dimecres, 19 de desembre del 2012

Dinant sol com un mussol

Ahir vaig tornar a recordar que amb poca cosa es pot disfrutar molt.

En un principi tenia que passar-me més de quatre hores amb el cul pegat a una pedra gelada, la temperatura de 5ºC tampoc ajudaria, el ventet que passaria pel congost em trauria el més petit indici d’escalfor, el ull pegat a l'objectiu del catalejo, pels amants del català correcte ullera de llarga vista, i dinant qualsevol cosa....i tot això a canvi de la NO segura presència del amfitrió de la zona.

Però li vaig girar la truita al destí, i passant pel forn de Camarasa on em vaig agafar el dinar. Normalment agafo coca de recapte, la famosa i més bona coca de Camarasa, però ahir em vaig decidir per la coca d'escalivada, sense paraules. Desprès 25 minuts de pujar carregat com un ruquet català amb tot el material i llavors, la pedra gelada....això tenia que ser sí o sí.

M’instal•lo i poc desprès apareix el bitxo, perdoneu que no digui l’espècie en concret però així m’ho demana la feina i la pau del propí bitxo. Veure’l venir directe cap a mi i jo sense bellugar un pel, acabaria sentint el soroll de les seves plomes travessant l’aire.....això no té preu – Senyor Mas, ja em pot retallar el sou que això vostè no ho viurà mai, mai !!!


 

Amb l’emoció del moment ja tenia clar que dinaria amb la seva companyia, però la natura no és previsible. Passen els minuts, els quarts, les mitges hores i les hores i al final decideixo dinar la coca de Camarasa solet com un mussol, però content ja que encara tenia gravada l’imatge viscuda minuts abans.

Tot i els nuvols prims que fan augmentar la sensació de fred, la coca entra de meravella i entre el primer i segon tall torno a veure el bitxo. Ara lluny, molt lluny, però el veig. Una estona molt profitosa i desprès molta estona de fred i espera sense més recompensa.

Al final quan ja no tenia més roba per ficar-me, amb els peus glaçats però estranyament feliç torno a deixar la vida salvatge per tornar al món civilitzat.

La societat ens diu que necessitem cada dia més coses per viure i la vida m’ensenya que cada dia necessito menys per ser feliç.