dimarts, 1 de juny del 2010

Cangüelis previ al Ultra Trail Sobrarbe

Avui tocava aprofitar el dia de festa, i que millor que fer un test de material i forces de cara a l’Ultra Trail de Sobrarbe.




El pla era provar els keds nous.... bambes per la Maria i Erik i per la gent de Barna, i també trobar d’una vegada els ajustaments a la motxilla per no tenir problemes de ferides. Aprofitant que semblava que avui seria una dia de caloreta he sortit tard i així vaig acostumant al cos a suar a lo bestia.

He deixat la frago a Sant Llorenç de Montgai, he anat escalfant remuntant el riu Segre fins a l’entrada del corriol de la Petrocat, l’he seguit fins arribar al refugi del Buho. La pujada l’he fet a ritme alegre però lluny d’anar a tope, al final han sigut 8’10’’ més lent que el meu record del món mundial. Desprès per pista he passat pel Coll de Porta i pujat a Montalegre, per baixar a la frago seguint el camí vell i el corriol dels Corralets.
Me gusta que los planes salgan bien
Sensacions bones tot i no estar a tope, i això ja comença a ser una frase típica en mi, sembla que qualsevol temps passat va ser millor.

Del test de material he de dir que estic meravellat amb les Salomon Xt Wings.



Per ficar-vos en situació us diré que no porto plantilles i el meu peu és ample. Fins ahir portava les Nike Pegasus Trail 26 amb 637kms i ja bastant atrotinades tot i que per córrer per camins i senders fàcils encara donaran molta guerra. Cal dir que si a les Nike utilitzo una talla 42.5 però a les Salomon faig anar un 44.
La sensació al ficar-se les Xt Wings és la que sempre tinc al ficar-me unes Salomon....el Sr Salomon fa els keds pensant en el meu peu, son un guant.
Em fico a córrer i lo primer que noto és que son molt més toves a l’hora de doblegar el peu que les XA PRO 3D, inciten a córrer ràpid pel pla i per asfalt tot i que no arriben a la suavitat de les Pegasus. Passen els kms i sembla que no estigui estrenant keds, continuen sent un guant, sense butllofes ni punts de pressió. Quan el terreny es complica encara em sento més còmode, el turmell queda molt protegit i amb molta confiança degut a la gran estabilitat que se sent en aquesta zona. A la part davantera el peus van amples però sense ballar i es té molta sensibilitat per sentir que trepitges tot i això si trepitges pedres punxegudes no arriba a fer mal tot i que les XAPRO protegeixen més.
La tracció és excel·lent però venint de les Pegasus doncs es normal, i no perquè les Pegasus siguin dolentes en aquest apartat sinó perquè ja tenen bastant kms i la sola ja està molt perjudicada.
Respecte a la transpiració doncs diria que bona, no tenen aire acondicionat però en unes sabatilles de muntanya si tens molta ventilació llavors tens poca protecció amb punxes, espigues i demes objectes que volen creuar la malla de la sabatilla. Avui he fet algun corriol brut de vegetació i cap problema.
En definitiva que les XT Wings per córrer per muntanya son les millors sabatilles que he provat, les XAPRO 3D les deixaria per caminar ja que son més lentes i les Pegasus tenen menys protecció de turmell i quan passen dels 350-400 kms ja no donen confiança per córrer per terrenys complicats.

dijous, 6 de maig del 2010

Tot té el preu que volem pagar

Ja us aviso que el titol de l’entrada d’avui no tindrà sentit fins ben al final.....intriga!!! aquest blog està a un nivell que fa por juas juas

Ahir per la nit m’esbarallo amb el compegps, amb els mapes del exercit i amb el mapmyride, de tot plegat trec una ruta CIRCULAR toma nivell!!! d’uns 30kms i +630m, volia algo més de desnivell però la neurona ja treia fum.
La ruta seria deixar la furgo a Castillonroy, pujar a la Serra de Bardella per un corriol preciós, baixar direcció Baldellou per un corriol millor encara, llavors pel camí vell de Peralta de la Sal passar aprop del Congost de Baldellou i anar pujant fins a l’Ermita dels Martirs, una vegada allí un petit bucle per Camporells i tornar per la cabanera reial.
Aquesta era la teoria i la realitat ha sigut que el bucle de Camporells l’he deixat per un altre dia perquè ja portava les cames molt estovades i no tenia ganes de ser el dinar dels voltors que m’anaven controlant. Un altra cosa que m’ha quedat claríssima és que un mapa editat al 1991 pot ser una aproximació gens real de lo que avui hi ha al terreny, he tingut que parar tres o quatre vegades a mirar el mapa i fer-me una barreja entre el que deia el mapa i lo que jo veia, tot i això en un parell de vegades m’ha tocat desfer el camí per agafar la bona senda....quina gràcia fa pujar un muro, i desprès veure que el camí que tens que seguir no va per allí jajajaja reia per no plorar....però un bon montañero té que disfrutar de totes aquestes coses, així que al final he arribat tan content com destrossat.

Total han sortit 33kms 3h10’ i +1070m.....Missatge pel senyor mapmyride -Que sapigui que m’he cagat en la seva família perquè segons vostè la ruta tenia +630 i jo he tingut que fer +1070- Fi del missatge.

Una vegada a Castillonroy i amb el bon rollo que et queda desprès de suar una llarga estona m’he adonat que pel meu cap només tenia un pensament...ficar el cap sota l’aigua de la font, però resulta que al poble no hi ha font. He baixat al restaurant que hi ha a la carretera, al costat de la benzinera, i he comprat un aigua que pel preu que m’han fet pagar estic convençut que deu fer el mateix efecte que les mongetes màgiques del Som Woku. Senyores i senyors, per una botella de 1,5 litres de Viladrau m’han fet pagar 1,5 euros....és o no un robatori legal? A mi ja em poden buscar que no em trobaran.

Bé per acabar amb energia positiva unes fotos d’avui.

Castillonroy....mistic i preciós a parts iguals
Primer corriol del dia..ummmm

Baixant a Baldellou


Passant per davant de l'entrada al Congost de Baldellou



Arribant a l'Ermita dels Martirs...una mica més i em menjo l'esgraó

Camporells abaix i de fons el Pirineu...queda pendent


Vistes de l'embassament de Santa Anna i Baldellou

OJU PELIGRU 1,5 euros...per cert Maria no és verd pistacho és verd Picos d'Europa

diumenge, 2 de maig del 2010

Montsec de l’Estall

Nou territori per descobrir se’m presenta amb el Montsec de l’Estall. Alguna incursió ja havia fet, la més reveladora una gran Jam Session. Per ficar remei lo millor és ficar-se de quatre potes. Dijous vaig anar a comprar el mapa de la zona i dissabte a fer d’explorador juntament amb l’Anna, que això de embarcar-se en un bon envolao li agrada més de lo que m’esperava.

Sobre el mapa semblava una ruta a mig camí entre pistes dolentes i corriols, tot seguint PR’s de la zona. Sortiem d'Entensa per pujar fins la Masia de Quintillà i desprès baixariem a Siscar per tornar a Entensa. Al final han sortit 17kms i 3h37’ amb +629m. Esperava, com deia, més pista en mal estat i corriols però la veritat és que excepte el tram de creuar el Barranco de los Pasos, que està bastant malament per la gran pedent tan de pujada com de baixada i per lo erosionat del terreny, la resta és pista tremendament bona. Aquest fet m’ha fet pensar, al principi, que la ruta seria avorrida però el paisatge, la meteorologia i sobretot la millor companyia possible han fet que la ruta fos immillorable. Només diré que fins i tot hem tingut la sort de poder disfrutar d’un ruixat primaveral que ens ha deixat tan mullats com feliços.



Ara queden molts dies d’explorar caminant, corrent i pedalant per la zona. Segur que cada pas i pedalada valdrà la pena per disfrutar i conèixer aquest racó allunyat de la massificació dels llocs turístics i amb l’encant d’un lloc on la gent encara t’acull amb hospitalitat i un cor alegre.




zona 20.- El Montsec I ( Montsec de L'Estall o de Aragón y Montsec d'Ares) Escala 1:40.000 Autor: PRAMES I.S.B.N: 978-84-8321-282-0 Formato: Guía 11,5 x 22 cm / rústica / 36 pág. Cartografía: Mapa de 100 x 70 cm