dilluns, 3 de novembre de 2008

Plou?!?!?!.....Cap problema

Doncs sí, com sempre que agafo vacances fora del setembre el temps em regala pluja, o vent, o molt fred i aquesta vegades tampoc ha sigut una excepció.
El finde que veient les previsions meteorològiques és podia donar per perdut doncs amb una mentalitat oberta i la gent adient al costat ha fet que sigui per emmarcar.

Divendres córrer en silenci molt ben acompanyat i desprès volta al embassament de Sant Llorenç sortint de Balaguer amb una pluja fineta i que creava un ambient de sensacions, olors i vistes precioses.
Desprès vaig anar a remullar-me una mica més a la piscina, 1900m, i bàsicament lo que vaig fer és agafar unes rampes a les cames de campionat.....suposo que el córrer d’abans i el no haver begut gaire no va ajudar gaire.
Al acabar de nedar vaig anar al que serà el meu “gimnàs” d’hivern. Sempre he sapigut que cal compensar les meves curtides cames amb una mica d’activitat en la part superior del meu cos, però l’opció del gimnàs tradicional és superior a mi i només per preparar l’oposició vaig ser capaç de tancar-me dintre de quatre pareds. Així que com a Balaguer s’ha obert recentment un rocòdrom doncs a treure’m el bono anual. Divendres vaig estar una hora ben bona tibant de avantbraços i em va agradar veure que com més estona em passava a les presses més avançava. Per acabar el dia sopar de castanyada surrealista total que millor no explico perquè sinó ens tanquen a tots al loquero.

Dissabte, pujar la persiana i el tema pintava fosc i humit però Les Motivades (MS2)em fan ficar la roba de pedalar i en un nou record de canvi de pneumàtics (6’49’’) ja estic preparat per morir fotent palos entre carreteros pestosos. La Mireia ens prepara una ruta per carreteres tancades al trànsit, i és que semblava que no hi haguessin cotxes aquell matí......sempre hi ha algun capullo però la resta tranquil•litat absoluta. Com sempre la Maria i Mireia marcant el ritme a base de ritme constant amb alguns canvis per maxacar les cames dels que anàvem al darrera, el Manu, Lluis i jo. Al final 2h 50’ i tot i tenir les cames al principi molt perjudicades al final vaig acabar millor.
Dinar i per la tarda gràcies a JordiJou al rocòdrom, erem una bona colla on vaig acabar de destrossar-me els braços i les mans. Vaig disfrutar molt veient gent que domina molt el tema de escalar i vaig disfrutar dels meus progressos.
Sopar sota mínims i no per la qualitat del menjar, que va ser molt bo, sinó per l’estat de cansament general que hi havia en aquella taula.

Diumenge com ja portavem més de 66l/m2 doncs a per més aigua a la piscina. Jo tenia els braços, mans i en general tota la part superior destrossada i m’hauria agradat anar més a córrer però millor fer cas a l’experta de la tècnica sobre la marxa així que a nedar. Primer al meu rollo fent piscines al meu ritme, a la deriva , desprès alguna que sempre l’acaba liant, doncs va organitzar unes curses per relleus....al final mig marejat i fent que la segura victòria del equip dels nois estigués apunt d’anar-se’n a prendre pel sac. Va ser divertit, moooolt divertit però l’aigua no és el meu medi i em costa de sentir-me agust quan no vaig al meu ritme. Per la tarda i quan ja semblava que no tocava córrer varem acabar estirant cames tot corrent.

Resumint, tot i la pluja, el mal de braços, l’humitat i les indirectes d’un personatge que m’està unflant els nassos, em quedo per sobre de tot amb la bona companyia en que he estat TOT el finde, amb les sessions de Ikea i amb uns somriures que m’omplen de vida.

Us deixo un video que crec que marcarà un abans i un desprès en la meva vida....o així ho espero i necessito.

4 comentaris:

Danielet ha dit...

Osti quin finde tan ben aprofitat... Nosaltres no vam ser capaços de fer tantes coses!!!jejeje
Que duri que duri la motivacio!!

Santi Millan ha dit...

Eiii Terribble!!!
Ja m'han dit que estaves nerviós el finde sense poder sortir de casa. Pensa que això que a Tremp era aigua una mica més amunt és la base per dies de esqui de muntanya a dojo. Això sí que em fa enveja.
Salut

Mariano Ortiz Diego ha dit...

Aquest personatge que fa indirectes...crec que ja se qui es!!jejeje!!per aixo mateix jo ja no hi vaig per alli...¿ho encerto Santi?jejeje!!! Au curtidot, no entrenis tant que te vec massa fi ultimament...!!

Maria ha dit...

Caram!! I resulta que lo més interessant del cap de setmana no ho expliques perquè et sembla surrealista... doncs precisament per a aquestes frikades estan els blogs, ¿no???
Total, això de pedalar, córrer, escalar o nedar ho fas quasi cada dia... mentre que una castanyada així dubto que la tornis a repetir!
Amunt!