Això comença a agafar forma

Ja fa tres setmanetes que sembla que la cosa va per bon camí. Començo a fer kms, hores i desnivell.... la mtb encara no però tot arribarà.
Ara tampoc us penseu que estic fent el gran entreno, però com vinc d’un període bastant ruïnós doncs ara que sembla que tot torna a la normalitat doncs em sembla que soc un pro fent infinits kms, quan en realitat faig poquets, però els faig i a sobre content i disfrutant.

Us deixo una frase que em tindria que aplicar més sovint.

L'home és l'únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir sed i parla sense tindre res a dir.

Mitja marató de Tarrega i MOLT més

Treita, pont premiat, pedalar, ull, marques, mànigues, sopar, inflamació, cabeçuts, calor, marques...personals, dinar genial i gelats de dos boles.... a veure qui em diu que no he tingut un bon finde.

Dissabte, vinguda de la gran metròpolis, rebia la visita de la IronWoman, la Cabreta Foteta. Com té objectiu carreteril a la vista doncs a pedalar per les carreteres del Segrià i Garrigues amb poc trànsit, molts tobogans, moltes flors, molt verd i una xerrera digna de les porteres més professionals...ahhh i un mosquit una mica cabró. Això sí la ruta va ser a bon ritme durant les més de 2h30’ de ruta.... inclús varem veure als pulsòmetres els 40km/h.... tot sigui pels invents de la super-ingeniera que dissenyar ponts mereixedors de premis.
Tarda de compres que hi ha qui té la tasca de reactivar l’economia mundial. Sopar de cabres i cabrits amb una cabreta absent per estar al campionat d’Espanya de duatló cros, fent top10, toma nivell !!!
Diumenge de cursa a la mitja marató de Tàrrega, però hi ha qui no podia obrir el ull i no perquè els llençols se l’hagin empegat.
Amb les ulleres de sol, les marques i moltes ganes de córrer anem cap a Tàrrega. La cursa digna d’unes falles valencianes, amb petades dels dos però amb objectius assolits i ganes de continuar millorant. La Maria, puja a la entrega de premis per fer cinquena i jo com m’he oblidat el xip doncs el trenta-unè lloc assolit no consta enlloc.
Desprès d’una bona suada que millor que una bona dutxa i a dinar. Al dinar l’hem clavat amb una amanida de llepar-se els dits i de segon proteïna animal (uns de procedència marina i altres terrestre) i per arrodonir el tiberi i les nostres siluetes un gelat que s’ha resistit però al final ha caigut.

El finde que ve treballo, aparentment una mala noticia, però no se perquè (o sí que ho sé) ara veure els findes de curro amb il·lusió i ganes de.....

Per cert em sap molt greu no poder anar a la cursa de muntanya de la Laura i David però la feina és la feina. Qui pugui que no ho dubti, una cursa preciosa amb un recorregut dur però preciós i lo millor el post-cursa..... sopar, entrega de premis i festa ahhh i diumenge xocolatada popular, de veritat deixareu passar aquesta oportunitat de fer esport a la natura i gaudir d'un ambient muntayenc nocturn.

Abril

Els números del mes de març son:

- Corrent 13 sessions amb 158.95km, 14h 10’

- Caminades 1 sessions amb 1h 57’

- Bici 8 sessions amb 406 kms, 15h07’

- Nedar 3 sessions amb 4kms, 1h50’

Segon més de la meva temporada i lo més destacable és que arriba el bon temps i estic molt malament. És nota el temps parat, però és nota que el coco no està al seu lloc i aqui és on més tinc que treballar i també és nota que la gent entrena molt fort i sortir amb segons qui ara mateix està fora del meu abast.
Definitivament el nedar el deixo com activitat de relaxació i sense cap objectiu... tinc massa feina amb les altres disciplines com per “perdre” el temps a l’aigua. Corrent i amb bici vaig millorant però no tinc fons, no tinc potencia ni explosivitat.....millor dit d’explosivitat vaig ben servit perquè foto uns pets de campionat a la que intento passar del meu ritme cochinero a un ritme exigent.
Pel maig lo més important és trobar la continuïtat que encara no he trobat i per sobre de tot ficar ordre al meu cap i aclarir-me amb un seguit de coses.
De la mala sort no parlaré perquè no hi crec en ella, tot és una predisposició que últimament tinc a que em passin coses dolentes...... el dit trencat, un esquinç del turmell molt bestia i des de ahir una lesió nova, síndrome del túnel carpia.... per no parlar de la putada soferta laboralment o la confirmació de la falsetat d’una suposada amistat. Potser és hora de tornar de tancar-me al meu autisme i renéixer de les cendres amb l’ajuda de la gent del meu petit món.

Us deixo el link d'una web imprescindible pels amants de la bona música i en concret de Metallica, hi trobareu videos oficials i parts de concerts de un munt de gires que han anat fent durant la seva dilatada historia.