Feia dies que a Balaguer tenim boira i una sargantana com jo necessita el sol per viure, així que avui que tenia festa he anat a buscar el sol i de pas veure si podia trepitjar algo de neu.
Decideixo pujar a Caldes de Boi i pujar al refugi Ventoses i Calvell si la neu m’ho permet.
A les 9:30 surto de Balaguer amb 6º i boira, passat Castillonroy ja començo a disfrutar de l’escalfor del sol. Quan fa dies que no rebo l’escalfor del sol la veritat que ho noto però també ho aprecio més quan torno a rebre la seva força. Al parking de Caldes no hi ha ni cotxes, ni gent, ni neu. Em canvio i tot i la fresca, estem a 1º, el solet, quan no queda amagat darrera les muntanyes, fa que no tingui fred. Ja de sortida veig que si vull trepitjar neu igual em toca fer un 3000m i es que la neu està a tomar pel cul. Arribo a l’embassament de Cavallers i passa un airet que gela en viu, i a sobre si la ruta ja em té entretingut amb el pedregal del terra a més tinc que afegir algo amb lo que no comptava, el glaç que hi ha per tot arreu. Patinar al gel i relliscar a les pedres.....avui classe de tècnica, però les Asics gel Trabucco 14 van prou bé i no pateixo massa i a estones inclús és divertit.
Travesso Riumalo i amunt a buscar l’estany Negre, i la neu està molt amunt. Després de la pujada fins l’estany veig que ja esta glaçat, encara no es pot patinar a sobre però ja té tota la crosta de gel. Tiro fins al Refugi on no hi ha ningú i allí aprofito per menjar i disfrutar de les vistes a més de trepitjar una clapa de neu de 20 metres quadrats, no hi ha res més. A partir d’uns 2200m hi ha algo de neu i a 2400m ja son poquetes les zones sense neu, sempre a les vessants orientades al nord.... per ser quasi desembre els esquiadors deuen estar contents.
Feu zoom perquè aquí hi ha un ERMINI
Ara toca desfer el camí i no trencar-se les dents ni cap os amb el glaç. Tot i la feinada que tinc concentrar-me a mirar on fico el peu de cop i volta em sembla veure en una zona perifèrica del meu camp de visió una taca blanca petita i que s’esmuny veloç. Freno i miro amb detall però no hi ha res, però estic convençut que he vist un ERMINI blanquet i elèctric com son. Agafo la càmera de fotos i començo a caminar lent i en direcció a la zona en està el mustèlid. No m’apropo més perquè no el vull molestar massa, però llavors d’un forat surt l’ERMINI, blanc com la neu que tindria que haver al terra i que li permetria passar totalment desapercebut però ara destaca com un far en mig del foscor de la nit.
Aquestos moments m’encanten i el cor em va a mil disfrutant del moment curt i passatger però que per sempre més queda gravat al meu cap. El bitxo va allunyant-se però amb parades per veure que faig, em mira es gira i marxa uns centímetres i torna a girar-se. Per aquests moments m’agrada sortir a córrer per la muntanya son coses que no tenen preu i que em fan sentir part de la natura.
Desprès he continuat baixant i he arribat a la furgo amb quasi 3 horetes de trailrunnig del guapo.
Al parking amb 1º i el sol esperant-me
El camí estava complicat: glaç, pedres...
La neu està adalt de tot
Tornant a la boira...adeu Solet!!!
----------------------EDITO----------------------------
Us deixo una ampliació de la primera foto perquè els que no teniu gaire imaginació o moltes dioptries (i aixó ho diu un miop que sense ulleres no veu res) pugueu veure l'ermini.
