El dia ja marcava que avui tenia que passar algo bo. M’aixeco content per no tenir-me que despertar a mitja nit pel formigueig de la mà i desprès de fer abdominals, esmorzo, faig els meus exercicis per guanyar força, faig alguna cosa pendent i torno a repetir els exercicis de la mà. Dinar, migdiada i a recuperació, 30 minutets de magnetoteràpia i cap a casa amb l'ipod a les orelles.... que si Metallica, que si Trapt, que si Linkin Park, que si Green Day..... i al arribar a casa, hipermotivat, sense pensar em fico la roba de córrer i m’ha donat per fer el entrenament del Barceló, 5’ suau i 5’ fortet. Tenint en compte que portava des de principis de mes sortint a rodar suau per aprimar-me i acumular kms a les cames això era una prova de foc.
Feia caloreta així que amb màniga curta i pantaló curt i a fotre canya. Em controlo molt bé al escalfament i als 5’ primer canvi. Les cames les sento ràpides i lleugeres, les pulsacions van progressivament pujant per sobre de 170 i les sensacions son prou bones.....mirada ràpida al Suunto i.....sorpresa!!! estic per sota de 4’/km, concretament a 3’45’’/km. Cinc vegades he sentit aquella sensació de córrer fluint i ràpid.
Vist lo vist avui, demà faré una altra sessió per confirmar les boníssimes sensacions viscudes avui i com és repeteixi dono per acabada el període de readaptació al córrer desprès del “paron”.
Deixo la gràfica perquè em fa molta il·lusió. Al quart canvi de ritme he pujat una mica més de pulsacions i ritme perquè m’he picat amb un parell de bicis.......fins a la mort serè un picat, no tinc remei ni falta que fa.
No em planyo, va per tu ;-)