A falta de pedalar "parres biciclistes"

Fa tant temps que no pedalo amb assiduïtat que a vegades penso que això potser és una senyal de que un cicle s’ha acabat, però dintre meu sento la necessitat de tornar a la costum de pedalar amb qualsevol de les bicis dia sí dia no.

Doncs com no tinc rutes, entrenos ni caigudes que explicar doncs em dedicaré a divagar gratuïtament sobre temes de les dos rodes.

Fa temps que en el món de la competició (i aquesta gent son els encarregats de crear tendència i modes en l’esport) s’està passant del típic 3x9 al 2x9 i ja fa menys al 2x10. Si us pregunteu que diantres son aquestos números, doncs us he de dir que no esteu a la moda en lo que a mountainbike és refereix. Aquestos números fan referència al tipus de transmissió que porten les bicis, 3 plats i 9 corones, que fins fa un temps era l’únic que existia però que poc a poc en la competició s’està substituint per dos plats i 9 o 10 corones.
Segur que molts us pregunteu el motiu d’aquesta variació, la resposta està a mig camí entre lo comercial i la millora de rendiment. Per una part l’industria necessita fer-nos creure que han descobert com fer-nos anar més ràpid i millor, i que si continuem amb l’arcaic sistema de 3x9 som uns antics i tenim una bici que no val ni un cèntim, d’aquesta manera ja tenim una nova excusa per canviar la bici sense necessitat, per un altra banda la millora del rendiment en competició és evident, els pros el platillo no el fan anar gaire (avantatges de tenir molts watts a les cames i de sapiguer patir molt) així que amb dos plats ja tenen prou i si a sobre enlloc de portar 9 corones porten 10 doncs el salt entre corones és ben petit.

Bé aquest escrit no venia a ser una critica o defensa de la nova tendència, més aviat és un intent de fer veure als bikers la meva opinió sobre aquesta novetat.

Parlant amb la gent molts em comenten que tenen por a ficar dos plats i desprès tenir que fer moltes pujades a peu per falta de desarrollo. Jo pensava lo mateix fins que un dia em vaig ficar a mirar totes les possibilitats i ara penso que tampoc hi ha tanta diferencia entre portar 2 o 3 plats, potser els extrems és queden una mica curts però es tan poquet que crec que la diferencia potser no és apreciable una vegada estem pedalant.

Combinació plats 40-27 i corones 9v 11-32
40*11=7.622m
27*32=1.769m

piñon plato G plato M
11 7.622 5.145
12 6.987 4.716
14 5.989 4.042
16 5.240 3.537
18 4.658 3.144
21 3.992 2.695
24 3.493 2.358
28 2.994 2.021
32 2.620 1.769

Combinació plats 40-27 i corones 9v 11-34
40*11=7.622m
27*34=1.664m

piñon plato G plato M
11 7.622 5.145
13 6.449 4.353
15 5.589 3.773
17 4.932 3.329
20 4.192 2.830
23 3.645 2.461
26 3.225 2.177
30 2.795 1.886
34 2.466 1.664

Combinació plats 40-27 i corones 10v 11-36 l’única opció és el cassette XX de Sram
40*11=7.622m
27*36=1.572m

piñon plato G plato M
11 7.622 5.145
12 6.987 4.716
14 5.989 4.042
16 5.240 3.537
18 4.658 3.144
21 3.992 2.695
24 3.493 2.358
28 2.994 2.021
32 2.620 1.769
36 2.329 1.572

Combinació clàssica de 3 plats 44-32-22 i corones 9v 11-32
44*11=8.384m
22*32=1.441m

piñon plato G plato M plato P
11 8.384 6.097 4.192
12 7.685 5.589 3.843
14 6.587 4.791 3.294
16 5.764 4.192 2.882
18 5.124 3.726 2.562
21 4.392 3.194 2.196
24 3.843 2.795 1.921
28 3.294 2.395 1.647
32 2.882 2.096 1.441


Prenent com a l’estàndard la combinació clàssica de 3 plats (44-32-22) i 9 corones (11-32) cal dir:

• Amb plat gran i corona petita les diferencies son de -0.762m a cada pedalada amb el 40*11, un 9.1% de pèrdua de metres avançats


• Amb plat petit i corona gran les diferencies son de +0.328m +22.76% més dur pel 27*32, +0.223m +15.47% més dur pel 27*34, +0.131m 9% més dur pel 27*36.

Veient aquestes dades crec que la diferencia anant amb tota la traca és petita, i si tinc en compte que el 44*11 no el fico gaire per pistes ni que siguin de baixada i sempre em quedo amb el 44*12=7.685m pels 40*11=7.622m, la cosa em sembla que queda igualada.
I per les pujades fortes em passa quasi bé lo mateix, ara amb el cassette de 11-32 l’últim no el fico mai perquè vaig massa revolucionat i em quedo amb el 28...22*28=1.647 pels 27*34=1.664, la cosa torna a quedar igualada.

Resumint canviant la meva combinació actual 44-32-22 i 11-32 per 40-27 i 11-34 estic convençut que no hi hauria canvis substancials.
L’estalvi de pes seria:

• 34gr del plat petit, ja no el tindria


• Passar del 44 al 40 i del 32 al 27, estalvi 20gr


• Passar el cassette de 11-32 a 11-34 guanyaria 38gr.

-34gr-20gr+38gr= 16 grams d’estalvi total, però deixaria de tenir la desagradable sensació de molinillo quan baixes al plat petit i també el perill de chupada de cadena o caiguda de la cadena entre el plat petit i beina.

No ho faré però el dia que tingui que canviar cadena i cassette segur que m’ho plantejo seriament. L'opció de Sram XX no la contemplo perquè em sembla desorbitat el preu i a més jo soc shimanista. I parlant de Shimano sembla que per fi l'any vinent és decideix a treure un 2*9.

Que penseu vosaltres?

Mitja Marató de Terrassa

Sortida amb castellers i tot

Objectius per la cursa:

Amb sabatilles de trail....però son tan boniques

Feia que no corria una mitja des de Tàrrega (10/05/09) així que ficar en una mateixa frase les paraules córrer i ràpid per mi era una quimera. De totes maneres tenia el objectiu poc realista de fer aquesta cursa a tot lo que dones el motor, però tenint al cap que aquest diumenge només era un test i que el dia D i hora H és el primer diumenge de març.
L’objectiu en números era simple, fer la mitja a 4’/km i arribar amb el crono amb 1h 25’00’’, tot lo que no fos aixó FRACÀS!!! Tinc certa tendencia a simplificar-ho tot, un segon amunt es fracàs i un segon avall és no-fracàs jijijiji la vida és simple, no cal complicar-la. Eren unes dades una mica aleatòries, però jo creia que per arribar al meu objectiu maratonià tenia que estar en aquestos números a falta de set setmanes.
La veritat és que entrenant al meu ritme cochinero em sentia còmode però quan intentava apropar-me als 4’/km em sentia forçat, incòmode i amb sensació de no poder aguantar aquestos ritmes massa estona.
Veient les meves sensacions vaig decidir intentar fer la meitat de la cursa al ritme pre-establert i llavors veure com estava i actuar en conseqüència..........la veritat tot massa ben programat sapiguent que soc de sang calenta i una vegada donen la sortida només ser que donar-ho tot i morir com un valent.....lo típic de marika l'últim.

Cursa:

Tranquil, molt tranquil estava per aquesta cursa, però no m’ha sobtat gens. Tot bé, viatge, recollida de dorsal sense ningú al davant, logística de roba, nervis pre-cursa el justos per activar-me, escalfament amb Maria que tot i viure al costat quasi arriba tard...asihhh. Col·locació a la sortida massa enrere però si estava el senyor Bru doncs allí em quedava que la bona companyia sempre és agradable. Parlant amb el Joan em diu que va a fer 4’/km o una mica més........ja tinc llebre!!!
Sortida i allò semblava el carrer Major en plenes rebaixes, anàvem esquivant gent, frenant i accelerant tot sortejant gent que em pregunto que collons feien allí davant...tothom és lliure de fer lo que vulgui, però ficar en perill l’integritat d’ells i sobretot la dels altres no ho acabo d’entendre, sort que el temps fica a tothom al seu lloc. Passat el tram perillós continuo tenint al Joan davant meu, perfecte. El Francesc Pont em ve per darrera tot comentant la cagada de sortir tan enrere quan volia fer 1h23’ marxa com un coet....qui pogués seguir la seva roda. Sense adonar-me i en plena exaltació vaig apretant i no torno a veure a la meva llebre, no tinc remei no puc portar un ritme inferior al que en aquell moment puc donar.

Km0 Ponent en mig de la la riuada de corredors

La cursa la descriuria com un continu pujar-baixa sense grans desnivells però que no permet descansar mai. La veritat la pujada del km 7 i pico fins al 10 m’ha fet mal, però en alguna baixada he decidit descansar per guardar energia per la pujada del 18. M’ha agradat veure que veient que la gent amb qui anava al començar la pujada ha començat a afluixar m’ha donat ales per fer un progressiu de 3kms fins a meta passant uns 15 corredors. He acabat fos però crec que he fet una cursa ni en positiu però tampoc en negatiu, diria que constant a ritme per sobre de 4 però no gaire, la mitja diu 4’05’’/km.

Arribant.....sí, sí i amb cara de perjudicat

Resultat final:

1h25’55’’ de la general 127. Al acabar xerrar amb els companys de Km0 Ponent (Bru, Baldato, Alexvica, Kaiser), que sempre és un plaer, dutxeta una mica guarra i a dinar tot buscant excuses per justificar el mau fracàs i buscant excuses per excusar-se de fer la marató......Maria si ho vols intentar d'acord però com a mínim li ficaras Filipides jujuju

Futura Maraton-Woman

Content per poder tenir motius per somriure just al arribar. Motivat per entrenar fort aquestes 7 setmanes.........qualitat i més qualitat d’aquí fins al març. Retrobament amb un entreno que crec em dona bons resultats però que no he fet encara, córrer 40-45’ a ritme d’anar amb el ganxo, a ritme de treure àcid làctic per les orelles, tempo pace o com li vulgueu dir. També hi haura temps per series de 6000 de 2000 i sobretot trobaré temps per anar a córrer per muntanya amb pujades i recorregut trencacames.

Per últim gràcies a qui avui ha fet de fotografa.......entre altres moltes coses però sobretot per fer-me arribar a la meta amb un somriure i felicitat mai experimentades.

Collons amb el Filipides!!!!

Qualsevol corredor que porti un temps corrent tard o d’hora comença a donar voltes a l’idea d’emular la llegenda del Filípides, córrer 42195 metres, nosaltres per gust, ell per imposició.
Fins i tot el més agosarat corredor, quan realment es planteja aquesta fita comença a dubtar de les seves forces i de la seva capacitat de patiment per arribar a la meta. Temps i sobretot kms fan que, poc a poc, l’èpica distancia es vegi un repte esportiu però sobretot personal, que només en el dia de la batalla sabrà si pot realitzar aquest somni. Tot l’entrenament complert no assegura l’èxit en tan dur objectiu, i només una alineació d’astres i la millor versió del atleta que portem dins permetrà arribar a la nostra Atenes.
Bé doncs això més o menys és la marató.......... vale amb una mica, o molta, salsa per adobar que sinó el llegir és fa molt avorrit.

Doncs aquesta tarda el pla era sortir a córrer o pedalar una estoneta però la pluja ha suspès la sessió, i assegut al ordinador mentre naufragava per internet he començat a llegir coses de la batalla de marató, de Filípides i d’un dels historiadors i/o narrador de la civilització grega, Herodoto.

Doncs resulta que segons aquest senyor, i que quedi clar que cada historiador diu una cosa diferent i explica uns fets segons li sembla i condimentant amb més o menys additius segons el seu gust, o el gust de qui li encomanava la feina. Doncs Herodoto diu que quan els perses van arribar al golf de Marató per desembarca i lluitar contra els grecs, al 490 a.c., els comandaments grecs van veure que la cosa pintava xunga i van decidir enviar un soldat a buscar ajuda als espartans. De Marató a Esparta hi han 240kms , per qui no ho conegui. Com es veu que l’exèrcit grec estava ple d'atletes van decidir que el passeig el faria un tal Filípides, i aquest precursor dels ultra-trail runners ho va fer en 48 hores. El van enviar a tot gas!!! a Esparta a reclamar ajuda i aliança per lluitar contra els perses. Com els espartans estaven de festa religiosa i no podien lluitar li van dir que anes tiran que ells ja aniren anant......Toma rajada dels espartans.
El Filipídes va torna a Marató i els hi va dir que millor sols que mal acompanyats. Els grecs, entre ells el forrest gump grec, van lluitar contra els perses i van guanyar. Com algú tenia que anar a Atenes a informar de la victòria sobre els perses és veu que li va tocar.....a veure si ho endevineu?.....doncs sí, al Filipídes, això és un curtit i lo demes son tonteries. Total que desprès de la batalla li va tocar cascar-se un passeig d'uns aproximadament 42kms, i al arribar només va poder exhalar unes paraules –Nenikékamen- “Hem vençut” , altres diuen que només va dir una paraula –Niké- a la mitologia grega nom de la deessa de la victòria..........ara ja sabeu d’on ve el nom de la marca esportiva Nike. Desprès de donar la noticia va morir, uns diuen que pel cansament del recorregut, altres que per les ferides de la batalla............jo crec que és va suïcidar veient que algú li venia a demanar si podia tornar a Marató a felicitar als soldats.

En resum i com a moraleja (qui sapigui la traducció al català doncs que ho comenti):

- Quan ens expliquen uns fets que no hem vist sempre és millor intentar aconseguir més d’una versió i filtra l’informació depenent del interlocutor.
- No crear mites que marquin massa la nostra vida perquè potser un dia ens adonem que aquella historia que haviem sentit i que donava sentit al nostre repte, ara resulta que no era ben bé així.
- El filipides aquest estava molt fort el cabró.........llàstima de no estar viu perquè un pike entre Filipides & Killian jornet seria de lo més interessant que el trail-running pot donar.
- Al final el Filipides aquest que va fer 42kms i com diu el Herodoto va fer 240 i 42 sumant 282kms i de regal una batalla amb els perses.
- Volia emular al guerrer grec, però ara que veig que tindria que fer quasi 300kms......em sembla que va a ser que NO, o sí.
- Com potser que aquest any és commemori oficialment i per part de l’IAAF el 2500 aniversari de la matada del Filipídes. Aquestos de l'Associació Internacional d’Atletes Federats (IAAF) no s’han adonat que aquest aniversari no serà fins al 2011. Algú s’ha colat al calcular l’efemèride i no ha pensat que en el calendari no existeix el any 0, del 1a.c. és passa al 1 d.c. Toma cagada!!!!

Doncs com veieu la pluja m'ha fet canviar una estoneta d'esport per una parra mental del quinze. Lo positiu, doncs que ja portem 6,1 litres d'aigua caiguts.

Test de 20’ i sensacions

Avui aprofitant que la canalla (no la meva sinó la que va a escola) tenia festa i la pista del Camp Escolar estaria buida, he anat a fer un test per veure com estan les cames de cara a anar introduint sessions de qualitat a l’entreno.

El test tracta de fer 20’ a muerte mantenint un ritme constant al llarg de tota la prova. Se suposa que les pulsacions mitges son aproximadament l’umbral anaeròbic (UA), és a dir el punt on el cos ja no pot digerir tant àcid làctic com generen els músculs i en poca estona es té que afluixar amb aquella sensació tan agradable de cames bullint.
Aquest límit és un dels que més indica la progressió en l’entrenament, i que de fet més varia a mesura que avancem en la preparació.
Hi ha un altre test, test de Balke, que calcula el VO2 max en funció de la distancia recorreguda en 15’. Jo per aprofitar les dades també calculo el VO2max.

Avui la pista estava buida, només sis nois jugant a futbol de manera civilitzada, i sense molestar-nos mútuament hem anat fent, ells a la zona interior i jo a la pista......un plaer córrer relaxadament i només preocupat d'anar a muerte.
La pista estava humida però no ha sigut un obstacle per la prova, el cel estava totalment tapat i semblava que havia tanta humitat que caiguessin minúscules gotetes, la temperatura de 9º era quasi perfecta. Amb aquestes condicions....... a la guerra!!!

De sortida potser m’he marcat un ritme massa fort però sense passar-me i molt progressivament he afluixat (quina ironia quan m’estava morint per anar ràpid) i mantingut fins als 16’, on he tingut que esforçar-me per no afluixar i ho he aconseguit, però les pulsacions s’han disparat passant de 180-183 a anar ben aprop del 190, les màximes han sigut de 188. Al final rebentat però content perquè no pensava aguantar el ritme de 3’50’’/km tot el test.

Les dades del Test de 20’ son:

• Distancia 5220m
• Pulsacions mitges 181
• Pulsacions màximes 188
• Ritme 3’49’’/km
  

Les dades del Test de Balke son:

• Distancia 3920m
• VO2 màx 55,4 ml/kg/min
  

Resumint el UA està a 181, ara a començar a fer pujades, series de 6000m, de 2000m i a disfrutar del patiment.....GUAY!!!

Un dia d'aquestos tinc que fer una entrada amb els entrenos secrets jajaja que he anat recopilant per intentar córrer com una gasela. N'hi han que son divertits, quasi tant com durs.