dilluns, 31 d’agost del 2009

Ambigüitat

Com fer una entrada al blog diferent i ben complicada d’entendre i que doni moltes interpretacions, doncs només cal continuar llegint...........només una cosa us té que quedar clara, tot i l’ambigüitat la princesa de pell fina i suau continua agradant-me així que si pensàveu en algun rollo raro.....que corra el aire!!!

5 mesos currant sense vacances ni res semblant, els últims dos mesos superant i amb escreix les 200 hores mensuals, curro que em moltes ocasions em superava (un que és justet....també em diuen tontet però se que és amb carinyo), trucades del meu “jefe” de més de 20 minuts i alguna cosa més que vull oblidar i de cop en tres dies passo de voler i necesitar per prescripció mèdica les vacances a desitjar treballar. Estaré boig....pues va a ser que sí.

Un any pensant en la Trans-Alpine Run i desgraciadament la lesió del meu company Jordi ens fa posposar el tema un any més, doncs cap problema porto nou dies sense córrer i increïblement no trobo en falta sortir a la muntanya........és normal passar de fer cada dia una sessió de córrer a estar nou dies de festa? Doncs la veritat, no ho sé, però no ho trobo en falta.
El 27 de juny va ser l'últim dia que ficava el cul a sobre el seient de la bici de muntanya i a dia d'avui encara no tinc el més mínim sentiment d'enyorança envers els senders, pistes i sensacions de plaer que sempre m'havia donat la mtb..........això sí que em preocupa perquè crec que he trobat que em pot fer segregar la mateixa quantitat d'endorfines, la putada és que no depen de mi només.

Nou anys entre Lleida i Balaguer i quan ja soc oficialment balaguerí resulta que sento que m’estic deixant algo molt important a la ciutat de l’Indíbil i Mandoni.

Intento ser un valent i resulta que quan em va el meu futur soc un covard.

Un any esperant la visita de la meva elefanta preferida i ha passat l'estiu sense tenir la seva visita.....sort de les aranyes que em fan riure.



Crec que això és tot, si algú té algun dubte ja sap que sempre contesto els comentaris.

Espero que les desitjades i alhora odiades vacances serveixin com a mínim per fer una visita al psicòleg per veure si tinc remei o soc un cas perdut.

Una recomanació, disfruteu del silenci....... i si no sou capaços de plenar la vostra ànima amb la pau del silenci és que teniu un problema amb la vida.......això també ho deia la Criatura, ufff a veure si jo també serè una Criatura diabòlica.

dijous, 20 d’agost del 2009

Una pausa per la publicitat






Veient el video m'he adonat, entre altres coses, que tinc que anar a fer estiraments perquè jo no tinc tanta flexibilitat com la Sofia Boutella....vamos que al seu costat semblo un pal d'escombra. I com segur que algú s'està preguntant d'on ha sortit aquesta princesa doncs un altre video.......quatre dies amb 38º, aquesta calor m'està matant jajaja


divendres, 7 d’agost del 2009

Pirinaicamente

A vegades d'un entreno recordo la mitja de pulsacions, altres els kms fets, altres les hores que vaig estar corrent o les pulsacions màximes i de tant en quant recordo imatges que queden gravades al meu cervell amb foc........silenci, natura i jo allí petitet en mig d'aquella majestuositat

dimarts, 4 d’agost del 2009

Preparant les vacances

Doncs sí, encara queda un mes i ja estic preparant les vacances.
Ara us explicaré perquè sempre parlo de vacances i no de la TransAlpine-run, si a la fi aquestes seran les meves vacances. La veritat és que com ho tinc com un repte des de tots els vessants m’estimo més dir vacances que sembla que sona menys dur i més fàcil.

Ara ja em podeu tenir tota la enveja del món jijijijji perquè amb aquest video venen unes ganes de sortir a buscar al capità del meu equip, anar cap allà i ficar-me a la línia de sortida. Ufff quines VACANCES!!!!!

Aquest últim mes he decidit fer cada setmana sis dies de córrer, com a mínim cada sessió serà d’una hora i procurant fer desnivell tot i que els dies que treballo serà difícil doncs el Mont-Roig i muntanyes properes a Balaguer no donen per més, això sí, dos dies intentaré fer simulacre de etapa amb 3-4h i 2000 positius pel Pirineu.

Per ara porto des de dimecres passat seguint la rutina prou bé tot i que el diumenge que tenia previst pujar al Pirineu em vaig quedar a casa perquè no tenia el coco per patiment i alçades superiors als 2000m, així que vaig curar unes feridetes, provocades pel fregament de la roba el dia anterior quan vaig córrer sota la pluja una bona estona. S’ha de dir que vaig agafar la bici i sortint de Lleida vaig anar a veure les vistes del Port d’Àger (la idea era arribar a Corçà per veure una floreta però no era plan de ser tontet i pesadet) i per si de cas veia algú conegut per la carretera, al final les vistes les vaig veure però res més.

dissabte, 1 d’agost del 2009

No insisteixis

Des de ja fa molt temps que al llarg dels anys he anat sentint frases com la del títol d’aquesta entrada....No ho podràs fer, si no arribes al final no és un fracàs, no insisteixis, no està al teu abast, i moltes més. Doncs amb l’experiència de la vida he après que al meu petit món, i sempre que depengui de mi, la psicologia inversa em funciona millor que la positiva, es a dir si algú em vol animar només m’ha de dir que no ho puc fer per motivar-me per donar-ho tot i em funcionarà més que aquelles típiques frases positives que suposadament serveixen per pensar en positiu però que en el meu cas no funcionen tan bé. Suposo que la gent veu el poc potencial i m’intenta fer veure la realitat però jo que soc molt cabeçudo, doncs lluito fins a l’infinit i tot sovint funciona.

Aquesta nit desprès d’assimilar una situació nova m’he adonat que si el repte és personal, depèn de mi mateix i de ningú més i jo decideixo tirar-me de cap, tinc molta confiança per assolir lo que em proposi.
I a arrel d’això que us he explicat avui he decidit que anul·lava l’entreno de 3h per muntanya amb cotes al voltant dels 2000m per quedar-me a Lleida a l’espera d’una tronada i així sortir a córrer sota la pluja i aprofitar per netejar el cap.
Desprès de dinar miro els mapes de predicció i totes les webs que tinc per fer de bruixot del temps i he decidit que al voltant de les 19 sortiria a mullar-me.

Sense pujar en cap moment les persianes per veure quin dia feia he sortit de casa i el terra estava sec, feia sol i fins que no he tingut vista a ponent pensava que m’havia equivocat amb la meva predicció, però al veure lo que venia per l’oest he sapigut que l’havia clavat.

Quan encara no portava cinc minuts corrent ha començat un vent espectacular i els arbres de la ribera del Segre han començat a grinyolar com si veient lo que venia cridessin de por. Poc a poc gotes gegants i més vent han començat a fer aparició. Primer branquetes i fulles volaven per tot arreu, desprès branques més grosses i al final anava sentint com els arbres anaven sucumbint a la força del vent i és plegaven com si fossin fràgils figures de porcellana (82 km/h). El soroll esmorteït per la pluja era inclús divertit i hipnotitzant i en aquest moment he recordat una cançó de Jewel que diu “nature has a funny way of breaking what does not bend”. Al final i quan un arbre ha caigut davant dels meus morros la cosa ha deixat de tenir gràcia i no he volgut comprovar si avui era el meu dia de la sort i he sortit del parc forestal de La Mitjana i he anat a la canalització del riu Segre on enlloc de pluja estaven fent una representació del diluvi universal i no es veia ni a cinquanta metres degut a la intensitat de pluja que ha arribat als 155.7 litres/hora, al·lucinant el poder d’una tronada estiuenca.
Poc a poc ha anar afluixant i mentres per ponent veia el sol per llevant la foscor era total i al mig un arc de Sant Martí preciós....dos a tres vegades m’he banyat en algun toll d’aigua per anar mirant l’espectacle però com anava ben xop de cap a peus, doncs molt content!!
Al final 20kms sota el poder de la natura disfrutant i reforçant la meva moral per superar tots els no’s que vinguin. Ja ho sabeu res ni ningú pot detindre el destí de les nostre vides, la natura és l'única que pot fer-nos més difícil assolir els nostres objectius personals.

I com la sortida d’avui ha tingut una banda sonora espectacular i plena de potencia que millor que relaxar-se amb la veu més dolça que s’ha sentit a la terra des de la seva creació. Si mai podeu escoltar i/o veure el dvd del concert que va fer a la Brixton Academy no perdeu l'oportinutat perquè és celestial.


http://www.youtube.com/watch?v=h4IF2COAPEI&feature=related