dimarts, 28 de desembre del 2010

GR1 Àger, una mica peculiar

Avui desprès de currar tot el finde tocava disfrutar corrent. Primer tenia al cap un Mont-Roig però al final he volgut anar a Àger a aclarir-me amb el GR1.
Aquest sender travessa la serra del Montsec d’est a oest o al inrevés, lo que sempre m’ha passat és que s’em fa molt difícil seguir-lo, trams sense senyalització, trams amb senyals molt velles i que amb prou feines és veuen, variants, zones on s’ha perdut el camí, modificacions del recorregut i un munt més d’històries. Avui volia aclarir per on anava de l’Ametlla del Montsec fins Àger...ja us aviso que no he aclarit rés, bé, sí, una cosa està clara, hi ha una nou recorregut molt ben marcat aprop del refugi-ermita de Colobó, concretament passa per davant de la Cova-casa d'en Rosell.

Cova-casa d'en Rosell

Lo curiós és que mirant els mapes on es suposo passa el GR no hi ha cap senyal i on es suposa que no hi passa, apareixen senyals....jo no ho entenc, i mira que m’esforço.
D’avui lo millor ha sigut l’entreno, el paisatge, el suar, la desconnexió de la civilització, la guineu que ha vingut a veure’m (de lluny) i les ride shots de PowerBar o com jo les he batejat les gominoles viciosilles i lo pitjor la educada propietària de quatre gossos que m’he trobat i les sabatilles Salomon Pro Trail.
La ruta per qui l'interesi ha sortit del centre btt d'Àger, visita al cementiri, font de Pedra, ermita de Pedra, font de Gabrielo, ermita-refugi Colobó, Àger i bucle direcció Ametlla fins al barranc de Colobó. Total 2h42’20’’ per 25.62kms i +1025m....estovades han quedat les cametes, demà ja intueixo una bona quantitat d'agulletes als quadriceps, que divertit!!!! Yuhu!!!


Passat ermita de Pedra a la busqueda de Gabrielo


Arrossegant els peus de tornada

PowerBar Ride Shots aviat explicare més

dilluns, 20 de desembre del 2010

Test de Conconi

copiar-pegar dinternet.
Objetivo:
Determinación a través de método indirecto o prueba de campo del umbral anaeróbico a través de los cambios de la frecuencia cardiaca para valorar la capacidad de rendimiento aeróbico con el propósito de determinar la intensidad de entrenamiento.

Ejecución:
Se desarrollará en cinta, se comienza la prueba a una velocidad de 10 km/h, cada 200 mts se aumenta la velocidad en 0,5 km/h, el mismo es notificado a los atletas mediante un silbido, la prueba finaliza cuando los atletas no pueden mantener la velocidad establecida.

Según el Dr Conconi la frecuencia cardiaca aumenta a medida que aumenta la intensidad del ejercicio, hasta llegar un momento en que la frecuencia cardiaca se estabiliza a pesar de incrementar aun mas la intensidad del ejercicio. Este punto de inflexión se corresponde con el umbral anaeróbico.
Fi del copiar-pegar d'internet

Molt recomanable aquest document per veure que lo que fa anys era dogma ara sembla que no esta tan clar. Si temps enrere el llindar anaeròbic semblava que estava en el punt on el cos generava més de 4 mMol/l , ara sembla que la cosa no és tan quadrada i pot variar i bastant depenent del individu i esport que practiqui.

De totes maneres, com sempre m’agrada provar coses noves doncs avui m’he decidit a fer-la a la cinta del gimnàs.
Només començar a escalfar ja he vist que les pulsacions anaven pels núvols, suposo que pel fet de no tenir “aire fresc”. 10 minuts per agafar ritme i llavors he començat a 9km/h i cada 200 metres anar pujant 0,5km/h....fàcil,no?
Al principi anava còmode i estava més al cas de la cotorra que tenia al costat que del córrer....per cert, tinc poca experiència als gimnasos però hi ha una fauna de lo més divertida i perillosa.



Cotorra: Espècie en perill d’extinció que dona voltes pel gimnàs buscant la seva víctima, una vegada trobada s’apropa sigil•losament i comença a xerrar sense parar, no cal donar-li conversa ell/ella sola s’ho fa tot. Habitualment està a la zona de les bicis, el•líptiques i cinta on una vegada localitzi una persona que no sembli gaire xerraire (la cotorra evita a tota costa individus de la seva espècie, llavors tindria que callar i escoltar lo que diu l’altre i aquesta espècie no escolta nomes parla i parla). Doncs una vegada esta ben apalancat al costat de la víctima comença el seu atac despietat, aquest atac és materialitzat en un monòleg amb tot de temes que a ningú importa. La víctima pot fugir però durant tot el temps que estigui a la sala tindrà que extremar les precaucions per no creuar-se amb la cotorra perquè tornarà a atacar-li.
La cotorra es reconeix perquè tot i passar més hores al gimnàs que els monitors, mai els veuràs utilitzant una màquina, tot i que sempre ocupen una o més. Un altra dada impactant es que desprès de moltes recerques científiques encara no hi ha constància d’haver vist un individu d’aquest suant.
No cal perdre el temps dient-lis que portés auriculars, ells/es continuen xerrant igual i la barreja de la música i la seva veu és un de les principals causes de càncer de oïda. Tampoc cal mirar-los amb aquella mirada assassina que tots podem ficar quan estem a punt d’explotar, ells continuaran a lo seu ...blablabla.



Quan la cosa ha començat a picar una mica ja he pogut oblidar els comentaris graciosos de la cotorracollons xiquet que t’empaita algú?Jajaja era ell adonant-se del bon xist que havia fet tractan-se de una cinta on per més que corris sempre estas al mateix lloc.


Al final quan he arribat als 17km/h he acabat els 200metres i ho he deixat estar perquè no em sentia segur corrent ràpid a la cinta, tot i que podria haver intentat el 17,5km/h. D’aquesta manera he acabat el test sencer i no pel terra, i es que parar en sec a la cinta té la seva tècnica i jo no la domino.

Desprès del analisis de les dades, només tinc clar, que no tinc clar res. Suposo que el fet de no tenir un assistent que en pugués pujar la velocitat i ho tingués que fer jo, i que també tenia que pitjar el botó del Suunto per fer el parcial, i sobretot que no soc un expert, fa que dir que el meu llindar anaerobic esta a les 178ppm sigui si més no agossarat. De totes maneres m’ho puc creure bastant perquè quan estic més fi esta entre 181 i 183.

Us deixo la gràfica i si algú vol preguntar, comentar o rectificar serà benvingut.



dimarts, 7 de desembre del 2010

Integral a la Serra Blanca i Serra Negra

Soc persona de molta paciència i sang freda, però tot té un límit i si em busquen al final surt la bestia (bé millor deixar-lo amb animal de companyia) impacient i frenètica que porto dintre.
Si em passo un dia sencer parlant d'un racó de natura, parlant de la seva fauna, de la seva flora i del seu encant més enllà de lo material, doncs el resultat és que el primer dia de festa no em puc estar d’anar a trepitjar aquesta zona i de sentir-me part d’ella.

Avui he estrenat senders nous, he inaugurat l’acondicionament d’un sender ja mític, i sí, també he acabat ben estovat, i es que encara no estic per córrer 2h. Però com ja sabia, ha valgut la pena, i molt. Senders estretets però acollidors, pistes sense activitat humana i el temps tot i ennuvolat i amb alguna gota ha sigut benèvolent amb mi i la temperatura ha estat al voltant dels 14º.


La ruta és molt guapa perquè hi ha zones amb vistes del Mont-Roig, de la Plana, de la Serra de Bellmunt i zones on tot el que és veu està a tocar de la mà i on només la fugida elèctrica d’algun animal pot alterar la pau que és viu.

Al fons Cubells, en primer pla un arbre dormint

Mont-Roig des de la Serra Blanca
Dades de la ruta circular: 23.9kms amb +517.