Keds i metafísica

Ja fa més d’un any que vaig començar a obrir un debat interior al voltant de les sabatilles de córrer, bé el debat va més enllà d’elles i arriba a una divagació metafísica del fet de desplaçar-nos utilitzant els peus.

Vaig començar a pensar que totes les sabatilles tenien hiper-control de amortiguació, hiper-control de pronació, hiper-control d’estabilitat, hiper-control de no-se-que. Al final vaig acabar pensant que l’espècie humana érem imbécils i no sabíem caminar ni córrer i per això necessitàvem de tot aquest seguit d’ajudes per poder-nos desplaçar.

Llegint i mirant vaig comprovar que els professionals corrien amb sabatilles sense RES, simplicitat i deixant que el peu treballes de manera natural....simple però semblava raonable. Naufragant per internet vaig descobrir una paraula que darrera d’ella hi ha un món i una filosofia que sota el meu parer sembla molt lògica, la paraula és barefoot running (córrer descalç).

Anton Krupicka és un ultra trail runner nord-americà, que si no arriba al extrem de córrer descalç, sí busca el minimalisme en la sabatilla. Si us he parlat d’aquest tio és perquè crec que és molt recomanable llegir el seu blog tan per aquest motiu que us explico, com per la seva manera de sentir el córrer AMB la natura, formant part d’ella i no utilitzant-la com una simple pista d’atletisme amb pedres i pujades.

Doncs desprès de tot aquest rollo, vaig decidir deixar de tenir uns peus atrofiats gràcies a les ajudes de la tecnologia, per recuperar la saviesa natural que a base de milers d’anys d’evolució natural havia creat unes extremitats complexament perfectes destinades per caminar i córrer darrera de preses o davant de depredadors.

El primer pas ha estat durant quasi un parell de mesos anar introduint progressivament més minuts de tècnica de córrer per anar passant d’una recepció basada en amortiguar amb el taló a una recepció més localitzada en la zona mitja del peu....vamos com corrent els que surten a la tele que sembla que enlloc d’intentar trencar el terra com fem els mortals ells sembla que levitin i només acaricien el terra.

El segon pas ha sigut passar d’unes Nike Pegasus o Salomon Xt Wings amb tot de sistemes d’ajuda a unes sabatilles sense control de res i amb una mini amortiguació al darrera, unes Mizuno wave ronin 2. En el camí m’he deixat uns 170gr a cada peu, o lo que és lo mateix, he reduït el pes un 56% aprox. Ara toca el període d’aclimatació, poc a poc aniré passant de tenir com a sabatilla habitual unes hiper protectores a unes que em deixaran llibertat perquè el meu peu em demostri lo perfecte que és sense ajudes.

I desprès de tot això que vindrà? Doncs trobar unes sabatilles que em permetin portar aquesta nova filosofia de córrer a la muntanya, es a dir, unes sabatilles amb una sola que em doni tracció i protecció i res més. Les candidates son poquetes perquè no hi ha gaire oferta al mercat, però per ara les New Balance mt 101 son les candidates número u.

Quan porti unes poques sortides ja explicaré les sensacions viscudes, amb aquestes noves bambes que son tan estridents i galàctiques com comodes.

19 dies

Si cada dia s’aprofita amb ganes, i sense voler-ho fet tot amb l’estrès i angoixa que provoca, al final unes vacances poden donar per fer-ho tot. I que és tot? Doncs lo que teníem ganes i ens venia de gust. Aquest és el millor resum de les vacances, però com suposo que us ve més de gust unes fotos doncs aquí venen.

Una mica de TT (Típic Turisme) per adonar-nos de lo "especials" que son els francesos....barreja de mediterranis i centre-europeus....raros com ells sols!!! Només diré que et cobren per tot, fins i tot per pujar a una pedra....sí, sí, tal i com sentiu per pujar a un pedra....de locos!!!!

Nimes, els jardins de la Fontaine

Avignon, el palau dels Papes

Pont du Gard, Ja podem anar dient del nostre canal Segarra-Garrigues

Les Fonts de la Vauclusses, al·lucinant el lloc, si no fos perquè s'han carregat l'esència natural a canvi d'un lloc idíl·lic turísticament parlant

GORGES DEL RIU TARN

Per poder tenir aquestos paisatges tan verds i fluvials és necessari que plogui. Dit i fet.

Una de les conseqüencies és que els arbres son peludets

L'altra conseqüencia és que o et deixes portar pel riu (amb kayak millor) o.....

et toca atravesar-lo cada dia per poder sortir del camping

Com a bon biciclista algún dia vaig treure a passejar la bici (mtb+slicks) els gavatxos amb lo glamurosos que son em miraven malament

I per acabar, una mica de relax a casa nostra, L'Escala i voltants

Vall de Riqüerna

Dissabte tocava caminar pel Pirineu. Varem decidir pujar a la Vall Fosca seguint la multitud de cotxes que havia a la carretera, però a última hora els van donar esquinazo i enlloc d’anar a Sallente, com la majoria, nosaltres ens quedaríem a Cabdella.
Desprès de tots els preparatius enfilem els costeruts carrers del poble i mentres deixàvem el poble, entravem en un bosquet d’avellaners d’un verd lluent, una mica més endavant sortim als prats farcits de flors de totes els colors inimaginables. En aquest punt amb la vegetació més baixeta podem disfrutar de unes vistes increïbles de la vall de Riqüerna, mentres deixem el bosc al nostre darrera per davant tenim una catifa verda que dona pas a les parts més altes amb el terra nu i on només les pedres donen color i forma a les crestes. Nosaltres desprès de recórrer tota la vall sempre guanyant alçada i com a objectiu el Port de Rus, on obtindrem unes precioses vistes de les valls de Boí. Com amb el port no teníem prou i volíem continuar disfrutant d’un dia genial sense ni un ànima al nostre camí decidim continuar afegint metres positius a la ruta.
De tot plegat em quedo amb lo tranquil•la que és la vall i més sapiguent que un parell de valls més al est està tot plagat de domingueros pujant amb el telefèric a fer el vermut al estany Gento.......per mi això és vergonyós i una manera molt turística de destruir la natura.
Per acabar la ruta i refrescar-nos una mica varem baixar al riu remullar els peus. Freda, molt freda estava l’aigua però ens va deixar com a nous.

Quines vistes més boniques....ah sí darrera es veu el un tros del Triador, Montsent, Montorroio etc


Ultim esforç i el Port de Rus és nostre

Per la cara de concentració sembla que estigui fent algo més complicat que treure'm els mtijons jajaja