Doncs si
avui toca escoltar una de les meves teories conspiradores. Tot lo que diré a
continuació està basat amb la meva percepció i experiència personal i es
totalment rebatible.
Això de
córrer per muntanya és, en un principi, ridículament simple, de fet com quasi tot a la
vida és infinitament més senzill de lo que acabem fent-ho.
Només
necessitem la muntanya i les ganes de fer algo. Les sabatilles i la roba son necessaris
però alhora el principi de la perversió humana, que desprès es va fent més i més
gran i al final cal mil estris per fer el trailrunning que volen que fem les marques i
que els videos de youtube ens ensenyen amb alta definició i imatges a càmera
lenta que tan agraden.
No se si
serà perquè un esport estigui de moda amb la conseqüent incorporació
dels defectes intrínsecs a la nostra societat, però últimament llegeixo més
coses negatives del nostre esport que positives. Uns diran que es necessari per
madurar com a esport i que serviran per millorar i polir errors i fer més gran
aquest esport, però jo ho veig com l'inici de la perversió del esperit de l’esport,
es a dir disfrutar de córrer amb i a la muntanya, ni més ni menys.
Dels organitzadors
n'hi han que es per portar-los al jutjats per infinits motius, però dels
corredors també n'hi ha alguns que cadena perpetua seria una condemna suau i
inclús els espectadors no es salven....a veure si tot plegat serà problema no
del esport sino de les persona.
Organitzacions
que per cobrar tot son avantatges però desprès a la que sorgeixen problemes o
imprevists es tornen silencioses i volàtils com el fum.
Organitzacions
que fan una web que ja voldria Apple i desprès el dia de la cursa alló és campi
qui pugui.
Corredors
que perquè han vist l’últim video del Krupicka ja estan convençuts que una
ultra es un passeig.
Corredors
que com s’han comprat les sabatilles del Jurek, per no perdre ni una mil·lèsima
de segon al prendre’s un gel o barreta la llencen al terra no fos que perdessin
la posició 420, i si algú els hi recrimina l’acció recordaran la mirada killer
d’algun video d'algun crack i a més de la mirada et regalaran una demostració oral de lo ignorant
que pot arribar a ser un esser suposadament racional i amant de la natura.
Dels
espectadors estic fart de no respectar més enllà del seu conegut, sembla que la
resta estem allí per molestar i si demanes respecte...ufff l’has cagat hauràs donat
via lliure a uns hooligans sense fre.
Ara ve
la part positiva que no tot és negatiu.
Tot lo
anteriorment comentat, generalment, està directament relacionat amb les curses i us diré una
cosa, es pot fer trailunning sense ficar-se dorsal.....em va costar assimilar
aquesta descoberta però una vegada fet em vaig sentir lliure per disfrutar
sense compromisos.
He de reconèixer
que les curses tenen el seu puntet però em fot molta ràbia haver-m’ho passat
genial en una cursa i per alguna de les coses adalt comentades enfosquir el record
i tenir un regust agredolç. Així que em quedo amb sortir a córrer sol o amb
amics i companys sense la necessitat de participar en la cursa per fer la més
dura, la més llarga, la més més.
Això últim
també es per fer un llibre, parlés amb la gent i si fas una cursa de 50 kms ets
un mierdecilla, o fas una de 80 o sembla que no has fet res, i per anar bé una
de 100 però no 100 quilòmetres sino de 100 milles que així hauràs arribat al
nivell dels super-guerrers. Si a sobre de fer una ultra pot dir a l’audiència
que fa dos anys que cors llavors ja passes a formar part de l’Olimp dels Déus,
això sí, alguns han mort literalment en l’intent però això dona més valor a la llegenda
que crearàs de la teva persona.
No
pretenc tenir raó només es com jo ho veig així que no em cremeu a la foguera.
Com diu
el gurú de la bona vida, el mestre Xavi Fané, happy trails!!!
