dilluns, 9 de setembre del 2013

Salomon Sense Mantra

Quan vaig veure que les Asics Fuji-Trabucco estaven arribant a la seva fi vaig començar a mirar quines sabatilles serien les encarregades de substituir-les.
"Fart" de tanta amortiguació, de tanta subjecció del peu, de tant de tot.....que ben mirat ja va bé però potser per al meu pes (63kgs) i la meva manera de córrer pot ser era massa. Arriscant-me a cagar-la vaig mirar algo més light, però no exclusivament en pes sino una mica de tot, i aprofitant la nova tendència al trailrunning de sabatilles minimalistes doncs vaig tenir on mirar, llegir i comparar.
Al final tenia clar que segurament els meus peus no aguantarien unes sabatilles minimalistes i que acabaria anant a comprar el pa amb unes sabatilles molt xules però que no podria anar a les muntanyes. De totes maneres volia provar i desprès ja em cagaria en el dia que em va passar pel cap l'idea.


Mirant per internet, fent-me malbé buscant info a les pagines oficials de les marques i al final, i com quasi sempre mirant blog's vaig veure que les Salomon Sense Mantra podien ser una bona opció.....com a mínim em van robar el cor amb aquelles formes i colors....aquestos de Salomon en el tema marketing i estètica son els putus amos.

 Inclús sota l'aigua son boniques


120 euracos (ens hem tornat bojos!!!! però el que ho crida als quatre vents com veieu acaba col·laborant en aquesta bogeria) i ja eren meves.

Des del primer moment son una passada, dolces al peu, amb sensació de poder volar amb elles, amb protecció però millor mirar on fiques el peu, amb una subjecció perfecta i això ja se sap que depen de cada peu però trobo que sense tenir punts de pressió sents que el peu està ben subjectat però amb llibertat.
Per comparar amb algo similar diré que s'assemblen a les Dynafit MS Feline superlight tot i que aquestes últimes no son tan cómodes, però segurament son més amortiguades i potser més protegides però desprès de fer una sortida amb les Dynafit d'una hora llarga gràcies al Ultra-Lleida, que va montar un test de les sabatilles a Sant Llorenç de Montgai, diria que em quedo amb les Salomon com a mínim per distancies per sota dels 30kms, per sobre d'aquestes distancies ja no ho tinc tan clar que les Salomon no es quedin curtes.

La sabatilla, tot i l'aspecte de sabatilla de passeig de platja m'ha donat un resultat molt bo. Al peu és un guant i aquesta sensació per mi es bestial, em fa sentir més enganxat al córrer perquè sembla que sigui una cosa molt més natural, es com si no necessites pensar en que he de fer, el cos ho fa sense pensar, es difícil d'explicar però es com si córrer fos una acció subconscient, com respirar.
L'amortiguació per distancies fins als 32kms (la sortida més llarga) és bona tot i que si es trepitja una pedra guarra es nota i molt però les pedres normals que trepitgem normalment no son problema.
La sabatilla no té massa histories per ajudar a controlar la trepitjada, es a dir llibertat total per jugar als senders però si t'equivoques no esperis que la sabatilla t'ho perdoni. De totes maneres amb elles no he tingut cap torçada de turmell així que benvinguda llibertat i benvingut treball que s'ha de fer per part del corredor.
Només té un espècie de creu de "plàstic" gris a la sola, es veu a simple vistai Salomon l'anomena OS tendon, que ajuda a tenir una mica de consistència i control, i una placa  per aïllar de les pedres.
El desnivell entre taló i dits (el drop dels americans) és de 6mm (16mm darrera i 10 mm davant) que jo el trobo la mesura perfecta per córrer trepitjant amb la part central del peu, la sensació és de no tenir que lluitar contra la sabatilla sino que es fa molt natural.
La sola i la seva tracció és, com sempre a Salomon, bestial. Quan son noves i es cor per superfícies dures, aslfalt, formigó o similars, es nota el soroll dels tacs agafant-se com tentacles de pop. Això fa que tot i que el relleu de la sola no sigui espectacular la goma es tan tova que s'agafa com poques. El terreny tou, estil terra tova, sorra o similar els tacs fan molt bona feina i en terreny pedregós la feina la fa la goma tan tova. Als que sigueu ciclistes es com portar rodes amb compost tou que dura quatre dies però la seguretat i tracció que dona es impressionant. La llàstima d'això es que la sola dura lo que uns pneumàtics de formula1, ja se sap lo bo mai es etern. Total que amb 468kms les he jubilat i les he deixat per sortir per pista i sense pedres guarres perquè ja es noten massa les pedres.
Resumint, de llarg la sabatilla més còmoda que mai he provat amb unes sensacions bestialment naturals, l'únic contra és que val 120 euros i m'ha durat menys de 500kms..........total que fins que Salomon no em patrocini continuaré buscant sabatilles similars a aquesta però a preus raonables.......el meu subconscient em diu que es missió impossible.