No insisteixis

Des de ja fa molt temps que al llarg dels anys he anat sentint frases com la del títol d’aquesta entrada....No ho podràs fer, si no arribes al final no és un fracàs, no insisteixis, no està al teu abast, i moltes més. Doncs amb l’experiència de la vida he après que al meu petit món, i sempre que depengui de mi, la psicologia inversa em funciona millor que la positiva, es a dir si algú em vol animar només m’ha de dir que no ho puc fer per motivar-me per donar-ho tot i em funcionarà més que aquelles típiques frases positives que suposadament serveixen per pensar en positiu però que en el meu cas no funcionen tan bé. Suposo que la gent veu el poc potencial i m’intenta fer veure la realitat però jo que soc molt cabeçudo, doncs lluito fins a l’infinit i tot sovint funciona.

Aquesta nit desprès d’assimilar una situació nova m’he adonat que si el repte és personal, depèn de mi mateix i de ningú més i jo decideixo tirar-me de cap, tinc molta confiança per assolir lo que em proposi.
I a arrel d’això que us he explicat avui he decidit que anul·lava l’entreno de 3h per muntanya amb cotes al voltant dels 2000m per quedar-me a Lleida a l’espera d’una tronada i així sortir a córrer sota la pluja i aprofitar per netejar el cap.
Desprès de dinar miro els mapes de predicció i totes les webs que tinc per fer de bruixot del temps i he decidit que al voltant de les 19 sortiria a mullar-me.

Sense pujar en cap moment les persianes per veure quin dia feia he sortit de casa i el terra estava sec, feia sol i fins que no he tingut vista a ponent pensava que m’havia equivocat amb la meva predicció, però al veure lo que venia per l’oest he sapigut que l’havia clavat.

Quan encara no portava cinc minuts corrent ha començat un vent espectacular i els arbres de la ribera del Segre han començat a grinyolar com si veient lo que venia cridessin de por. Poc a poc gotes gegants i més vent han començat a fer aparició. Primer branquetes i fulles volaven per tot arreu, desprès branques més grosses i al final anava sentint com els arbres anaven sucumbint a la força del vent i és plegaven com si fossin fràgils figures de porcellana (82 km/h). El soroll esmorteït per la pluja era inclús divertit i hipnotitzant i en aquest moment he recordat una cançó de Jewel que diu “nature has a funny way of breaking what does not bend”. Al final i quan un arbre ha caigut davant dels meus morros la cosa ha deixat de tenir gràcia i no he volgut comprovar si avui era el meu dia de la sort i he sortit del parc forestal de La Mitjana i he anat a la canalització del riu Segre on enlloc de pluja estaven fent una representació del diluvi universal i no es veia ni a cinquanta metres degut a la intensitat de pluja que ha arribat als 155.7 litres/hora, al·lucinant el poder d’una tronada estiuenca.
Poc a poc ha anar afluixant i mentres per ponent veia el sol per llevant la foscor era total i al mig un arc de Sant Martí preciós....dos a tres vegades m’he banyat en algun toll d’aigua per anar mirant l’espectacle però com anava ben xop de cap a peus, doncs molt content!!
Al final 20kms sota el poder de la natura disfrutant i reforçant la meva moral per superar tots els no’s que vinguin. Ja ho sabeu res ni ningú pot detindre el destí de les nostre vides, la natura és l'única que pot fer-nos més difícil assolir els nostres objectius personals.

I com la sortida d’avui ha tingut una banda sonora espectacular i plena de potencia que millor que relaxar-se amb la veu més dolça que s’ha sentit a la terra des de la seva creació. Si mai podeu escoltar i/o veure el dvd del concert que va fer a la Brixton Academy no perdeu l'oportinutat perquè és celestial.

http://www.youtube.com/watch?v=h4IF2COAPEI&feature=related