Dissabte tocava caminar pel Pirineu. Varem decidir pujar a la Vall Fosca seguint la multitud de cotxes que havia a la carretera, però a última hora els van donar esquinazo i enlloc d’anar a Sallente, com la majoria, nosaltres ens quedaríem a Cabdella.
Desprès de tots els preparatius enfilem els costeruts carrers del poble i mentres deixàvem el poble, entravem en un bosquet d’avellaners d’un verd lluent, una mica més endavant sortim als prats farcits de flors de totes els colors inimaginables. En aquest punt amb la vegetació més baixeta podem disfrutar de unes vistes increïbles de la vall de Riqüerna, mentres deixem el bosc al nostre darrera per davant tenim una catifa verda que dona pas a les parts més altes amb el terra nu i on només les pedres donen color i forma a les crestes. Nosaltres desprès de recórrer tota la vall sempre guanyant alçada i com a objectiu el Port de Rus, on obtindrem unes precioses vistes de les valls de Boí. Com amb el port no teníem prou i volíem continuar disfrutant d’un dia genial sense ni un ànima al nostre camí decidim continuar afegint metres positius a la ruta.
De tot plegat em quedo amb lo tranquil•la que és la vall i més sapiguent que un parell de valls més al est està tot plagat de domingueros pujant amb el telefèric a fer el vermut al estany Gento.......per mi això és vergonyós i una manera molt turística de destruir la natura.
Per acabar la ruta i refrescar-nos una mica varem baixar al riu remullar els peus. Freda, molt freda estava l’aigua però ens va deixar com a nous.
Desprès de tots els preparatius enfilem els costeruts carrers del poble i mentres deixàvem el poble, entravem en un bosquet d’avellaners d’un verd lluent, una mica més endavant sortim als prats farcits de flors de totes els colors inimaginables. En aquest punt amb la vegetació més baixeta podem disfrutar de unes vistes increïbles de la vall de Riqüerna, mentres deixem el bosc al nostre darrera per davant tenim una catifa verda que dona pas a les parts més altes amb el terra nu i on només les pedres donen color i forma a les crestes. Nosaltres desprès de recórrer tota la vall sempre guanyant alçada i com a objectiu el Port de Rus, on obtindrem unes precioses vistes de les valls de Boí. Com amb el port no teníem prou i volíem continuar disfrutant d’un dia genial sense ni un ànima al nostre camí decidim continuar afegint metres positius a la ruta.
De tot plegat em quedo amb lo tranquil•la que és la vall i més sapiguent que un parell de valls més al est està tot plagat de domingueros pujant amb el telefèric a fer el vermut al estany Gento.......per mi això és vergonyós i una manera molt turística de destruir la natura.
Per acabar la ruta i refrescar-nos una mica varem baixar al riu remullar els peus. Freda, molt freda estava l’aigua però ens va deixar com a nous.
Quines vistes més boniques....ah sí darrera es veu el un tros del Triador, Montsent, Montorroio etc
Ultim esforç i el Port de Rus és nostre