Entre Kilian Jornet i Tarahumares

Fa vint-i-cinc dies, que com una revelació nocturna presagiava lo que em venia damunt i vaig decidir que al dia següent m’aixecaria aviat per poder córrer disfrutant com no podria fer durant una bona temporada. Només van ser trenta-vuit minuts veient com el dia començava a despertar-se però vaig intentar carregar piles per lo que unes hores més tard em dirien.
A les sis tenia hora a la podòloga per veure que tenia a la planta del peu dret. -Això és una berruga- em diu la podòloga. Jo al•lucinat perquè era l’últim que m’esperava, tot i que ben mirat lo que menys m’esperava es que segons deia el tractament era lent, molt lent.
Durant aquest temps he substituït el córrer de manera física per fer-ho de manera intel•lectual. Suposo que us preguntareu com es fa això? Doncs llegint els llibres que parlen d’aquesta activitat física.

Primer va ser el llibre “Córrer” de Jean Echenoz de l’editorial Anagrama. Llibre que explica la vida del mite del atletisme Emil Zàtopek. La veritat és que enganxa, i molt, la lectura d’aquest llibre per la peculiar manera de pensar d’aquest corredor i com el règim comunista pot marcar la vida d’una persona que només intenta sentir-se feliç amb lo que l’agrada fer.

Segon va ser el llibre “Córrer o morir” del Kilian Jornet de l’editorial Ara llibres. Molt intens i ple de sensacions d’un corredor qualsevol (ho dic perquè la seva humilitat el fa ser un corredor més) que ha portat els límits del córrer per muntanya fins on només ell podia fer-ho. Ha portat tan lluny els límits que ni els que som corredors ens podem imaginar que és lo que fa aquest noi. Llegint aquest llibre he trobat solució a la tan típica pregunta que et fa la gent que no sap que es el córrer –Perquè et canses, pateixes, fereixes, i tot i això disfruteu?- Amb la lectura d'aquest llibre la gent que no ha experimentat mai les sensacions que es viuen corrent per muntanya entendrà el perquè ho fem i repetim dia sí, dia també.

Tercer llibre, “Nascuts per córrer” de Chirstopher McDougall de l’editorial La Campana. Estic a mig llibre i trobo que és el més complert, ja que parla d'história, de mística, de passat, present i futur. Com a fil conductor té una tribu mexicana, els Tarahumares, que l’eix bàsic de la seva cultura era el córrer, i tot el llibre està al voltant d’aquesta idea. Parla de les ultra-maratons per muntanya, del córrer quasi descalç, de l’alimentació sana, del esperit autèntic del córrer, d'un munt de principis bàsics que la nostra societat ha desterrat i arraconat per avocar-nos a la autodestrucció.

Per últim tinc a la recambra un altre llibre “De qué hablo cunado hablo de correr” del Haruki Murakami. D’aquest havia sentit parlar perquè és un gran novelista que en aquest llibre parlar de la seva vessant corredora.

Doncs espero que quan acabi tots els llibres ja pugui tornar a córrer sense estar pensant en els mals que sento a cada pas. Qualsevol corredor, amb una mica d’experiència en aquest món, sap que de tant en quant ens toca sortir a córrer patint d’inici a fi, i crec que tot i patir ho acceptem inclús d’una manera molt rara ens agrada sentir el plaer dolorós, però quan es supera el llindar que un pot similar la cosa es fa molt difícil de suportar i més quan saps que va per a llarg. Mentrestant aniré pedalant amb la bici de carretera que cada dia més es converteix en el meu racó on poder disfrutar sense patir, bé patir pateixo però fins o jo vull.

Per cert, gràcies Anna pels llibres.