dimarts, 26 de juliol del 2011

Sant i Sant... Sant Joan de l'Erm

Cap de setmana treballant i s’ha fet molt llarg, massa. Com dilluns era el meu sant i dimarts el de l’Anna doncs algo teníem que fer.
Dilluns tarda agafem la flagoneta carregada i a Sant Joan de l’Erm.




Arribem quan la foscor està guanyant la partida al sol, aparquem fàcil ja que el pàrking està bastant buit i anem al refugi a registrar-nos. Amb 4,5 euros el dia tenim lloc per aparcar la furgo i accés a lavabos i dutxes, jo que soc de l’escola del puny tancat crec que està prou bé.
Sopem coca de recapte que està boníssima i anem a veure els estels però el vent i el fred, estàvem a 14º, ens fa desistir i anem a dormir.
Amb la calma esmorzem com a reis envoltats per pins i olor a natura, amb la fresca que continua i un sol que intenta guanyar la partida als núvols.







Allí al mig, a la clarina il·lumanada pel sol, el Refugi de Comes de Rubió

Ara vist d'aprop amb l'Anna lluint sabatilles noves

Gos d'atura que estava al cim de la Torreta de l'Orri...peazo rastes!!!!


Tritó Pirinenc...encara queden racons

ummmm maduixes bonisssssimes




Hem fet una ruta barreja de corriols preciosos i pistes molt tranquil•les passant per el Coll de Culla fins arribar a la Torreta de l’Orri i llavors fent una mica el cabra i sentint-nos part de la natura més savatge hem arribat al bónic refugi de Comes de Rubió, i llavors tornar a Sant Joan de l’Erm. Hem tingut un dia molt agradable per caminar, amb temperatures fins als 20º, núvols, sol i airet, però lo millor ha sigut veure com queia un ruixat davant nostre i quan hem arribat només ens ha calgut disfrutar de l’humitat i les gotetes que les plantes tenien encara.
Al arribar a la furgo hem tingut el temps just de obrir i veure com començava a caure un altre ruixat....avui l’hem clavat.
Demà a currar amb les piles a tope.


Refugi de la Basseta a Sant Joan de l'Erm

dijous, 21 de juliol del 2011

Baronia de Rialb




Diuen que hi han 19.000 hectàrees de continuïtat forestal, amb una densitat de població més pròpia de les muntanyes dels Estats Units i amb un laberint de pistes, pistes de desembosc i pistes fantasmes que només conec un parell o tres de persones no oriündes d’aquestes terres que no es perdrien.
Aquesta setmana tocava immersió professional-esportiva, una barreja de refrescar pistes i masies i aprofitar per córrer per llocs poc transitats lluny de la gentada (escaladors i caminadors) que últimament em trobava per Camarasa.





Dos dies fent el jabalí han donat per refermar lo que ja sabia; els mapes en aquest “país” només son una aproximació a la realitat, i on se suposa que hi ha una pista en plan autopista realment hi ha una pista mig perduda i plena d’esbarzers assassins que es tiren a la jugular sense compassió. En total han sigut 5 hores i l’únic rastre de vida ha estat un jabalí que no era jo, un esquirol, un cabirol que no vaig veure però em va bordar a pocs metres darrera els matolls d’un bosc molt brut....ah sí i un padrí amb un tractor. La sensació d’immensitat és bestial, i això a estones et fa sentir vulnerable perquè si necessites ajuda més val comptar amb tu mateix, però la sensació de natura en estat pur és bestial....ja pots aixecar la vista buscant rastre humà que només hi ha barrancs, boscos i el silenci de la natura.







A vegades sembla que si no vas córrer al Pirineu no es pot disfrutar de veritat, però sàpiguen que aquí no trobaré domingueros ni parkings plens, i tot i no tenir alçades de més de 2000m, m’estimo més la tranquil•litat d’aquest raconet, i tenir un riuet transparent on poder refrescar-me al acabar on només els peixos em fan companyia..... estar amb aigua fresqueta fins al coll, relaxant el cos i la ment mentres veus al teu voltant alevins de truita.....que més es pot demanar.

Per últim i perquè es de ben nascuts ser agraït, donar les gràcies a Mariano i els seus companys de Ponts per la netejar i condicionament del GR1, una feina poc agraïda però que ha deixat el tram de Pallerols al riu Rialb net i impecable.