Fa un parell de dies vam rebre la trucada de Autosuministres Vic, lloc on vam comprar la camper, dient que ja tenien els papers de la furgo arreglats i que ja podíem passar a recollir-los. Aprofitant, els hi vam dir que ens semblava que la bateria del habitacle no està massa fina i ens vam dir que li farien una ullada per veure com carregava, aguantava la carrega i com es descarregava.
Dimecres pleguem de treballar a les 18 i a les 20:30 ja estàvem a la carretera.
Vam dormi al polígon on està la tenda ja que està quasi buit i és molt tranquil, i així al dia següent només ens calia esperar a que obrissin i ja podiem recollir els papers i mirar-nos la bateria.
Desprès de mirar i comprovar ens van dir –Us hem canviat la bateria i així ens estalviem problemes- jo desconfiat de mena, vaig pensar, -ens acaben de ficar una bateria made in china que tindrà menys capacitat que el meu mòbil-, però estava equivocat, ens han ficat una bateria de qualitat, marca Exide. Dona gust veure que hi ha llocs on el servei postvenda és té molt en compte i a Autosuministres Vic es preocupen per tenir content els clients tot i ja haver deixat els calers a la seva caixa, un deu per ells.
Desprès de fer els recados, a aprofitar el dia. Ens fiquem a la carretera i passem per Ripoll i acabem a Sant Joan de les Abadesses on dinem i desprès fem una excursioneta fins a l’ermita de San Antoni de Pàdua, la pujada és ben dreta però sempre molt agraïda per transcorre per un bosc ben bonic i sempre per corriol. A dalt veiem que l’ermita té poc d’atractiu doncs té els contenidors de reciclar empegats i al teulat una antena de telefonia mòbil, sort que les vistes del Taga i de la vall de Malatosca que son molt boniques. Intentem trobar un camí per fer ruta circular i acabem al patí d’una casa...no anem bé, però continuem que som exploradors experimentats jajaja....al final ens toca NOretirar-nos sinó girar mitja volta i continuar avançant, que es noti que som Florestals. Tornem per on veníem i fem visita immobiliària a una urbanització superpija de la muerte que amb la crisis s’ha quedat a mig construir i ara son conjunts de formigó i poca cosa més.
Vistes de la vall i el Taga dintre la boira
Ermita de Sant Joan de Padua, amb els contenidors i l'antena...TOMA CAGADA!!
Tornem a la furgo, ens abriguem que fot un fred considerable i amb el vent ens estem quedan pajarito. Fem volta pel poble que es bonic i acollidor i acabem fen una infusió al bar.
Pont vell amb il·luminació....vale la foto està cremada
Al dia següent desprès de fer fora als pingüins....collons quin fred que feia... ens preparem per fer la via verda que puja a Ogassa, molt bonica i agradable de fer. Ens passem tota l’estona mirant els diferents corriols que surten i veient el potencial de la zona per tornar amb menys fred. Una vegada a Ogassa fem un corriol que ens costa una mica de trobar i empalmem amb la ruta que puja al Taga. Enlloc de pujar al cim nosaltres ja baixem i mentres l’Anna va recollint fredolics jo vaig analitzant traçades per fer el corriol amb la mountainbike i es que és bestial i ja tinc ganes de tornar per fer-lo sobre la bici. Arribem a la furgo i preparem un superdinar amb els fredolics d’acompanyament...això no té preu, jo vull ser nòmada amb camper. Desprès de rentar els plats acabem de recollir i cap a casa que dissabte treballem. De tornada teníem intenció de parar en una àrea d'autocaravanes de Ripoll, però resulta que només és un parking i ens toca replantejar la ruta. Al final baixem a la nova àrea d'autocaravanes de Lleida, al antic Ribes Camping, on buidem grises i negres i deixem la caseta mòbil per tornar a la fixa.
Gorg de Malatosca
Boletaire amb bossa de plàstic, que poc glamour
Estació de Sant Joan de els Abadesses on passa la Via Verda