dimarts, 25 de febrer del 2014

Reflexions globerils sobre l'esqui de muntanya

Esqui de muntanya .....no se si és un esport, una manera de disfrutar de la muntanya a l'hivern, una via per experimentar sensacions noves, o un castic auto-imposat per algun pecat no confessat.

Els meus antecedents ciclistes i corredors em feien tenir unes idees preconcebudes sobre algunes coses de l'esport en general. Un sender té molt poca evolució de la seva dificultat al llarg del temps, és a dir si una vegada has arribat a baix sense anar per terra aquell sender quasi sempre el podràs fer i a cada baixada el disfrutaras més i més, només l'erosió i pot variar el nivell requerit per baixar-lo. Doncs en l'esqui de muntanya hi han tantes variables que entren en joc que crec que mai una baixada és igual, la natura està en constant canvi així que a disfrutar de lo que ofereix.
Per una part aquest incertesa m'agrada ja que fa que en tot moment es tingui que estar en alerta per endevinar els canvis i les condicions d'aquell dia i d'aquell moment, però per un altra banda i tenint en compte que soc un molt recent practicant d'aquest esport fa que la barreja de l'ignorància pròpia i la dificultat del medi faci que sempre em senti amb l'espassa de Damocles a sobre el meu cap....que no és per a tant però soc conscient que un petit error pot ser vital.

I com a bon coneixedor de les meves limitacions en els coneixements de la muntanya a l'hivern vam decidir fer un curs de seguretat en terreny d'allaus impartit per en Centre de Lauegi de la Vall d'Aran. En tres dies vam aprendre molt, moltíssim, i a sobre disfrutant tot i passar-les ben putes a les baixades. El professor, l'Ivan, ell s'autoanomena un  freeky de la neu però dona gust escoltar-lo i donen ganes de aprendre més i més...i convertir-se en un freeky de la neu com ell, sempre analitzant el que és veu i se sent a traves de les antenes (com ell anomena als pals).

Tinc clar que aquest esport, com a tots, cal ficar-hi hores i ganes, però en aquest crec que té la diferència i complicació que no tot és el físic. Mentres s'esbufega fort tibant pit a munt cal tenir prou oxigen i glucosa perquè el cervell analitzi el que veu i sent, per poder prendre en tot moment les decisions encertades. De res val foter-se una sobredosis d'adrenalina i testosterona (videos del youtube i un Redbull) i fotre's per llocs perillosos perquè les conseqüències son fatals, i si un es vol suïcidar millor fer-ho en un lloc de fàcil accés pels equips de rescat, que ells no tenen cap culpa de l'ignorància nostra.
Molts anys i moltes hores seran el secret per ser un esquiador de muntanya mediocre però viu i amb ganes de més travesses. I veient que més aprop dels quaranta que dels trenta m'he pogut iniciar en això de l'esqui de travessa doncs tinc clar que ho puc continuar practicant durant molt més, així que no tinc pressa per aprendre i evolucionar, això amb bona lletra però sempre endavant.

Seguirem disfrutant de les pujades, de les croquetes que faig a les baixades, de les muntanyes blanques, de la crua meteorologia hivernal, de la poca adaptació del meu cos al fred i de tantes sensacions tan brutals com encisadores.