Mitja Marató de Terrassa

Sortida amb castellers i tot

Objectius per la cursa:

Amb sabatilles de trail....però son tan boniques

Feia que no corria una mitja des de Tàrrega (10/05/09) així que ficar en una mateixa frase les paraules córrer i ràpid per mi era una quimera. De totes maneres tenia el objectiu poc realista de fer aquesta cursa a tot lo que dones el motor, però tenint al cap que aquest diumenge només era un test i que el dia D i hora H és el primer diumenge de març.
L’objectiu en números era simple, fer la mitja a 4’/km i arribar amb el crono amb 1h 25’00’’, tot lo que no fos aixó FRACÀS!!! Tinc certa tendencia a simplificar-ho tot, un segon amunt es fracàs i un segon avall és no-fracàs jijijiji la vida és simple, no cal complicar-la. Eren unes dades una mica aleatòries, però jo creia que per arribar al meu objectiu maratonià tenia que estar en aquestos números a falta de set setmanes.
La veritat és que entrenant al meu ritme cochinero em sentia còmode però quan intentava apropar-me als 4’/km em sentia forçat, incòmode i amb sensació de no poder aguantar aquestos ritmes massa estona.
Veient les meves sensacions vaig decidir intentar fer la meitat de la cursa al ritme pre-establert i llavors veure com estava i actuar en conseqüència..........la veritat tot massa ben programat sapiguent que soc de sang calenta i una vegada donen la sortida només ser que donar-ho tot i morir com un valent.....lo típic de marika l'últim.

Cursa:

Tranquil, molt tranquil estava per aquesta cursa, però no m’ha sobtat gens. Tot bé, viatge, recollida de dorsal sense ningú al davant, logística de roba, nervis pre-cursa el justos per activar-me, escalfament amb Maria que tot i viure al costat quasi arriba tard...asihhh. Col·locació a la sortida massa enrere però si estava el senyor Bru doncs allí em quedava que la bona companyia sempre és agradable. Parlant amb el Joan em diu que va a fer 4’/km o una mica més........ja tinc llebre!!!
Sortida i allò semblava el carrer Major en plenes rebaixes, anàvem esquivant gent, frenant i accelerant tot sortejant gent que em pregunto que collons feien allí davant...tothom és lliure de fer lo que vulgui, però ficar en perill l’integritat d’ells i sobretot la dels altres no ho acabo d’entendre, sort que el temps fica a tothom al seu lloc. Passat el tram perillós continuo tenint al Joan davant meu, perfecte. El Francesc Pont em ve per darrera tot comentant la cagada de sortir tan enrere quan volia fer 1h23’ marxa com un coet....qui pogués seguir la seva roda. Sense adonar-me i en plena exaltació vaig apretant i no torno a veure a la meva llebre, no tinc remei no puc portar un ritme inferior al que en aquell moment puc donar.

Km0 Ponent en mig de la la riuada de corredors

La cursa la descriuria com un continu pujar-baixa sense grans desnivells però que no permet descansar mai. La veritat la pujada del km 7 i pico fins al 10 m’ha fet mal, però en alguna baixada he decidit descansar per guardar energia per la pujada del 18. M’ha agradat veure que veient que la gent amb qui anava al començar la pujada ha començat a afluixar m’ha donat ales per fer un progressiu de 3kms fins a meta passant uns 15 corredors. He acabat fos però crec que he fet una cursa ni en positiu però tampoc en negatiu, diria que constant a ritme per sobre de 4 però no gaire, la mitja diu 4’05’’/km.

Arribant.....sí, sí i amb cara de perjudicat

Resultat final:

1h25’55’’ de la general 127. Al acabar xerrar amb els companys de Km0 Ponent (Bru, Baldato, Alexvica, Kaiser), que sempre és un plaer, dutxeta una mica guarra i a dinar tot buscant excuses per justificar el mau fracàs i buscant excuses per excusar-se de fer la marató......Maria si ho vols intentar d'acord però com a mínim li ficaras Filipides jujuju

Futura Maraton-Woman

Content per poder tenir motius per somriure just al arribar. Motivat per entrenar fort aquestes 7 setmanes.........qualitat i més qualitat d’aquí fins al març. Retrobament amb un entreno que crec em dona bons resultats però que no he fet encara, córrer 40-45’ a ritme d’anar amb el ganxo, a ritme de treure àcid làctic per les orelles, tempo pace o com li vulgueu dir. També hi haura temps per series de 6000 de 2000 i sobretot trobaré temps per anar a córrer per muntanya amb pujades i recorregut trencacames.

Per últim gràcies a qui avui ha fet de fotografa.......entre altres moltes coses però sobretot per fer-me arribar a la meta amb un somriure i felicitat mai experimentades.