Mitja Marató de Balaguer 2011

Una cursa a la que puc assistir sense agafar el cotxe no me la puc perdre, així que allí vam anar l’Anna i jo.

Al anar a recollir els dorsals ja vam veure que hi hauria molta gent, l’organització havia tancat inscripcions feia dies perquè s’havia arribat al límit de 600, feia goig la gentada de corredors i moltes corredores . Sense gens de cua recollim el dorsal i comencem a saludar i xerrar amb companys, aquestos moments previs a la cursa se’m fan difícils doncs m’agradaria poder xerrar més estona però el meu cap necessita tranquil•litat i soledat per activar el mode cursa. Ens fiquem de curt, uns més que altres, i es que feia un dia rúfol (aquesta paraula sempre m’ha fet gràcia i encara no l’havia escrit al blog jajaja), jo decideixo sortir amb pantaló curt i samarreta curta crec que la vaig encerta doncs mentres esperava donessin la sortida tenia fresca, però una vegada donada la sortida no vaig patir calor.

L’Anna feia el 10.000m i jo la mitja així que ens desitgem sort i em col•loco a la part de davant. Sortida i marika l’últim. Trigo uns 10 segons en creuar la línia de sortida i veig que no hi ha catifa dels xips, jo engego llavors el crono i a intentar córrer. Fins que no vaig creaur el riu Segre més que córrer feia sprints i frenades intentant avançar a gent i no menjar-me ningú. Tot sovint em passa que per no voler molestar als que van ràpid em fico més enrere a la sortida i desprès em toca avançar gent que ben bé es mereixen una clatellada per no dir una empenta per ficar-se al davant quan van a ritmes molt més lents. Diumenge vaig passar una dona, grandeta però sense gaire seny, que anava a més de 5’/km quan la majoria anàvem a 3’45’’/km...entre petita que era i que no t’esperes algú tan lent casi me la menjo...arghhhh em va costar però al final em vaig esforçar per esquivar-la i no tirar per la via fàcil.
Passat el tràmit de trobar un lloc on poder córrer a gust, vaig passar al següent, no fer cas a la gent que al avançar-la es piken aprofitant que al estar als primers kms de la cursa tenen forces per canviar el seu ritme més lent i intentar seguir-te i inclús avançar-te. Molt al meu rollo vaig anar fent. A 4’05’’/km un ritme més alt de lo que jo havia previst, però ja se sap el plus que dona el dorsal i el xip. Entrant a Gerb veig al meu davant el Josep Miquel i el Ricard, penso que si els agafo podem fer grupetta Pedala.cat Power!!! Metre a metre els agafo i desprès de xerrar una mica ens fiquem a per feina. Em trobo molt a gust em ells i Ricard davant, jo al mig i Josep Miquel darrera anem fent. Ens passa en Pico del Km0 com una tradició que últimament sempre es repeteix a un ritme i una facilitat que em fan disfrutar del seu córrer, desapareix per davant. Nosaltres a lo nostre, passem gent i altres ens passen. Poc abans d’arribar a Sant Llonrenç de Montgai, la meitat de la cursa, ens comencem a separar i ja cadascú va fent al seu ritme. Intento accelerar el ritme una miqueta, vamos que més aviat intento no afluixar. Les cames comencen a fer-se notar i sento que si afluixes una mica podria córrer molta estona però al ritme que m’imposo tinc dubtes si podré arribar. El primer tram de tornada vaig saludant, que per una banda va bé perquè t’oblides del patiment però per altra es fàcil afluixar i baixar la velocitat, així que em concentro. Trobo al Dani i fem un parell de kms junts però continuo endavant. Al arribar a la pujada d’entrada a Gerb veig que puc agafar gent i no em trobo molt apurat. Al avituallament recullo molts ànims i intento patir fins a meta. El ritme es manté just per sota de 4’/km. Arriben als tobogans i allí pensava agafar el grupet de davant però ni a la baixada d’entrada a Balaguer els agafo, així que canvi a lo loco i a muerte fins a meta, només és un km però que llarg que es fa. Passo a un parell però davant està la primera noia i tres nois més i es converteixen en els meus objectius ...sento l’instint animal i em converteixo en depredador i ells en presses. Entrant al camp de futbol, on està la meta, es materialitza l’sprint final per la plaça 44....i entrem tres en el mateix segon....ehhhh però JO el primer, soc el DEPREDADOR!!!!

1h23’36’’ segons el meu crono i 1h23’46’’ oficial, content perquè havia previst 1h26’ i he estat per sota però soc conscient que no és un bon temps. S’ha d’entrenar per tenir bons resultats no hi ha més, es lo bónic de l'esport.

A l’arribada ja estava l’Anna amb el seu paravent i molt contenta amb el seu crono que desprès li va servir per pujar al podium com a primera noia local al 10.000m Quina CRACK!!! Segona cursa d’asfalt i ja portar a casa chatarra i regalets.

Vam tornar a casa estirant cames i disfrutant d’un dia genial. Sort que no es va aixecar el vent que fa avui perquè sinó amb els paravents hauríem acabat volant fins al mar...com una marca d’esport pot fer un tallatge tan gran? senyors de Elements, que som esportistes no membres d'una associació de gordos. Una noia de 177 la talla S li va tirant a gran i un mitja-merda com jo amb la talla M sembla que hagi robat la vela major del vaixell de la Copa Amèrica.

Pre-cursa, Mitja Marató de Balaguer

Un any més, i ja van onze, tornarem a córrer a Balaguer. Els bons temps semblen molt llunyans on baixar de 1h20’ tot i el vent i els metres de més va ser possible, els mals temps, que em van fer canviar la mitja pels 10kms degut al guix que portava al braç, també sembla que ja han passat, total que sembla que aquesta edició serà una més que no passarà a l’historia pel crono.

Dos mesos entrenant amb constància i regularitat, que fàcil és dir-ho i quin esforç s’ha de fer per complir-lo. Durant aquestes 8 setmanes i 99 hores tot, i quan dic tot em refereixo al 100%, han sigut entrenos per assimilar kms a baixa intensitat i sempre pensant en curses de llarga distancia. Ahir sortia a fer l’ÚNIC entreno a ritme exigent, aproximadament just per sota del llindar anaeròbic, i tot i estar rodant durant 40’ la veritat es que em vaig trobar prou bé....Al loro, que no estamos tan mal!!!

La cursa de demà serà un dia de festa, com quan anavem a escola i sortiem al patí a jugar per divertir-nos amb els companys i sense preocupacions de cap mena. Demà sortiré amb l’únic objectiu de no trencar-me però disfrutant, així si en el km 0 em dona una sobredosis de adrenalina i surto a tope i en el km 4 peto doncs content, i si em dona per sortir a no patir doncs també content. Només tinc un límit, sub1h27’.

Però com tota cursa d’asfalt té que tenir un estudi minuciós dels ritmes i de parcials doncs jo he previst que la cursa tipus serà:

Sortida amb la calma, es a dir no deixar-me emportar pels corredors més ràpids i controlar el meu ritme a 4’05’’ o 4’10’’/km.
Fins a la meitat (10,5km) mantenint i allí, si estic MOLT bé, començar un progressiu fins a meta. Però si a la meitat la cosa va normaleta, doncs mantenir ritme i al 15 fer un nou estudi de forces.
Al km 19 vagi com vagi faré el meu canvi de ritme tan temut pels meus adversaris ...els riures van aquí... i que ja no pararà fins a la línia de meta.

Resumint, si la cosa va molt bé el crono que em faria molt content seria 1h24’ (4’/km). Si tinc un dia normalet el crono estarà al voltant de 1h26’ (4’05’’/km).

Vinga la part fàcil ja està feta....blablabla, ara toca lluitar i patir demà.

Cursa Lo Frare, Ginestar

Aquest any he descobert que a les Terres de l’Ebre hi ha una gran inquietud per les curses de muntanya, hi ha 19 inquietuds materialitzades en 19 curses en un marc incomparable i que és molt desconegut per gran part de la gent, m’incloc però li estic ficant remei.

Diumenge feien la tercera cursa del Circuit de les Terres de l’Ebre. En un principi ens feia una mica de pal anar allí abaix, quan parlés dels Ports sembla que estan a tomar pel cul, però desprès no es per a tant i com sempre és un plaer passejar per allí, doncs ens vam decidir.
Aquesta cursa obria la meva temporada de curses de muntanya i també era l’estrena d’Anna en les curses de fer el jabalí.

De la porta de casa fins l’arc de sortida a Ginestar vam trigar 1h 20’ per carretera bona i tranquil•la. Recollida de dorsal sense cues i a un preu molt bo (17 euros) per 22kms i 850m+ , a mi m’han sortit algún més. L’organització immillorable, tot controlat i amb ganes de fer les coses bé. Lo que més em va cridar l’atenció va ser veure a totes les cruïlles gent de l’organització, sobretot canalla del poble fent molt bé la seva feina. Avituallaments per donar i per vendre i a sobre amb gominoles....que més es pot demanar.
De la cursa comentar que el recorregut va ser molt bonic, barrejant pistes divertides i amb paisatges molt bonics, amb senders tècnics i entretinguts on qui podia aixecar la vista disfrutava d’unes vistes al•lucinants i feréstegues. Això sí, no vull imaginar l’estress dels de davant per anar ràpid i sense trencar-se el cap amb el terreny que era guarro i cabro....vamos com ens agrada als de muntanya.

Vaig disfrutar molt de veient patir i superar-se a l’Anna, però més vaig disfrutar de lo bé que es va sentir al veure l’arribada, la primera ja la té al sarró, OLE!!!
La nota molt positiva és per l’organització de la cursa i la molt negativa per tots els participants que van tirar vasos fora de la zona d’avituallament i els envasos de gels.....vull pensar que ahir vaig veure molta merda perquè no anàvem davant però jo vaig acabar escandalitzat de que gent que suposadament disfruten de la muntanya la puguin embrutar tant. Espero que l’organització fiqui remei, ja que al reglament diu clarament que aquestes actituds son sancionables.....i ho digui el reglament o no, el respecte per la natura està per davant de tot.

Foto robada a Ramon Ferrer Monrasin

Foto robada a Ramon Ferrer Monrasin

Utilitats i com va la cosa

Aplicacions útils, o com a mínim per mi, que penso us poden interessar.

Senderos de Aragon. Link dels senders molt ben conservats i marcats dels veïns aragonesos. Mapa, desnivell i explicació de la ruta amb un aspecte semblant al Wikiloc però menys bonic. Algú d'aquí podria prendre nota de com fer les coses.

Slooping.net Blog amb actualitzacions diàries, quasi sempre molt interessants. En la seva última entrada ens informen de la traducció al castellà del llibre La dieta Paleolítica, és la bíblia d’aquesta corrent alimentaria i de filosofia de vida diria.

I respecte a la meva vida esportiva, doncs content perquè dilluns passat em vaig fer un esquinç al turmell esquerra i en tres dies estava corrent de nou.
Per ara, bàsicament, només em dedico a acumular totes les hores que puc a ritmes còmodes, mitja de pulsacions de 142, i amb una mitja setmanal de 12 h30’ que pel temps que esta fent ja em sembla prou bona perquè més de la meitat estan fetes corrent, ja arribarà el bon temps i les sortides amb bici.
Aquest diumenge tenim la cursa de muntanya Lo Frare a Ginestar, la faré acompanyat per l’Anna que s’estrena. El cap de setmana següent serà la mitja marató de Balaguer, suposo que entre el mal de potes de córrer per asfalt i l’intent d’anar a buscar un crono de 1h25’ segur que serà una bona manera de patir i morir en l’intent.