El lleopard de la neu, Dynafit, intentant agafar el sol |
Dilluns 23 de desembre del 2013, mirant la neu que hi pel Pirineu, el risc d'allaus i els nostres coneixments i aptituds decidim anar a la Vall d'Aran a fer la ruta que surt del poble de Tredòs i puja al Refugi de Colomers. Realment no tenim intenció d'arribar a Colomers però si seguir la ruta fins on tinguem ganes i forces. Desprès de la visita obligada a la web del Centre Lauegi per mirar la ressenya de la ruta i l'estat de la neu anem a dormir .
Agafem el cotxe i a les 7:53 ja estem tirant milles. A les 10:35 arribem a Tredòs, amb una paradeta de 20 minuts a Pont de Suert. Total que de Balaguer a Tredòs són 2h 22'.
Abans d'arribar a Tredòs hem passat per Salardú per veure com està la pista que puja als Banhs de Tredòs però els primers metres estan molt difícils i abans de sortir del poble decidim girar i no fer el ruc, no portem rodes de contacte i passem de ficar cadenes perquè si son necessàries, doncs deixem el cotxe allí i comencem l'excursió. Anem a Tredòs per veure com està, i decidim aparcar al poble i ja sortirem des d'allí estigui com estigui.
El primer tram de sender està per pujar-lo amb esquis però de passar gent caminant està molt malament, així que amb els esquis a la motxilla comprovarem que tal és això de caminar amb botes. A la poca estona ja estem a la pista asfaltada que surt de Salardú. La pista està molt neta, ens avancen un tot terreny i una furgo. Però tot sovint es veuen trams amb neu glaçada i compacta que em fan pensar que em fet bé de deixar el cotxe al poble.
Anem guanyant metres i fins arribar a la cabana de Botet (toponímia del mapa) on hi ha un parking amb vehicles, una braseria i el parking de les motos de neu, allí ens fiquem per fi els esquis i comença la pista de terra, ara coberta per la neu.
Estat de la pista |
Una parella amb raquetes i un grupet amb motos de neu son l'únic que veiem que no sigui natura. A estones fa una mica de vent, i es que al dia següent tenia que arribar un front de sud, però tot i la fresca anem molt contents....serà la serotonina, les endofirnes o quesejo però anem ben feliços.
Arribem als Banhs de Tredòs i desprès de recol·locar-se les botes l'Anna doncs té els peus tocadets decidim continuar una estona més. Però no paga la pena que l'Anna pateixis butllofes o ferides als peus per guanyar una mica més d'altura, així que al final de pla decidim parar.
Ens cruspim els entrepans amb unes vistes bestials i novedoses per nosaltres mentre comentem la jugada i desprès del dinar practiques d'Arva. Per ara el Ortovox 3+ sembla molt intuïtiu, i les practiques, tot i el mal rollo subconscient de pensar com deu ser fer-ho en un cas real, ens deixen contents i disposats per fer la baixada.
Parada per dinar |
Ande coño està !!!!! |
Baixem desfent el camí. Comencem tastant la neu pols i quin bon rollo que se sent i s'escolta, i es que les sensacions que reps pels peus son entre la incertesa de que hi ha allí sota i per davant i la sensació de flotar.
Quan deixem els Banhs comença la pista més estreta i allí la feina és no caure amb els bonys de la pista i els trams canviants entre neu compacta i gelada i trams més tous. Fem algun atajillo, l'Anna que és més free-rider fa algún més que jo i en un vist i no vist estem de nou a la Cabana de Botet, amb un somriure d'orella a orella i treient-nos els esquis per acabar el tram de baixada fins al poble caminant.
Quan portem 3h15' arribem al poble amb ganes de més però el xocolate del Brescó ens espera.
Dades de la ruta 14.36kms, 3h15' (amb paradetes per treure o ficar roba i fer fotos) i +530m. el track el tindreu clickant al mapa de sota.
El berenar, Xocolate Brescó |