dimecres, 28 de novembre del 2012

Boira, neu...BLANC!!!!

Feia dies que no agafava la bici de carretera, suposo que el mal temps en forma de boira, fred, pluja i carreteres plenes de fang feien que trobes més ganes per córrer i per la mountain bike.

Però avui he trobat un bon motiu, tot i els 6º C i el cel tapat. I que millor que sortir a passejar una estoneta amb les noves sabates de la bici....que blanquetes i que boniquetes que son. Desprès d'uns pocs quilòmetres per veure que tot estava bé he tornat a casa feliç per haver tret més de mig kilo a la bici. Però per una vegada lo més destacat no és lo fi que roden, la bona frenada, lo ràpid que s'accelera la bici, sinó lo guapes que son...per què ja estic enamorat que sinó queia rendit als seus encants. Quan tinguin uns quants kms més ja explicaré que tal van, per ara diré que a la bàscula han donat un pes de 590 grams davant i 743 grams darrera.


I com els dies cada vegada son més curts unes webs per entretindres.
La primera és molt interessant, http://well.blogs.nytimes.com/2012/10/15/myths-of-running-forefoot-barefoot-and-otherwise/?ref=nutrition és un estudi sobre quina trepitjada és més eficient, la de dits, metatars o taló. Lo millor és que té un munt d'enllaços a altres estudis anteriors i relacionats amb el tema. Crec que desprès de llegir bastants estudis i opinions aquesta la trobo molt encertada i ben fonamentada.

Per motivar-se un parell de videos, un del Xterra 2012 de Maui on Javier Gomez Noya es va proclamar campió del món de duatló cross.



Aquest tio és un crack com a triatleta i com a persona, ens aniria molt millor si enlloc de veure els nens imitant a Ronaldos i messis intentessin seguir els passos del Javier.


I per últim una curiositat que vaig trobar. Una web on es pot veure els aterraments i enlairaments del aeroport del Prat. Amb un estil google maps pots veure el ritme frenètic i la precisió que requereixen. Curiositat per dies avorrits. http://ems02.bksv.com/webtrak/bcn3




dilluns, 5 de novembre del 2012

Crestejant pel Montroig

Feia dies que tenia ganes d'agafar la motxilla (amb tot l'equip de supervivència), les sabatilles i sortint de Balaguer i anar fent fins on em vingués de gust.....i llavors trucar a l'Anna, i amb veu dolça, demanar-li que em vingués a rescatar. I avui ha sigut el dia.

L'idea era fer tota la cresta del Montroig, així que surto de Balaguer i passant per Gerb, Convent de les Avellanes i Vilanova de la Sal he arribat a Montalegre on he gaudit de les vistes del no-embassament de Sant Llorenç de Montgai i de la plana, mentres em menjava una barreta i llavors a disfrutar a tope de la carena de cap a peus, es a dir entrar per Montalegre i sortir aprop de la presa de Camarasa....espectacular. Costa decidir si disfrutar de les vistes del sud, amb tota la plana o del nord amb el Montsec. De tant en quant s'ha de mirar al terra perquè per pedres cabrones no serà.
Quan he arribat al final he baixat per un sender que no coneixia i que dona al que porta a la Cova del Tabac, però jo l'he agafat en direcció contraria i he fet tota l'obaga. Aquell racó és bestial, molsa per tot arreu, animals i rosada, que més es pot demanar? doncs vistes del embassament. Al arribar a l'estació de Vilanova he agafat un corriol que porta al Barranc de Sant Miquel. Mentres anava per la pista direcció Santa Linya he vist que a la Cova gran havia escaladors...allò sembla les rambles, sempre hi ha gent. Desprès de pujar al poble i agafar aigua ja només ha quedat arrossegar-se qual cuc fins Avellanes, on l'Anna m'ha vingut a recollir.
Llàstima d'estar limitat per un cos que ja no podia gaire més, perquè avui hauria anat a parar al Pirineu. 

Resumint, ruta molt salvatge, només un biker a Montalegre i la resta natura i només natura.



El No-Embassament de Sant Llorenç de Montgai



Congost de Terradets i Montsec

Per patí no ha sigut...com per entrepussar

Obaga...humitat i verdor





Prenent lo sol i menjant algo a l'estació de Vilanova