dissabte, 9 d’agost del 2014

Sallente, Pic de Dellui, Pic Mariolo

Ruta que tot i sortir d'un lloc molt típic i concorregut com és el Pantà de Sallente una vegada arribat a la Collada de Dellui comença un racó molt tranquil i preciós que no havia conegut encara i que agradat molt.

Com deia sortim de Sallente i enlloc de pujar per Pigolo, que és lo més comú a part de l'opció dominguera del telefèric, nosaltres hem pujat pel sender que va sota la sirga del telefèric per un camí poc freqüentat i molt divertit però que puja dret i que fa que la ruta comenci forta.

Tram equipat, pujat dret però sense complicacions

Arribats al Estany Gento fugim de la multitud ràpid pel camí que porta direcció Colomina, una vegada s'arriba al carrilet ens desviem direcció Estany Tort, Estany Mariolo, Estany Cubieso i pugem ben dret a la Collada de Dellui. Allí enlloc de seguir el camí seguirem les fites que ens queden a la nostra esquerra i anirem pujant fins al Pic de Dellui 2082m.

Senda amb fites que porta al cim del Dellui, darrera Estany Cubieso


Estany Major de Morrano vist des del cim del Dellui

Estany Tort, mai l'havia vist tan buit

Baixem al coll ben marcat que tenim al S-O i allí seguint l'orientació que portem comencem la entretinguda cresta, sempre per la banda E, que ens portarà al cim del Pic de Mariolo 2857m. Allí tenim la sort d'aixecar una Perdiu blanca, la primera vegada que veia una. Baixem al coll que veiem al S-O i allí seguim les aigües que ens portaran per una vall molt bonica i oblidada pels Estanys de Reguera, el deixem a la dreta, l'Estany de Grenui, el deixem a l'esquerra, i tot seguit el de Morera, que el deixem a l'esquerra i passem per sobre la paret que reté les seves aigües i tot seguint el GR 11 anem a buscar la Collada de Font Sobirana i baixem suaument fins Estany Gento.

Panoramica a l'esquerra de tot Dellui, collada i la carena amb Mariolo i nosaltres a la Collada

Un vigilant del territori

Ara tot seguint el carrilet fins que arribem a Pigolo i ja pel seu camí baixem fins al punt d'inici.



 Sessió de crioterapia amb el Buff que em vaig trobar per la ruta

Per la ruta vam utilitzar el mapa Estany de Sant Maurici Encantats 1:25000 de l'Editorial Alpina. I el track de la ruta el trobareu al Wikiloc.  

divendres, 1 d’agost del 2014

Haute-Garonne

Teniem uns dies de festa en previsió que sigués un dels afortunats que podien participar l'experiència que Gore-Tex havia creat, l'Alpine Quattrathlon. No vaig tenir sort, o sí, perquè ens hem muntat uns dies pel raconet entre Vall d'Aran, Bagneres-de-Luchon i Benasque que res ha tingut a envejar als de Gore-Tex.

Amb l'excusa que no haviem vist mai una etapa del Tour, vam decidir ficar-hi remei amb l'etapa que passava pel Coll del Portillón. Com a experts, el dia abans vam arribar i agafar lloc a primera fila, vamos com uns reis. Per la tarda passejada sortint del mateix coll, disfrutant dels impressionants faigs i avets, així com de les vistes de la zona que allí on fiquessis l'atenció el verd estava present. La veritat és que una vegada localitzats els primers nabius les vistes van perdre interes i el nostre berenar ens esperava. Ben tips vam tornar a la camper i la cosa anava agafant ambient pre-tour per segons.

Com el Tour passava a migdia, vam aprofitar per fer una excursió al Coll de Baretja, amb unes vistes alpines dels 3000 que fan frontera entre França i Espanya, com teniem el Pic de Aubars al costat mateix doncs amunt que no semblava gaire. Desprès van resultar que el meu càlcul de 200m+ es va convertir en quasi 400m+. La baixada va ser ràpida perquè només feiem que sentir soroll de la gent que esperava que passessin els ciclistes i per moments pensàvem que ens els perdiem. 

Vistes des del Tuc d'Aubàs 2073m

Al arribar a la camper, vermutet i a veure l'espectacle del Tour....a sobre Purito ens va regalar un sprint dels seus. Ole per ell, com a professional i com a persona, em sembla un tio molt majo.
Desprès que tot tornés a la pau habitual d'una carretera de muntanya, vam decidir aixecar el campament gitano i anar a explorar nous territoris francesos.

El lleó del Tour

Així estan les cunetes

Purito esprintant per passar el primer pel Coll del Portillon

Vincenzo Nibali ja anava de lider i fins a Paris

Hospice de France, Bagneres-de-Luchon i Granges d'Astau van ser els llocs on vam instal·lar el campament. Quina diferència entre França i Espanya o Catalunya...allí una camper o autocaravana és un més, aquí ets un apestat que només ve a embrutar-ho tot i sense deixar un ral. Potser per aquest motiu cada dia m'agrada més França.

Del Hospice de França, vam fer una ruta circular molt i molt bonica. Es tracta de pujar al Port de Benasque per un camí molt ben trobat que amb infinits zigs-zags va guanyant alçada fins als 2444m del port, passant pels Llacs de Boums du port . Allí vistes de la vall del riu Esera i dels glacials....millor dit lo que en un temps van ser els glacials del Aneto i Maladeta. Llavors per tornar a l'Hospice, però sense desfer el camí, vam anar a buscar el Port de la Picade i el Pas de l'Escalette i baixar per la Vall del Frèche. Aquí l'enllaç

Pujada entre la boira al Refugi de Venasque i més amunt al Coll

Quasi al coll de Venasque mirant a França, llac Boums du Port

Vistes del Aneto i Maladeta, abaix esquerra es veu el refugi Renclusa

Vall de Frèche

Des de les Granges d'Astau, fins on arriba la carretera asfaltada i on hi ha una gran zona d'aparcament i esbarjo amb el riu al costadet, vam sortir a veure el Llac d'Oô, amb la seva cascada de més de 250 metres, només per aquest passeig ja val la pena. Però nosaltres vam continuar pujant en direcció el Coll de l'Espingo i mentres disfrutavem del Circ del mateix nom vam menjar algo al costat del refugi. Llavors passant pel encara més bonic Llac de Saussat i remuntant fins al Llac Coume d'Abesque on teniem el Pic del Portillon d'Oô i el Perdiguero allí adalt però definitivament vam fer mitja volta i cap a la camper.

Llac d'Oô i la seva cascada de més de 250m

Llac d'Oô vist pujant al Coll d'Espingo

Llac Saussat

Vam fer més cosetes però potser aquestes van ser les més interessants. Ens va quedar pendent visitar el poble de Bagneres-de-Luchon que les dos passades amb camper i bici que vaig fer em va donar la sensació que es pot perdre un matí perquè val la pena. Això sí millor deixem la visita per una època menys turística perquè ara estava a petar de gent.

Com a mapa de la zona a nosaltres ens va semblar bastant bo el Carte de Randonée Bagnères-de-Luchon Lac d'Oô 1848 OT de I.G.N. escala 1:25000

Per últim dos petites anotacions ciclistes. Un dia vaig sortir amb la bici de carretera a fer el Port de Peyresourde per la vessant de Bagneres i el Portillon també per Bagneres.
Del Peyresourde he de dir que vaig sortir de Granges d'Astau i vaig començar a la pujada del port al poble de Cazeaux-de-Larboust, que més o menys es la meitat del port, però vist lo vist crec que es la part més guapa i menys perillosa per amplada de via i trànsit. Em va agradar que com més a prop del coll més bonic és i tot i que el cansament va en augment sempre pots aixecar el cap i disfrutar de les vistes.

Del Portillon, poques vistes però molt ombrívol que amb calor s'agraeix, i lo pitjor que sembla una mica un tortura, ja que a cada metre que s'avança la pendent és més i més dura, i els tres últims quilòmetres pel meu gust i estat de forma (ara admeto tot tipus de xists perquè lo que jo tinc a la bici es podria denominar de qualsevol forma menys estat de forma)  son massa durs i em feia anar atrancat. Sort que a dalt m'esperava l'Anna. Hem vaig fer foto a la senyal del coll per la vessant que havia pujat però crec que apartir d'ara ho fare per la vessant que baixi que es on més bé m'ho passo...quina passada traçar revolts i més revolts sense fi i tenint estones per admirar el paisatge, estones per agafar velocitat, estones de traçar finet i encara sobren estones per sentir el vent a la cara. Quin plaer disfrutar de baixades tan i tan llargues.

I amb aquest bon rollo cap a casa que l'agost es presenta ple de dies treball però amb la carregada de bateries que hem fet segur que ens passen volant.