Recuperant

El dia que em van treure el guix vaig començar a fer la meva recuperació d’estar per casa a la espera de que em truquessin per dir-me quan començava la recuperació amb professionals. Fa onze dies i encara espero la trucada. Mentrestant no m’he estat estirat al sofà esperant la trucada, més aviat al contrari fent tres o quatre sessions d’exercicis amb contrast d’aigua calenta i freda i intentant agafar força amb una piloteta de goma que només deixo anar quan vaig a dormir.
El tema mobilitat va molt bé doncs he recuperat gairebé tota però el tema força va molt més lent, es desesperant veure que no soc capaç d’aguantar gens de pes.
Tot i lo que pitjor porto és un formigueig que cada dia va a més i si al principi era un parell de vegades al dia ara lo habitual és tenir-lo tot el dia i en comptats moments puc oblidar-me. Segons el metge si d’aquí a quinze dies perdura em faran una prova per veure com estan els nervis de la mà (electromiograma).... quinze dies així serà molt dur però m’he adonat que quan més mal em fa si agafo la piloteta i començo a fer exercicis m’oblido del formigueig i només em concentro amb fer força -Vale ja se que no té gaire sentit però son coses meves i que sembla que em funciona.

Bé deixo de parlar de coses negatives i passo a les bones. Una setmaneta i ja estic als 68 kilos i molts grams.... com a mínim jo no estic als 69. L’entreno funciona i això que no estic passant gana. Els genolls tot i que no estan encara com fa uns mesos van per bon camí.

Aviat tornaré a nedar, si és que encara m’enrecordo perquè fa tant temps que començo a dubtar-ho. He trobat un video de tècnica de natació pel triatló que és genial, no se si milloraré però riure ho he fet una bona estona. Ara només em queda parla amb el Tauró de Bellvis per sapiguer a quina hora va a entrenar i així no coincidir i no deprimir-me comparant—me amb ell i perquè quan fa les seves series la resta de gent de la piscina utilitzem la tècnica de triatló per evitar empassar massa aigua amb el onatge que aixeca el pudrit.