diumenge, 27 de desembre del 2009

Dies de motivació

En aquesta època de l’any amb poques hores de llum solar, fred, humitat, boira, i aquest any pluges, se’m fa difícil sortir a fer coses al aire lliure. Els que em coneixen ja saben de la meva predisposició a hibernar i desaparèixer fins que tornin a donar senyals de vida els arbres.
Amb aquest panorama només em queda anar fent lo que puc per mantindré la forma i fer un digne paper a la Marató de Barcelona........sí, sí, m'he inscrit juntament amb la Maria...con un par, clar que sí!!!
En aquesta època en que em dedico a pensar en futurs reptes i objectius, em passo hores i hores buscant en el meu cap alguna imatge, paraula o lo que sigui que em faci motivar-me per quan vingui el bon temps. Internet és una pou sense fons per alimentar el meu desig de fer coses noves i ja tinc unes quantes idees en que anar treballant.
Però diuen que no hi ha millor motivació que estrenar material. En l’apartat de la bici estic totalment d’acord, perquè que millor motivació que estrenar una bici nova o una suspensió o unes rodes o uns frens. En l’apartat running mai m’havia motivat amb unes sabatilles noves, però aquesta vegada ha sigut diferent, estic desitjant que pari de ploure i poder estrenar les meves Salomon XT Wings, estic somiant despert amb rutes d’infinit desnivell amb pujades aptes per rebentar el pulsòmetre, baixades infernals i un munt d’hores de disfrutar de la muntanya.....vamos que jo mateix m’adono que estic una mica boig, però es que amb aquest color tan passional qui no deixaria volar l’imaginació. I a sobre a un preu mooooolt bo 59 €.....ja no recordo quan va ser l’última vegada que vaig poder comprar unes sabatilles de córrer per menys de 60 €.




I com sembla que encara ens queden uns quants dies de pluges us deixo un enllaç a una e-revista, Internacional Mountainbike Magazine, que està molt bé per passar les estones en que el temps no ens deixa sortir a entrenar, no és el típic pdf que només és una digitalització de la versió en paper, aquesta és una revista digital en tota regla.

divendres, 18 de desembre del 2009

Experiència globeril

El títol d’avui pot donar a entendre a priori moltes coses però com que últimament està de moda lo dels preàmbuls doncs faré el meu que no vull ser menys i de pas aclareixo alguns conceptes, o no!

Preàmbul

La paraula globero, pel món mountainbiker, té diferents significats, sempre des d’una vessant despectiva tan pot ser una manera d’identifica un biker neòfit, com un que passa de portar una bici de tropecientos euros i porta una bici normaleta però que ja em té prou, com el cregut prepotent que és pensa que com més euros es gasti en bici i complement més pro és, quan en realitat només es un esclau de la moda i no sap que les cames son el secret per ser un pro i que per davant de tot sempre està la persona.
Una vegada definit globero des d’un punt de vista biker us diré que avui no parlaré de res de tot això sinó dels globos, també coneguts com pajaras, hombre del mazo, petar etc accepto a traves dels comentaris les vostres maneres d'anomenar a aquest estat que tots hem patit.
Amb això dono per acabat el meu primer preàmbul.........perquè ara que ho penso, els jocs preliminars no compten com a preàmbuls, o sí???

Fi del preàmbul

Des de fa uns dies estic començant a fer tiradetes progressivament més llargues, tot preparant una primavera i estiu molt atapeïda de coses a fer. Avui aprofitant que el fred era intens però que feia sol, i com crec que tinc avantpassats rèptils doncs si el sol escalfa la meva pell el fred no és cap problema, he sortit a fer un intent de tirada llarga corrent.
Sortint del cementiri de Gerb, per mi que ja sabia en quin estat arribaria i he pensat que seria un lloc molt adequat, doncs he pujat tot seguint els senders del Toll del Jabalí, el Cadaver, la Cadira, el Perdedor i el d’Ermitanyos i llavors per pista fins Vilanova de la Sal, on no he pogut beure a la font del poble perquè la canonada estava congelada. En aquest punt i desprès de fer un càlcul de cartutxos o també conegut com a càlcul de les forces que em quedaven i del recorregut que em quedava per davant, ja he pronosticat una petada important. Amb aquest pensament donant voltes per meu cap he continuat tot baixant a buscar els senders del Triatló i arribar a la pista de la pared de l’Os i allí l’ultima pujada del dia per arribar al sender de Sant Cristofól i baixar a Sant Llorenç de Montgai, on el pronòstic s’ha complert i amb escreix, GLOBO com feia temps que no patia. Amb aquest panorama he fet un bon glop a la font del poble per empassar-me la noticia, i amb més pena que gloria intentar arribar a la furgo. Per pista plana, i sort d’això, he anat fent cada vegada més emboirat i no meteorològicament parlant sinó que el meu cap i cos estaven emboirats, tot era difús i poc clar, trepitjava amb compte perquè no sentia bé el terreny, respirava buscant oxigen perquè les meves cames cremaven, he buscat a qualsevol racó del meu cos per trobar un gram de forces però feia temps que progressivament s’havien acabat i amb aquest percal i els abductors queixant-se de mala manera he pogut arribar al meu cementiri, la furgo.
Quan a falta de pocs metres he vist la furgo, allí al solet, per fi he pogut deixar de patir i deixar de lluitar per fer una passa més que m’aproximes a la meva meta. Feia molta estona que no somreia, més a menys des de quan he passat de riure pensant en el globo que estava apunt de pillar, a quan l’he pillat de veritat i ja no tenia ni forces per riurem de mi mateix per fer el capullo de mala manera.

Amb el temps lo que si he après és a conèixer millor el meu cos, que no els meus límits. Ara els globos no son d’aquells que et tens que parar i és literalment impossible continuar, com per exemple a Sant Alís fent la TransMontsec. Ara son també antològics però son menys aguts, vull dir que els veig venir i tot el cos comença a estalviar energia per poder arribar, com sigui però arribar. Suposo que l’experiència és un grau i com diuen la letra con sangre entra....i amb unes quantes sagnades s’aprèn a dosificar tot i que els globos quan es busquen els límits tard o d’hora apareixen.
Continuaré disfrutant dels globos que aquestos dies tinc que pillar....quines ganes tinc de tornar a pillar un altre. Com diu algú estem ben bojos.
Per últim i si encara hi ha algú llegint i que no l'ha quedat clar que és un GLOBO doncs qui millor que un Crack com el Julien Absolon per fer una demostració bestial.


dilluns, 14 de desembre del 2009

Ha nevat, ha nevat, HA NEVAT!!!!

Avui, i desprès d’un cap de setmana d’hibernació a casa, he sortit.
M’he aixecat amb l’idea de sortir a córrer, d’acord que potser l’empenteta que m’han donat m’ha ajudat a treure’m la mandra de sobre, però el fet és que al final he sortit a córrer.
Surto de casa i sorpresa en forma de flocs de neu.....vale, potser encara era aiguaneu però desprès ha passat a ser flocs guapos guapos.
ESTÀ NEVANT!!!!! Ja podeu apreciar que soc molt de ciutat i el fet que nevi és una cosa que em desperta el nen petit que tots tenim dintre. A jugar!!!!!
He passat per la feina per informar-los de la novetat i desprès amb la Mireia i la Isis hem anat a córrer sota la neu.


La veritat és que mirat objectivament no feia massa bon dia per córrer, nevava i estàvem a 1º, però estava nevant!!!!!


Una horeta corrent arrebossat a la neu, un plaer.....que per cert i a mode de nota informativa, la punyetera neu és molt bucòlica però esta freda a collons i desprès es converteix amb aigua que et deixa xop fins al moll del os, i tot i lo que pugui semblar increïblement amb un somriure de nen feliç.

Per acabar d' arrodonir el dia, un dinar de reis al Pere de Camarasa a base de caragols, civet de porc senglar i un pastisset i amb un regal de la casa amb forma de navalles..........que és pot demanar més, doncs tenir al costat a qui tenia.


Per cert, avui, i tot i portar quasi deu anys dedicat professionalment a aquestos temes, he pogut descobrir un secret.........que hi ha dins d'una caixa-niu???

dijous, 10 de desembre del 2009

A comprar la coca

A veure que un pensa un títol de l’entrada d’avui diferent i vosaltres ja pensant en coses que no son.....espereu un moment, llegiu i desprès ja malpensareu lo que vulgueu.

Avui, dia no laborable al meu petit món, he optat per anar a Camarasa a comprar coca..... de recapte ummmm.... a prendre pel cul la dieta!!

Com el dia era espectacular i no havia boira però per ben poquet, he decidit aprofitar per veure si el podòmetre que havia arribat de la garantia de Suunto anava bé (per cert desprès parlaré de Suunto perquè sapigueu com treballa aquesta gent, però ja us avanço que per mi 10 sobre 10).
Fico a les pegasus noves el podòmetre, em fico les malles, la samarreta, la cinta del pulsòmetre i a tirar milles. He pensat que feia dies que no sortia per muntanya a disfrutar de les sensacions de córrer i oblidar ritmes i histories varies. Així que he fet una volteta per la ribera del riu Segre, desprès he pujat pel barranc de la Passada arribant aprop de la Masia Pedrolet on he planejat una mica, llavors pujant progressivament he anat a buscar el corriol de la Serra Negra i continuar passant per la cabana del Fatxenda, he baixat pel barranc de Saborell i a la meitat tornar a pujar pel barranc de Carbonera fins al coll, i en aquest punt amb les cames ja una mica tovetes tot baixada fins a Camarasa.
Total quasi dos horetes de fresca, rosada, vistes de la boira des de sobre, solet i suor....una matinal de trail-running bona bona.
Llavors amb menys sensació de culpa he anat al forn de Camarasa i he comprat la coca de recapte més bona de la comarca i part de l’estranger.



Poc a poc, més ben dit, moooolt a poc a poc vaig recuperant aquella sensació de poder córrer per muntanya a un ritme cochinero però que em pot portar fins a l’infinit.

Tema garantia Suunto

Fa uns dies, desprès de la cursa del sant Crist de Balaguer, el podòmetre del T6c és va morir, un dia em marca perfectament i al dia següent estava mort. Vaig pensar que seria la pila, la vaig canviar i res de res. Busco als forums informació i no trobo resposta. Busco la web de Suunto i trobo el senzill sistema d’enviar a la fàbrica els productes que no funcionen.
Imprimeixo uns documents, truco a una empresa de missatgeria, al dia següent em recullen el podòmetre i la cinta del pulsòmetre que feia molt que havia deixat de funcionar, espero vuit dies laborables i via mail em diuen que entra en garantia i que pagant 16 euros de despeses d’enviament ho tindré a casa dos dies més tard. Total que en deu dies laborables he passat de tenir dos trastos espatllats a tenir-los a casa nous, amb precinte, i amb un usuari de Suunto que a poc que pugui ho serà vitalíciament.
Potser Polar és algo més barata de sortida, però entre que un simple canvi de pila té que passar per el seu servei tècnic (famós per la seva absència de velocitat) i que la garantia és d’aquelles de trobar perós a tot i de tranquil·litat i bons aliments a mi que no em busquin amb els seus rellotges. Jo, Suunto for ever. Tracte directe amb fàbrica estalviant passar per ditribuidors oficials, servei tècnic d’Espanya i el de la fàbrica.
Ara em direu que potser no serà tan bon Suunto quan he tingut que utilitzar la seva garantia, doncs la meva resposta és que tot és pot espatllar i lo més important és sapiguer que darrera d’una marca hi ha bona predisposició, professionals i sobretot diligencia per solucionar problemes. Ara per ara, el meu Suunto Advizor té uns dotze o tretze anys i està com a nou estèticament i el seu funcionament continua sent perfecte i el T6c aviat tindrà un any i per mi 100% recomanable.

Un altre tema....

El club de la comedia arriba a Copenhague

Aquestos dies estan reunint una panda de personatges que pretenen que ens creguem que estan lluitant pel nostre planeta, quan l’únic que fan és passar uns dies en una bonica ciutat explicant acudits que no fan gens de gràcia.Potser el nou premi nobel de la pau...........té collons que un tio que l’únic que ha fet és vendre paraules i pocs fets, sigui premiat amb un munt de dolars per fer de charlatan....doncs això, que potser l’Obama és passa per la capital de Dinamarca per dir que ell solet arreglarà tots els problemes de la nostra malmesa natura. Jo m’estimava més la claredat del Bush -Jo no compliré el protocol de Kyoto, així que passo de signar algo que no compliré- Podria aprendre Zetape d’ell i no omplir-se la boca dient que és molt ecologista i signa el protocol, si desprès enlloc de reduir un 20% les emissions lo que fa és augmentar-les més d’un 40%.

divendres, 4 de desembre del 2009

Nike Pegasus Trail 25 esc



Doncs aquí teniu la meva opinió i experiència sobre aquestes sabatilles:

Suposadament estan pensades per córrer per pistes i camins fàcils. Per poder sobreviure a la muntanya disposen d’amortiguació tan al davant com al darrera, es a dir, el peu està totalment protegit per la seva Air-Sole, a més la sola a la zona del taló està fabricada amb una goma més resistent a l’abrasió BRS1000. Per cuidar encara més els peus tenen un seguit de sistemes i materials com el Rideliner que intenten donar estabilitat i protegir-nos dels obstacles que trepitgem. La part de sobre està molt ventilada però realitzada amb un material que suporta les abrasions i permet transpirar.
Més o menys això és lo que diu el fabricant però ara diré lo que jo he experimentat i sentit.

La meva experiència amb Nike sempre ha sigut molt bona, mai he tingut que arraconar unes sabatilles d’aquesta marca per no ser compatibles amb els meus peus, és més, normalment la sensació és de comoditat. Això ho comento perquè cada peu és un món i lo que per mi és un guant per un algú altre potser una tortura.
El terreny que aquestes sabatilles ha trepitjat ha sigut molt variat, des de curses d’asfalt de 10kms, series a la pista, tirades per mitja muntanya fins a rutes pel Pirineu arribant a 2630m d’’alçada. El percentatge vindria a ser un 40% terreny molt dur, típic Pirinenc, amb pedra molt abrasiva, 50% muntanya fàcil i 10% asfalt.
A dia d’avui tenen 783kms i la sola està molt llisa, ja no és apta per fer muntanya tècnica tot i que per pista encara podran fer uns cent kilòmetres més. Normalment les altres pegasus que he utilitzat arribaven als 1000 kms de vida útil però també he de dir que aquestes sabatilles han patit un estiu de rutes pirinenques, i qui hagi tastat el granit ja sap lo abrasiu que és per qualsevol material. Lo que menys m’ha agradat d’aquest dibuix de sola és que amb 400kms la punta ja quasi estava llisa mentre que la resta encara estava prou bé.
La transpiració és molt bona i això que jo tinc tendència a tenir els peus bullint a la que em fico a córrer, però amb aquest model la ventilació era perfecta. Normalment si una sabatilla és transpirable vol dir que el teixit no és massa amic de rebre rascades amb pedres o vegetació i a la més mínima és produeixen enganxades i inclús algun forat, doncs cap problema. En alguna ocasió desprès de creuar algun garrigar o coscollar havia baixat la vista esperant trobar algun forat però el teixit ha aguantat com un campió.
La protecció del turmell, en les sabatilles de muntanya és molt important, és bona i sempre tenint en compte que no és un model dissenyat per fer muntanya de veritat sinó pista i coses fàcils. Si la comparo amb les Salomon XA-PRO 3D la protecció és pobre, però també he de dir que les Salomon son sota el meu punt de vista de lo milloret......aviat provarè les Salomon XT WINGS (que per fi aconseguirè a un preu molt raonable) que diuen son més ràpides, lleugeres però amb la mateixa protecció que les XA PRO i llavors podre dir quines son millors...... Sempre dic lo mateix, si amb les pegasus entrenes s’aconsegueix uns turmells poderosos, i quan et fiques les Salomon ja pot haver la baixada més tècnica que cap pedra podrà amb mi jajaja


Resumint, si busqueu unes sabatilles per poder fer de TOT, però conscient de que no son les més ràpides per fer asfalt ni les més segures per fer muntanya, doncs aquesta és una opció molt bona.Només us diré que ja tinc les sabatilles que substituiran a aquest pobretes , i son les Nike pegasus trail 26 amb això queda tot dit, i a sobre sense tenir que pagar una fortuna.