dimarts, 25 de gener del 2011

Calendari 2011

Diuen que les preses son males conselleres, altres vegades diuen que no cal pensar-se tant les coses.
Amb la calma i sense obligacions, he ficat una mica d’ordre al meu calendari per poder participar en algunes curses, marxes o com se diguin, que semblen interessants per diferents motius.

FEBRER
13/02/2011 Cursa Lo Frare , Ginestar 22kms +815m
20/02/2011 Mitja marató de Balaguer 21kms
MARÇ
13/03/2011 Marxa dels Castells de la Segarra, Guissona 70kms +1938m
18-20/03/2011 UT Les Fonts , Xerta 102kms +5000m
26/03/2011 Marxa Muntanyes de Prades, La Selva del Camp 67.5kms, +2450m
ABRIL
10/04/2011 Alta Segarra, Sanaüja 23.8kms +1200m
17/04/2011 Rogaine Serra de Coguls, Santa Coloma
MAIG
08/05/2011 La Faiada, Pont de Suert, marató o mitja de muntanya
21/05/2011 UT Barcelona, Sitges, 106kms +4000m
29/05/2011 Cursa de Pauls, 23kms +2000m
JUNY
04/06/2011 UT Coll de Nargó, 95kms +4000m

Ufff potser que pari perquè només porto mig any i això sembla que serà massa per les meves cames, el temps dira.
Cal aclarir que aixó és una previsió, amb algunes inscripcions pagades, però altres cites poden caure del calendari o ser substituïdes per altres.

Bé avui poca cosa més que de cop veig que se m'ha girat moooooolta feina.


divendres, 14 de gener del 2011

Borreguero Training Camp

-Ja està el Santi dient tonteries-. Suposo que és lo que esteu pensant la majoria, i no aneu desencaminats però amb moltes explicacions potser, i només potser, entendreu lo que passa pel meu cap.

Entre els yonquis de l’esport es conegut que tenim un vocabulari especial i que només nosaltres entenem. Per no dir, que un dia surts a fer un ritme aeròbic utilitzem, i depenen de a quin sector es sigui més proper, ja sigui el sector oví o porcí, la paraula borreguero o cochinero. Ara ja sabeu quin ritme he portat durant aquest període de temps.
Lo de training camp, o lo que és lo mateix campament d’entrenament, només té l’explicació que queda molt pro i ja que no ho soc, com a mínim que ho sembli.

Set dies de festa, que he aprofitat per agafar una mica d’embranzida en els entrenos. D’aquesta manera poder estar en disposició de tenir una base per afrontar els reptes que em passin pel cap, sense estar cometen un delicte de auto-suïcidi.

Hi ha hagut de tot: córrer per muntanya, bici de muntanya, bici de carretera, caminades i gimnàs. El ritme sempre tranquilet i anar controlant de no emocionar-me i pujar de pulsacions. El temps ha anat des de pluja, boira, solet, i nuvols, de tot una mica però sobretot bon temps.

Destacar la ruta que vam fer amb l’Anna per Corça que va ser preciosa i on vam descobrir que a la Noguera tenim un artista al estil Chillida.





També molt guapa, però molt, la ruta córrent des de Castillonroi, passant per les coves de Salgar.




I destacable, però no divertit, el globo quasi èpic que vaig pillar fent la volta per les carreteres de La Noguera, Pla d’Urgell i Garrigues, tot visitant les tres capitals de comarca. En aquesta ruta, a l’entrada de Mollerussa, el paradís és va materialitzar en forma de benzinera on vaig poder comprar una Coca-Cola i un Snickers que em van retornar una miqueteta a la vida, perquè portava un globo que només feia que pensar en plats de spaghettis carbonara i arròs a la cubana.




Només la meva ombra em va donar relleus... és lo que té anar sol




Un petit tros de cel, en forma de beguda i menja

I encara no es pot dir, però amb quatre dies més de curro de veritat el nostre creador de senderos, Mariano el Curtit, ens presentarà un nou corriol XTR. Jo aquesta tarda he fet tasques voluntàries per acondicionar-lo acompanyat i supervisat pel mestre-creador.

Per qui vulgui la versió reduïda i de butxaca d’aquesta entrada, aquí va.
Setmana festiva aprofitada per continuar creant base aeròbica amb 19 hores i +3600m.

diumenge, 9 de gener del 2011

dilluns, 3 de gener del 2011

Mizuno Wave Ronin 2, divagant

Va ser fàcil canviar a les Mizuno però que difícil ha estat deixar-les.

De sempre he tingut tendència a tenir problemes als bessons i potser amb les Ronin les molèsties algun dia han sigut superiors a les habituals però no han creat cap nova lesió, com dic augmentar la simptomatologia d’una ja existent.

Decideixo tornar a unes sabatilles tradicionals, lesSalomon Pro Trail, va ser lligar-me els cordons i tenir una forta sensació d’anti-naturalitat. El peu entra en una estructura rígida i dura que no s’adapta al peu (si la forma s’adapta el tipus de peu, doncs bé, sinó ja pots canviar les sabatilles). Em fico de peu i sento que el contacte amb els keds no és homogeni, hi han 4 o 5 punts de contacte on noto pressió, no forta però sí contacte, i penso en les futures butllofes que segurament tindre (al final no he tingut cap butllofa) la resta del peu balla dintre sense sentir-se subjecte (mentres corria no he tingut cap problema però les sensacions venint de les Ronin son aquestes) .Corrent tinc que lluita perquè la sabatilla faci lo que el meu voldria fer, tot i no aconseguir-lo i sentir una batalla constant no tinc problemes.
De fet les Salomon son unes bones sabatilles però la naturalitat, lleugeresa, adaptabilitat i sensació de córrer lliure que tenia amb les Ronin aquí ha desaparegut.

Havia decidit abandonar temporalment les Ronin fins curar els bessons però vist lo vist (amb qualsevol sabatilla tinc problemes en aquesta zona, amb major o menor mesura) doncs penso combinar totes les sabatilles que tinc: Pegasus, XA pro, Pro Trail, XT Wings i Ronin.

Com aviat tinc que mirar sabatilles per córrer per muntanya intentaré buscar un model barreja de Ronin i uns tradicionals, es a dir, lleugeres, baixetes, poca amortiguació, sola de muntanya i un desnivell entre taló i dits intermedi, ni els 9mm de les Ronin, ni els 23-25mm de les tradicionals. Per ara les Mizuno Wave Harrier m’agraden, les New Balance MT101 també però aquestes tenen molt poc desnivell i son més planes que les Ronin.