenir sort, o sí, perquè ens hem muntat uns dies pel raconet entre Vall d'Aran, Bagneres-de-Luchon i Benasque que res ha tingut a envejar als de Gore-Tex.

Amb l'excusa que no haviem vist mai una etapa del Tour, vam decidir ficar-hi remei amb l'etapa que passava pel Coll del Portillón. Com a experts, el dia abans vam arribar i agafar lloc a primera fila, vamos com uns reis. Per la tarda passejada sortint del mateix coll, disfrutant dels impressionants faigs i avets, així com de les vistes de la zona que allí on fiquessis l'atenció el verd estava present. La veritat és que una vegada localitzats els primers nabius les vistes van perdre interes i el nostre berenar ens esperava. Ben tips vam tornar a la camper i la cosa anava agafant ambient pre-tour per segons.

Com el Tour passava a migdia, vam aprofitar per fer una excursió al Coll de Baretja, amb unes vistes alpines dels 3000 que fan frontera entre França i Espanya, com teniem el Pic de Aubars al costat mateix doncs amunt que no semblava gaire. Desprès van resultar que el meu càlcul de 200m+ es va convertir en quasi 400m+. La baixada va ser ràpida perquè només feiem que sentir soroll de la gent que esperava que passessin els ciclistes i per moments pensàvem que ens els perdiem. 

Vistes des del Tuc d'Aubàs 2073m

Al arribar a la camper, vermutet i a veure l'espectacle del Tour....a sobre Purito ens va regalar un sprint dels seus. Ole per ell, com a professional i com a persona, em sembla un tio molt majo.

Desprès que tot tornés a la pau habitual d'una carretera de muntanya, vam decidir aixecar el campament gitano i anar a explorar nous territoris francesos.

El lleó del Tour

Així estan les cunetes

Purito esprintant per passar el primer pel Coll del Portillon

Vincenzo Nibali ja anava de lider i fins a Paris

Hospice de France, Bagneres-de-Luchon i Granges d'Astau van ser els llocs on vam instal·lar el campament. Quina diferència entre França i Espanya o Catalunya...allí una camper o autocaravana és un més, aquí ets un apestat que només ve a embrutar-ho tot i sense deixar un ral. Potser per aquest motiu cada dia m'agrada més França.

Del Hospice de França, vam fer una ruta circular molt i molt bonica. Es tracta de pujar al Port de Benasque per un camí molt ben trobat que amb infinits zigs-zags va guanyant alçada fins als 2444m del port, passant pels Llacs de Boums du port . Allí vistes de la vall del riu Esera i dels glacials....millor dit lo que en un temps van ser els glacials del Aneto i Maladeta. Llavors per tornar a l'Hospice, però sense desfer el camí, vam anar a buscar el Port de la Picade i el Pas de l'Escalette i baixar per la Vall del Frèche. Aquí l'enllaç

Pujada entre la boira al Refugi de Venasque i més amunt al Coll

Quasi al coll de Venasque mirant a França, llac Boums du Port

Vistes del Aneto i Maladeta, abaix esquerra es veu el refugi Renclusa

Vall de Frèche

Des de les Granges d'Astau, fins on arriba la carretera asfaltada i on hi ha una gran zona d'aparcament i esbarjo amb el riu al costadet, vam sortir a veure el Llac d'Oô, amb la seva cascada de més de 250 metres, només per aquest passeig ja val la pena. Però nosaltres vam continuar pujant en direcció el Coll de l'Espingo i mentres disfrutavem del Circ del mateix nom vam menjar algo al costat del refugi. Llavors passant pel encara més bonic Llac de Saussat i remuntant fins al Llac Coume d'Abesque on teniem el Pic del Portillon d'Oô i el Perdiguero allí adalt però definitivament vam fer mitja volta i cap a la camper.

Llac d'Oô i la seva cascada de més de 250m

Llac d'Oô vist pujant al Coll d'Espingo

Llac Saussat

Vam fer més cosetes però potser aquestes van ser les més interessants. Ens va quedar pendent visitar el poble de Bagneres-de-Luchon que les dos passades amb camper i bici que vaig fer em va donar la sensació que es pot perdre un matí perquè val la pena. Això sí millor deixem la visita per una època menys turística perquè ara estava a petar de gent.

Com a mapa de la zona a nosaltres ens va semblar bastant bo el Carte de Randonée Bagnères-de-Luchon Lac d'Oô 1848 OT de I.G.N. escala 1:25000

Per últim dos petites anotacions ciclistes. Un dia vaig sortir amb la bici de carretera a fer el Port de Peyresourde per la vessant de Bagneres i el Portillon també per Bagneres.
Del Peyresourde he de dir que vaig sortir de Granges d'Astau i vaig començar a la pujada del port al poble de Cazeaux-de-Larboust, que més o menys es la meitat del port, però vist lo vist crec que es la part més guapa i menys perillosa per amplada de via i trànsit. Em va agradar que com més a prop del coll més bonic és i tot i que el cansament va en augment sempre pots aixecar el cap i disfrutar de les vistes.

Del Portillon, poques vistes però molt ombrívol que amb calor s'agraeix, i lo pitjor que sembla una mica un tortura, ja que a cada metre que s'avança la pendent és més i més dura, i els tres últims quilòmetres pel meu gust i estat de forma (ara admeto tot tipus de xists perquè lo que jo tinc a la bici es podria denominar de qualsevol forma menys estat de forma)  son massa durs i em feia anar atrancat. Sort que a dalt m'esperava l'Anna. Hem vaig fer foto a la senyal del coll per la vessant que havia pujat però crec que apartir d'ara ho fare per la vessant que baixi que es on més bé m'ho passo...quina passada traçar revolts i més revolts sense fi i tenint estones per admirar el paisatge, estones per agafar velocitat, estones de traçar finet i encara sobren estones per sentir el vent a la cara. Quin plaer disfrutar de baixades tan i tan llargues.

I amb aquest bon rollo cap a casa que l'agost es presenta ple de dies treball però amb la carregada de bateries que hem fet segur que ens passen volant.

Resumint l'infinit

Que en feia dies que no trobava la motivació, el temps, el que dir, el que reflexionar....vamos que fa molt temps que no publicava una entrada al blog i lo pitjor es que últimament ja s'havia convertit en una costum difícil de trencar.

Però aquí està. Resum en fotos, del període d'absència, que sempre fan fàcil passar l'estona pel lector i el creador, i a sobre, passat el temps em fan recorda lo bé que m'ho he passat. 

Racons de La Noguera

Delta de l'Ebre

 Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Menorca

Vall d'Assua

Riu Salenques - Estany d'Anglos - Barranc de Riueno