Bombolla "immobiliària" del trailrunning

Doncs si avui toca escoltar una de les meves teories conspiradores. Tot lo que diré a continuació està basat amb la meva percepció i experiència personal i es totalment rebatible.

Això de córrer per muntanya és, en un principi, ridículament simple, de fet com quasi tot a la vida és infinitament més senzill de lo que acabem fent-ho.

Només necessitem la muntanya i les ganes de fer algo. Les sabatilles i la roba son necessaris però alhora el principi de la perversió humana, que desprès es va fent més i més gran i al final cal mil estris per fer el trailrunning que volen que fem les marques i que els videos de youtube ens ensenyen amb alta definició i imatges a càmera lenta que tan agraden.

No se si serà perquè un esport estigui de moda amb la conseqüent incorporació dels defectes intrínsecs a la nostra societat, però últimament llegeixo més coses negatives del nostre esport que positives. Uns diran que es necessari per madurar com a esport i que serviran per millorar i polir errors i fer més gran aquest esport, però jo ho veig com l'inici de la perversió del esperit de l’esport, es a dir disfrutar de córrer amb i a la muntanya, ni més ni menys.

Dels organitzadors n'hi han que es per portar-los al jutjats per infinits motius, però dels corredors també n'hi ha alguns que cadena perpetua seria una condemna suau i inclús els espectadors no es salven....a veure si tot plegat serà problema no del esport sino de les persona.

Organitzacions que per cobrar tot son avantatges però desprès a la que sorgeixen problemes o imprevists es tornen silencioses i volàtils com el fum.

Organitzacions que fan una web que ja voldria Apple i desprès el dia de la cursa alló és campi qui pugui.

Corredors que perquè han vist l’últim video del Krupicka ja estan convençuts que una ultra es un passeig.

Corredors que com s’han comprat les sabatilles del Jurek, per no perdre ni una mil·lèsima de segon al prendre’s un gel o barreta la llencen al terra no fos que perdessin la posició 420, i si algú els hi recrimina l’acció recordaran la mirada killer d’algun video d'algun crack i a més de la mirada et regalaran una demostració oral de lo ignorant que pot arribar a ser un esser suposadament racional i amant de la natura.

Dels espectadors estic fart de no respectar més enllà del seu conegut, sembla que la resta estem allí per molestar i si demanes respecte...ufff l’has cagat hauràs donat via lliure a uns hooligans sense fre.

Ara ve la part positiva que no tot és negatiu.

Tot lo anteriorment comentat, generalment, està directament relacionat amb les curses i us diré una cosa, es pot fer trailunning sense ficar-se dorsal.....em va costar assimilar aquesta descoberta però una vegada fet em vaig sentir lliure per disfrutar sense compromisos.

He de reconèixer que les curses tenen el seu puntet però em fot molta ràbia haver-m’ho passat genial en una cursa i per alguna de les coses adalt comentades enfosquir el record i tenir un regust agredolç. Així que em quedo amb sortir a córrer sol o amb amics i companys sense la necessitat de participar en la cursa per fer la més dura, la més llarga, la més més.

Això últim també es per fer un llibre, parlés amb la gent i si fas una cursa de 50 kms ets un mierdecilla, o fas una de 80 o sembla que no has fet res, i per anar bé una de 100 però no 100 quilòmetres sino de 100 milles que així hauràs arribat al nivell dels super-guerrers. Si a sobre de fer una ultra pot dir a l’audiència que fa dos anys que cors llavors ja passes a formar part de l’Olimp dels Déus, això sí, alguns han mort literalment en l’intent però això dona més valor a la llegenda que crearàs de la teva persona.  

No pretenc tenir raó només es com jo ho veig així que no em cremeu a la foguera.

Com diu el gurú de la bona vida, el mestre Xavi Fané, happy trails!!!