dimecres, 26 de setembre del 2012

Un any tres mesos i quatre dies

Soc competitiu, ho reconec, em pico amb les mosques i amb la meva ombra però a les curses la gent només son motivacions per augmentar el ritme i anar més ràpid, no em motiva quedar per davant de fulanita o fer millor temps que menganito.

Fa temps competia amb regularitat però cada vegada em costava més motivar-me per donar-ho tot el dia D, m’agradava més aixecar-me un dia qualsevol i sortir a fer una ruta o una distancia a fuego i disfrutar en solitari de les sensacions.

Cada vegada em costava més trobar curses que em motivessin, i al final quasi competia per afinitat amb l’organització, en el cas de la Ultra trail del Sobrarbe o per recolzar el poble que m’acull en la Mitja marató de Balaguer. Però els genolls i els peus van ficar el punt i apart ja que no podia tenir continuïtat entrenant com per anar a competir i aquest any no he competit res córrent i només vaig anar a una prova de les Trek12 en bici de muntanya i una marxa cicloturista a Barbastro.



La constància, la perseverància i el seny han fet que en tot l’estiu no hagi tingut excessius problemes físics i he pogut tornar a disfrutar. Total que una cosa porta a l’altra i com a penitencia a pujar durant quatre dies en telefèrics he decidit tornar a tenir gust a sang a la boca, a sentir la cremor a les cames, als pulmons i a treure el cor per la boca.

L’altre dia parlant amb un vei em preguntava si m’apuntava a la Milla de Balaguer i jo li deia que no que alló era intentar morir amb sabatilles –Massa explosiu per mi- li deia. Desprès de la conversa i mentres corria pels senders de Camarasa anava rumiant lo que haviem parlat i recordava les seves paraules –Doncs millor una milla que una mitja o una marató, en sis minuts deixes de patir-. De cop em veia corrent a la pujada de l’ermita de Sant Jordi a mil per hora....i va ser al arribar a la pista que ho vaig decidir –Al arribar a casa m’apunto i a disfrutar- Dit i fet ja tinc el dorsal 11 i un any tres mesos i quatre dies desprès tornaré a competir corrent.

No tinc clar que tornir a tenir continuïtat competint però tampoc ho descarto, ja és veura...lo que el cos demani i aguanti.



I com ja torno a ser un atleta popular doncs ja tinc un crono com a objectiu per la milla de Balaguer. Per fer els 1609 metres penso que 5’35’’ o 5’40’’ és l’objectiu. Si estic dintre estaré content. Si estic per sobre doncs es demostrarà que les endorfines segregades mentres un corre per muntanya son molt potentes i et fan sentir-te molt bé, tot i que no sigui veritat. Si arribo abans del crono objectiu estaré MOT CONTENT. I si per un impossible baixo el crono i estic aprop o per sota de 5’30’’ vaig a Jamaica i li foto una colleja al Usain Bolt i li dic cridant LENTORRRRRO!!! Jajaja

Doncs ja esta dit, i aviat sortiem de dubtes. Dissabte 29 a les 18:00 al Passeig de l’Estació les Mizuno Ronin volaran baixet.

Per cert el crono objectiu es una barreja dels meus “càlculs” i de la formula del Peter Riegel basada en una formula en base a un temps fet recentment en una distancia més curta.

T2=T1 x (D2/D1)^1,06 on

T1: es el temps conegut en una distancia (D1) coneguda

D1: es la distancia coneguda fet en el temps (T1)

T2: es el temps previst per fer la distancia objectiu

D2: es la distancia de la prova escollida

El 1.06 de la fórmula es el valor que té en compte el desgast per fer una distància major i conseqüentment un ritme promig inferior.


diumenge, 23 de setembre del 2012

Vacances per Chamonix


Feia ja temps que l’idea del Montblanc m’atreia, però més que el cim desitjava conèixer la zona....vall, rius, llacs, glacials i agulles.

Com teníem clar que no volíem passar-nos dies a la vall esperant que deixes de ploure o fer mal temps, teníem llocs alternatius per si el temps no era bo. Les alternatives estaven en el camí a Chamonix per no perdre massa temps fent quilòmetres, Parc natural de Vercors, Parc natural de Chartreuse, Grenoble, Llac de Bourget amb la ciutat de Aix-les-Bains, Llac d’Annecy i algún poblet petit ja més aprop de les muntanyes.

Sortim amb la camper i anar fent kms i pagant peatges (79,90 euracos) ens plantem amb unes 9 hores a un poblet al costat de Grenoble. Sortíem de Balaguer amb sol i arribem i està plovent.....feia segles que no veia caure tanta aigua del cel i potser per aquest motiu aquestos francesos tenen tot d’un verd increïble...quina sort tenen.

No explicaré tot el viatges perquè la paciència humana és limitada i no es l’idea avorrir-vos tant. Lo que sí intentaré és resumir el viatge amb les coses que més m’han agradat, impactat o sorprès.

Primer, cada dia sento als polítics que si a Espanya els impostos i els serveis son més barats que a Europa i que ens tenen que pujar els impostos per equiparar amb els Europeus..... Tot mentida!!! Exemples:
- El gasoil fàcilment el trobàvem per sota de 1,40 quant a Catalunya estava al marxar i sense afegir la pujada del IVA per sobre d’aquest preu.
- Als supermercats els preus son iguals i en segons quines coses més barats.
- L’únic que vam veure més car eren els restaurants i segurament pel fet que eren ciutats i pobles turístics.....si ens anem a pobles i ciutats turístiques d’aquí els preus segur que son iguals.
- Els campings, potser per ser municipals o haver més oferta, son infinitament més barats que els d’aquí.

M’agrada i molt veure que a França el turisme de camper i autocaravana és un més, a comparació d’aquí on semblem gitanos o xusma a eradicar de la ciutat. Ens falta molta cultura en aquest sentit.

Els alps son LA OSTIA!!! Quina passada de muntanyes, quina passada de glacials, quina passada de tot....jo vull viure allí.

No m’agraden els telefèrics, pel impacte que fan a la natura però que bonic és pujar a 3800m sense despentinar-se i trepitjar glacials amb les Trabucco. Estic pensant la manera de redimir el meu pecat de comprar un bono de quatre dies de telefèrics, crec tindrà que ser una ultra-penitència.

La vida a la camper amb la persona que més em fa disfrutar és perfecta. Anem on volem, perquè volem i quan volem.

Els francesos continuen sent tan seus, xovinistes a saco i una barreja d’alemanys cap quadrats i llatins em passo pel forro les normes, que hi farem disfrutarem del seu país.

Us recomano el Parc natural de Chartreuse, és una barreja de boscos exuberants i milions de camins per explorar. A més pels que els hi agradi la marca Raidlight tenen la fabrica al centre del parc i pots disfrutar de les seves instal•lacions, entre altres coses provar material de la seva marca, que tot i ser quasi prohibitiu està molt ben dissenyat i fabricat, amb una mica de filosofia ecològica.

Per últim al mapa de campament gitano teniu tots el llocs on vam dormir. Uns idíl•lics i altres suficient per pernoctar però en cap vam tenir problemes.

Grenoble i el telefèric

 Un parc urbà de Grenoble

Glacial de Argentiere 

Un jardí-hort francés



Cascades del circ de Meme, al parc de Chartreuse

Fabrica Raidlight al Parc de Chartreuse



Corriols i vistes del Parc de Chartreuse on es fica a prova el material Raidlight

Llac de Bourget




Annecy i el seu mercat

Saint-Gervais-les-Bains

Planificant al parc de Chamonix


Montblanc

Glacial de Bossons

Chiringuito de l'agulla de Midi, al fons de la vall Chamonix

Saturació de penya a l'agulla de Midi

Sortida del sol amb l'agulla de Midi

Glacial de Mer

On estic jo és on estava el glacial de Mer al 2003 i la foto esta presa des d'on era al 2000, Ens carreguem el planeta

Baixant del llac Blanc i al fons Glacial de Tour


 Riu Arve

Chamonix




Glacial de Argentiere

Gorges de Diosaz, Servoz